Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

L’Ajuntament rep el distintiu per la Igualtat de Gènere en reconeixement de les seves polítiques municipals

L’Ajuntament rep el distintiu per la Igualtat de Gènere en reconeixement de les seves polítiques municipals

Nota de Premsa de l’Ajuntament de Mollerussa.

  • És un segell de qualificació atorgat per l’associació Forgender Seal i que a la demarcació de Lleida només tenen la capital i Mollerussa

 L’Ajuntament de Mollerussa ha obtingut el Distintiu per a la Igualtat de Gènere (Norma SG City 50-50) que atorga l’associació  Forgender Seal amb el suport de la Generalitat de Catalunya, un reconeixement internacional que a la demarcació de Lleida només té la capital i ara també Mollerussa. El distintiu avala les polítiques municipals en aquest àmbit, després de certificar un pla de compromisos a realitzar en dos anys al voltant de tres àrees concretes de treball com són el lideratge i la gestió interna, la promoció dels drets de les dones i vetllar per un entorn lliure de violència i discriminació. Així ho han explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i la regidora d’Igualtat, Rosalia Carnicé, els quals han rebut de mans de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, el diploma que acredita la distinció.

Solsona ha mostrat la satisfacció per aquesta acreditació que “serveix per objectivar que fem polítiques que reben una validació externa i homologuen de forma objectiva la feina feta”. “S’ha passat de fer activitats esporàdiques a una línia de treball de 365 dies a l’any”, ha indicat l’alcalde, el quan ha assegurat que “ens ho hem cregut i per nosaltres la igualtat de gènere no és un tema complementari sinó nuclear”.

Per la seva part, la presidenta de Forgender Seal ha aplaudit el compromís de Mollerussa en les polítiques d’igualtat “perquè és una mostra clara que el país està canviant i avança cap a una ciutadania més justa i igualitària”. En aquest sentit, ha destacat que l’Ajuntament de Mollerussa a banda de les seves polítiques internes també fa una aposta per traslladar aquesta sensibilitat a la ciutadania amb una visió complerta i amb aquesta distinció obté també una eina de transparència i rendició de comptes.

L’obtenció d’aquest segell de qualitat  que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere és un dels objectius fixats en el 3r Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats, promogut per la regidoria d’Igualtat i avalat pel Ple del consistori. D’aquesta manera, segons ha explicat la regidora d’Igualtat, es treballa des de 6 línies estratègiques i amb un pla de compromís en tres àrees concretes destinades a promoure polítiques amb perspectiva de gènere en els dos anys següents, unes polítiques que es doten també d’eines de participació a través de la Taula d’Igualtat, entre altres accions.

Val a dir que la norma s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació amb els drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (Agenda 2030, Nova Agenda Urbana i Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides).

L'Ajuntament de Montblanc obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

L’Ajuntament de Montblanc obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

Compartim el vídeo de l’acte institucional de Lliurament del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a Montblanc on va participar, Marta Macias, presidenta i Emili Cardiel, soci fundador de Forgender Seal  i les regidores de l’Ajuntament de Montblanc, Judit Pere Cantó, tercera Tinenta d’Alcaldia, Regidora de Cultura, Festes, Igualtat, Participació i Transparència, Carme Pallàs Gallego, segona tinenta d’alcaldia i regidora de Comerç, Benestar Social, Ensenyament i Raquel Huguet Masdeu, regidora de l’oposició.

Montblanc s’incorpora a la xarxa de municipis igualitaris amb la certificació en Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

També et pot interessar.  

 

L'Ajuntament obté el distintiu que certifica Sant Joan Despí com a municipi capdavanter en la igualtat de gènere

L’Ajuntament obté el distintiu que certifica Sant Joan Despí com a municipi capdavanter en la igualtat de gènere

L’Associació Forgender Seal ha atorgat a l’Ajuntament de Sant Joan Despí el distintiu SG City 50-50 per la igualtat de gènere. Aquest distintiu certifica que l’Ajuntament ha implementat el sistema per a la integració de la perspectiva de gènere en la seva organització i en les polítiques i actuacions municipals.

