Iniciem un nou procés de certificació per acompanyar als Consell Comarcals i altres administracions locals en la integració de la Igualtat de Gènere. L’Alta Ribagorça és el primer Consell Comarcal que ha iniciat el procés de certificació.
Per què és important que els Consells Comarcals facin el procés de certificació a favor de la Igualtat de Gènere amb la eina del Distintiu SG CITy 50-50?
Els consells comarcals tenen com a principal funció estar al servei del reequilibri territorial i assegurar la prestació de serveis als municipis que per les seves característiques no poden disposar-ne. Han de vetllar pels interessos de la comarca i prestar serveis comarcals o supramunicipals. També poden coordinar serveis municipals entre ells i organitzar-ne de nous que no estiguin coberts pels governs locals.
Segons l’article 26.1 del Decret Legislatiu 4/2003, els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d’acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, són de competència local.
Com és la nova Certificació dels Consells Comarcals?
El Distintiu SG CITY 50-50 per la igualtat de gènere és una certificació d’àmbit internacional i un procés de millora continua que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el compromís polític i estratègic del consell comarcal a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes en la seva gestió i governança, a més de participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat.
La certificació SG CITY 50-50 ajuda a la transparència i la rendició de comptes davant la ciutadania. A més, posa a disposició dels consells comarcals eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
Incloure la perspectiva de gènere en les polítiques locals és el repte i per això hem treballat per crear un procés de certificació molt inductiu, fàcil i que respongui a les necessitats del consell comarcal.
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les qualshan signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS
Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.
Incorporació de nous membres
La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.
A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.
Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.
L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.
Identificant reptes
El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.
La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.
Sumant adhesions
D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.
L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.
L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.
A l’acte de signatura de l’acord en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.
Les organitzacions que formen part de l’Aliança Catalunya 2030 han d’haver signat prèviament l’Acord nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030. És a dir, actuacions que desenvoluparà, en tant que organització, per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Els compromisos poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l’enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d’altres.
Forgender Seal està treballant amb els ODS: Nº 1 Fi de la Pobresa, Nº 3 Salt i Benestar, Nº 4 Educació i Qualitat, Nº 5 Igualtat, Nº 10 Reducció de les Desigualtats, Nº 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles, Nº 17 Aliances pels Objectius.
La nostra associació crea eines innovadores a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit local connectades a l’Agenda 2030 com el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, adreçat a governs i administracions locals i l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu(IQSGD) és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.
L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.
L’alcaldessa i la regidora d’Igualtat recullen aquesta certificació, amb la qual l’Ajuntament fa un gran pas en la implantació de la igualtat de gènere a l’administració Totes les àrees municipals continuaran avançant en aquest camí en totes les actuacions i els serveis L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. L’alcaldessa, Núria Marín, i la regidora d’Igualtat, Laura García, han recollit avui la certificació de la norma SG CITY 50-50 de part de la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias. A l’acte, també hi ha assistit diferents representants dels grups polítics municipals.
Durant l’acte, celebrat al Palauet de Can Buxeres, l’alcaldessa ha manifestat que “per a L’Hospitalet és molt important tenir aquest distintiu que certifica la qualitat del que fem en les polítiques de prevenció del masclisme i de garantia dels drets en les dones”. “És també un mèrit; un reconeixement compartit”. Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Laura García ha destacat que “al darrere d’aquest distintiu hi ha un pla de compromís cap a la transversalitat per fer una societat més igualitària”.
L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.
La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que aquest distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.
La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.
Algunes de les fites que incorpora aquest distintiu són:
Millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
Facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
Donar l’oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.
A més de l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament continuarà desenvolupant el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats.
Per finalitzar l’acte s’ha fet una xerrada sobre perspectiva de gènere, a càrrec d’Anna Mercadé, dona feminista i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Una eina innovadora que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals
L’Hospitalet, la segona ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants, entra a formar part de la xarxa de municipis igualitaris que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.