El nivell obtingut per l’Ajuntament de Sant Joan Despí després del procés de certificació realitzat per l’Associació Forgender Seal és el de capdavanter, el màxim que es pot obtenir en aquest distintiu.

La norma SG City 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. El certificat distingeix els municipis que busquen reduir les desigualtats de gènere i complir la legislació en matèria d’igualtat, per tal d’assolir la igualtat efectiva entre dones i homes.

L’Associació Forgender Seal, que compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha dissenyat el distintiu d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Ajuntament de Sant Joan Despí ve treballant des de fa molts anys en la igualtat. Fruit d’aquest compromís, hores d’ara està desenvolupant el Pla Municipal d’Equitat de Gènere 2019-2022, un document amb 88 mesures orientades a impulsar les polítiques de gènere. Aquest pla estableix els objectius següents: establir la perspetiva de gènere com a acció de govern, incloent totes les àrees municipals; educar en valors d’equitat des de la primera infància i al llarg de la vida; promoure l’educació sobre noves masculinitats; garantir la presència de dones facilitant-ne la incorporació en tots els àmbits; vetllar per la igualtat d’oportunitats en el món laboral; garantir la qualitat de vida de les dones; erradicar qualsevol tipus de violència masclista, i augmentar els recursos destinats a les mesures que pateixen les dones i els seus fiis i filles.

“El Distintiu Violeta ens ha servit d’empenta per ampliar dia rere dia la mirada coeducativa del nostre centre”

Article de la Comissió de Coeducació – INS Alexandre de Riquer, Calaf

La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe potenciant així la igualtat real d’oportunitats. La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.

La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.

Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Participar en el programa IQSGD ens ha permès prendre consciència del punt on ens trobem al nostre centre en aquest àmbit coeducatiu. Gràcies a l’acompanyament per part de les persones formadores, del constant suport via mail, de la revisió de documentació i de la nostra propia pràctica com a docents, hem pogut fer una diagnosi acurada del punt del que partim, i de la ruta que tenim per davant.

El distintiu “Camí al Violeta” ens ha servit d’empenta per ampliar dia rere dia la mirada coeducativa del nostre centre, ja que ens ha permès visualitzar en quins àmbits era més urgent la nostra implicació i de quina manera ho podem fer. Poder posar el nostre distintiu “Camí al Violeta” a la porta d’entrada del nostre institut ens ajuda a posar més consciència a l’hora de fer un centre més segur i just per a tot l’alumnat.

El fet que l’alumnat que hi assisteix, les seves famílies i tota la comunitat educativa puguin saber que hi estem treballant, que hi ha un compromís ferm a seguir avançant, ens fa molt contentes i ens empeny a seguir treballant. Ens proposem, de cara al curs que ve, seguir fent revisió dels punts a millorar, treballar per a canviar-los i seguir fent accions que impliquin tota la comunitat educativa del nostre centre, ja que la coeducació és cosa de tots.

Descarrega l’Ebook IQSGD

Temps de treball i corresponsabilitat

Temps de treball i corresponsabilitat

La perspectiva de gènere ha enriquit el debat al voltant del temps de treball, posant en dubte la visió neutra d’aquest temps i mostrant el diferent impacte de gènere de l’actual organització sociotemporal. Partint d’una visió àmplia del concepte de treball, sota aquesta perspectiva es qüestiona l’accepció de temps de treball limitada al temps de treball de l’activitat remunerada.

Al contrari, es posa el Temps de treball i corresponsabilitat en relleu que, per a les dones, el temps de treball remet a un temps obligatori que no s’esgota en l’activitat laboral remunerada ni en el període de vida laboralment activa. Mesurar el temps i mostrar-ne els diferents usos i significats socials ha esdevingut un recurs d’interès per fer visibles les desigualtats de gènere a dins i a fora de l’àmbit laboral. Explorar les diferents temporalitats de les feines de les dones ha obert la possibilitat de copsar el conflicte i el malestar que planteja una organització social del temps basada en el temps de la producció i no en el de la reproducció de la vida humana.