La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que el distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.
L’acte de lliurament de la certificació es celebrará el 6 d’abril a les 12h al Palauet de Can Buxeres amb la participació de l’alcaldessa, Núria Marín; la regidora d’Igualtat i Joventut, Laura García Manota, el regidor d’Equitat i Drets Socials, Jesús Husillos, i la presidenta de Forgender Seal, l’entitat avaluadora i certificadora, Marta Macias. L’experta consultora en Lideratge femení i Apoderament de les dones, Anna Mercadé, directora de l’Observatori, Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, durà a terme una conferència sobre Perspectiva de Gènere al final de l’acte.
Tot i l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament de L’Hospitalet continuarà implementant les accions recollides al Pla de compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals, i és una oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.
El municipi de l’Hospitalet entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit municipal.
D’altra banda, fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats. Aquest pla director sorgeix com a proposta de renovar l’anterior i s’estructura en cinc eixos que es desenvoluparan fins al 2025.
Actualment a l’Hospitalet, amb un cens de 279.249 persones, hi ha un total de 143.438 dones i 135.811 homes.
L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.
En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.
“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.
Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.
Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.
A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes,Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya.
Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç
L’emprenedoria femenina s’ha convertit en un fenomen cada vegada més reconegut i impulsat per visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament econòmic i social, així com el permetre’ls adoptar nous rols en la societat i en l’àmbit empresarial, fins no fa molt, reservats per als homes.
Així i tot, la manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de l’emprenedor i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.
En aquest post analitzem els principals obstacles i reptes a superar per trencar la bretxa de gènere en l’emprenedoria i aportem dades d’informes i estudis que ens ajuden a comprendre la realitat del context i situació de l’emprenedoria femenina de l’àmbit global, europeu al nacional i local.
Comencem pel principi. Què vol dir emprendre?
Agafem la definició bàsica. Emprendre és tenir la iniciativa de portar a la pràctica una idea de negoci, és a dir, crear una empresa i dur a terme la producció del bé o prestació del servei, sense que això quedi en una mera intenció.
Quins són els principals reptes?
La manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de la persona emprenedora i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.
A quines conclusions arriben la majoria dels estudis que analitzen la bretxa de gènere en l’emprenedoria?
La majoria dels estudis destaquen els següents obstacles:
Tendències de millora i barreres que expliquen els obstacles cap a la igualtat.
L’últim Informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la sevapròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanyadel 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019. Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.
A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria. Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu. Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.
Però per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats?
Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat. Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.
Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones. Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home.
Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.
Els indicadors locals. Què passa a les ciuatst?
L’informe DellWomen Entrepreneur Cities Index (WE Cities) de 2019 mesura la capacitat d’una ciutat per a atreure i fer costat a dones emprenedores d’alt potencial.
Del rànquing de les 50 ciutats del món que més donen suport a les dones emprenedores, per desgràcia, ni Barcelona, ni Madrid es troben en aquesta primera llista. Aquest informe centra la seva investigació en tres àrees:
-L’accés al capital humà i financer, i el desenvolupament d’aquest capital.
-El rol dels sectors públic i privat en l’augment de l’accés a xarxes i mercats locals i globals.
-De quina manera els líders governamentals i empresarials poden ajudar les dones emprenedores a prosperar en el canviant panorama tecnològic.
Com ajudem des de Forgender Seal als governs locals a promoure l’emprenedoria femenina?
La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.
En aquest cas, es realitza un seguit de recomanacions als governs locals per apoderar les dones que volen emprendre. El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal és una eina útil per integrar la transversalitat de gènere a totes les àrees del govern i en els programes municipals. Amb aquesta metodologia s’incorpora la variable del gènere per tenir en compte l’aportació de les dones al teixit productiu de la ciutat i crea estratègies per enfortir el seu lideratge en el món empresarial.