Des d’aquesta òptica, el temps s’ha convertit en un instrument clau i eficaç per afrontar els desafiaments que aquesta organització sociotemporal presenta, especialment però no exclusivament en relació amb la igualtat de gènere. En aquest context i des d’aquesta perspectiva, cal interpretar els possibles efectes que els actuals processos de desregulació i flexibilització de la jornada laboral, així com el possible impacte que l’impuls de polítiques de temps de treball, d’orientació i d’abast distint, poden tenir en clau de gènere. Aquest volum ens vol apropar a aquests debats i posar en relleu les eines disponibles per afrontar-los. Neix de l’experiència en el disseny i desenvolupament del mòdul de formació en línia en Temps de Treball i Corresponsabilitat en Perspectiva de Gènere, impartit des de l’Àrea d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat de Catalunya.

Accés al document

Nou Cicle Hipàtia 50a50. Reptes per avançar cap a la Igualtat real en l'Era covid

Nou Cicle Hipàtia 50a50. Reptes per avançar cap a la Igualtat real en l’Era covid

Des de l’Associació Forgender Seal i juntament amb 22 entitats i associacions més englobades en el Fòrum Hipàtia, col”laborem en l’organització del Cicle Hipàtia, impulsat per l’Associació 50a50  que posarà el focus en les assignatures pendents per assolir la igualtat efectiva i real entre dones i homes. Les sessions seran temàtiques i serviran per aprofundir en els reptes actuals per aconseguir la igualtat, a més de reclamar respostes per part de les administracions, l’empresariat i la societat en el seu conjunt.

La primera jornada girarà al voltant del treball i l’economia i tindrà per títol “Una economia humana i sostenible és una economia feminista”. Se celebrarà en format online el dimarts 15 de juny, de 18 a 19:30h, i comptarà amb un panell d’expertes de gran qualitat, que debatran i proposaran solucions sobre com fer front a l’impacte de la crisi de la Covid sobre el mercat del treball des de la perspectiva de gènere. Perquè, en paraules de qui va ser secretari general de Nacions Unides de 1997 a 2002 i premi Nobel de la Pau de 2001, Kofi Annan, “la igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per resoldre els problemes socials, econòmics o polítics”.

El programa de la sessió serà el següent:

  • Mar Gaya Quiñonero, vicepresidenta de l’Associació 50a50 i fundadora de la consultoria Igualando, introduirà la sessió sobre economia, treball i Covid des d’una perspectiva de gènere.
  • Esther Sánchez Torres, doctora en Dret del Treball i membre de la Comissió de Talent de Women in Legal World, entre d’altres consells assessors, parlarà sobre els impactes de la Covid en el mercat laboral.
  • Roser Xalabarder Sagalés, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, donarà veu a les dones autònomes i empresàries i els problemes que han sofert amb la crisi de la pandèmia.
  • Laura Sales Gutiérrez, cap del Departament de Recerca de la Fundació Surt, presentarà les conclusions de l’estudi “Impactes de gènere de la crisi econòmica generada per la Covid”.

El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Les jornades del Cicle Hipàtia estan obertes, de forma gratuïta, a totes les persones interessades en reflexionar i avançar cap a la igualtat real entre dones i homes. Per participar a la primera sessió, cal inscriure’s-hi a través d’aquest enllaç. Les persones correctament inscrites rebran per correu l’enllaç de la reunió, que es farà a través de Zoom. Les inscripcions es tanquen el mateix dia de l’esdeveniment a les 10h.

INSCRIPCIONS A LA PRIMERA SESSIÓ

"El distintiu Violeta, un compromís amb la igualtat dels centres educatius"

“El distintiu Violeta, un compromís amb la igualtat dels centres educatius”

Un índex mesura el grau de compromís dels centres d’educació amb el principi d’igualtat i no discriminació

Reportatge de la periodista Judit Monclús a l’Ara Criatures 

“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.

L’índex avalua quins són els valors feministes que imparteix el centre educatiu i com els incorpora al seu ADN. “Quan parlem de valors feministes, ens referim a la igualtat, l’antiracisme, l’anti-LGTBfòbia i l’anticlassisme”, especifica Macias. Aquests valors es determinen a través d’uns indicadors basats en la transversalitat de la perspectiva de gènere, la visibilitat de les dones i el seu reconeixement en el desenvolupament de la humanitat, el principi de la inclusió –acceptar la diversitat i valorar-la– i el principi de la interseccionalitat –com les diferents identitats de les dones poden provocar desigualtats i discriminacions diverses–. “Això no és cap auditoria, és un procés d’acompanyament i de millora contínua”, adverteix la presidenta de Forgender Seal.

Segueix Llegint

La societat civil és part de l’agenda 2030 i reivindiquem el nostre rol

“La societat civil és part de l’agenda 2030 i reivindiquem el nostre rol”

Article de Marta Macias, presidenta de Forgender Seal en Social.cat

Nosaltres també formem part de la consecució de l’Agenda 2030, som corresponsables del seu assoliment, perquè com part que som de la societat civil organitzada, estem compromeses amb els principis i valors dels drets humans.

L’agenda 2030, a més de ser una agenda global, ens interpel·la a tots i totes, i volem ocupar un lloc destacat en la consecució dels 17 objectius en el nostre país. La responsabilitat no és exclusivament de les administracions públiques o del sector empresarial sinó també de la societat civil. I és la pròpia Agenda 2030, en el seu objectiu nº 17, que ens interpel·la a la col·laboració i al treball conjunt de tost els actors que conformem la societat, i és per això que l’associació Forgender Seal es crea i es posa marxa per impulsar eines que facilitin l’enfocament de gènere i drets humans en les polítiques públiqúes. Som corresponsables però també ens posicionem com un actor d’incidència política que vol assegurar-se que els poders públics actuen i impulsen veritables polítiques democràtiques i igualitàries. Perquè negar l’existència i la diferència són mecanismes del sistema patriarcal i hem dit prou a les polítiques estàndards masculines.

En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.

Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions futures.

Segueix llegint

10 anys de la Convenció d’Istambul

El Conveni del Consell d’Europa per a prevenir i combatre la violència contra la dona i la violència domèstica, també conegut com el Conveni d’Istanbul per la ciutat en la qual es va obrir a la signatura fa 10 anys, l’11 de maig de 2011 , és l’instrument jurídic internacional de major abast per a estableix obligacions vinculants per a prevenir i combatre la violència contra la dona. Trenta-quatre estats membres del Consell d’Europa l’han ratificat, dotze l’han signat, juntament amb la Unió Europea, i és utilitzat com a base per a l’acció de molts països fora d’Europa.

La Convenció d’Istanbul reconeix la violència contra la dona com una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra la dona. Basat en un enfocament centrat en les víctimes, ofereix eines pràctiques per a garantir la protecció de dones i nenes, la seva seguretat i apoderament. Els vincula amb l’objectiu més ampli d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.

Durant els últims 10 anys, ha guiat a nombrosos estats en l’avanç de les seves lleis i polítiques per a prevenir i combatre la violència contra la dona de manera efectiva. La convenció marca la diferència per a les dones i les nenes i representa una important eina de promoció. Celebrar el seu desè aniversari significa celebrar el seu poder transformador i unir-se darrere d’aquest tractat històric.

Continua llegint 

Pressupost de Gènere

Persisteixen les bretxes de gènere en l’educació, l’ocupació, l’esperit empresarial i les oportunitats i els resultats de la vida pública. L’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere és una forma que els governs promoguin la igualtat a través del procés pressupostari.

Atès que cada ministeri i nivell de govern té un pressupost, planificar el pressupost tenint en compte la promoció de la igualtat de gènere té el potencial d’ajudar als responsables de la formulació de polítiques a abordar una sèrie de desigualtats que s’han incorporat a les polítiques públiques i l’assignació de recursos.

El nombre de països de l’OCDE que han introduït pressupostos de gènere va augmentar de 12 en 2016 a 17 en 2018 (Àustria, Bèlgica, el Canadà, Xile, Finlàndia, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Corea, Mèxic, Noruega, Portugal, Espanya i Suècia). França i Turquia tenen plans d’introduir-ho.

Informació i enllaços d’interès.

Escaneig OCDE

Publicacions

Esdeveniments

‌‌