En el Pla de Compromisos que assumeixen els governs locals quan obtenen el Distintiu Sg CITY 50-50, s’integren mesures que promouen l’emprenedoria femenina. Des de formació en diverses disciplines i habilitats, facilitar recursos i fonts de finançament, fins a creació de xarxes de col·laboració entre diferents agents locals, empreses, administració local, universitats, teixit associatiu, ecosistemes d’innovació, sindicats que treballin en estratègies conjuntes per combatre la bretxa de gènere.
En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere. Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.
Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.
Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.
Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere les dones?
Segons l’Estudi de l’ONTSIrealitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.
L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.
El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.
El Parlament Europeu està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership Institute “Es podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.
Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.
El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.
Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?
L’Educació en Igualtati Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.
És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.
És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.
Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/
Des de l’Associació Forgender Seal celebrem aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reivindicant la necessitat de trencar la Bretxa de Gènere.
La consecució de la Igualtat de gènere permet avançar cap a societats més justes i inclusives i cap a una millora del benestar social tant de les dones com dels homes. A més, contribueix al desenvolupament econòmic i al creixement sostenible.
Bretxa salarial de gènere, un obstacle per l’apoderemant de les dones.
El mercat laboral no és aliè a les desigualtats entre sexes, produint-se situacions en molts casos desfavorables envers les dones. D’entre les desigualtats existents en el mercat de treball en sobresurt la salarial. Però aquesta no apareix com un fet aïllat, sinó que es tracta d’un fet social complex, resultat de causes molt diverses i interrelacionades.
Per entendre què és la bretxa salarial de gènere es mesura com la diferència entre el guany brut anual mitjà dels homes i de les dones expressat com a percentatge del guany brut anual dels homes. El càlcul que s’ha realitzat és de la bretxa salarial no-ajustada, és a dir, sense aïllar els factors que condicionen la diferent distribució d’homes i dones en l’estructura del mercat de treball.
Per tant, aquesta bretxa salarial està afectada per desigualtats directes (diferent remuneració a homes i dones per feina de mateix valor) i indirectes (relacionades amb els rols de gènere i elements socials estructurals que generen desigualtat entre gèneres, que tenen conseqüències, entre d’altres, en les divergències en el temps dedicat al treball remunerat i en la diferent concentració d’homes i dones en els diversos tipus d’ocupacions o en els diferents sectors econòmics).
Per què cal combatre la bretxa salarial?
Per respecte als drets. Enfront d’altres arguments, el respecte als drets de les dones treballadores és sens dubte el més potent.
Per productivitat. Un mercat competitiu precisa de persones motivades, amb totes les persones exercint-se al seu nivell òptim, amb un salari proporcionat a la seva aportació de valor.
Per a combatre la pobresa i la desigualtat. Els menors ingressos de les dones tenen impacte en elles mateixes, amb unes menors pensions de jubilació, i en els seus fills i filles, sobretot en el cas de les mares soles. Dones pobres, més pobres, i homes rics, més rics.
Per harmonia social. Una societat que atorga el mateix salari per un salari d’igual valor és una societat que també distribueix equitativament les labors de cura entre homes i dones, que disposa de serveis públics potents i desenvolupats, on les persones, dones i homes, poden desenvolupar la seva vida personal i laboral de manera plen
Què diuen les dades?
El darrer informe de l’UGT Catalunya indica que el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i a Catalunya. Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. L’informe confirma que si apugem els salaris de les dones, escorçaríem la bretxa.
Si mirem les dades de la Unió Europea el 30% de les dones de la UE treballa a temps parcial, enfront del 8% dels homes. Això pot dificultar l’ascens de les dones en les seves carreres.
També hi ha més dones en els sectors pitjor pagats, com el de les ‘cures’ i l’educació. Mentre que en els sectors millor pagats, com els de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, la proporció d’empleats masculins és molt alta; superior al 80%.
La bretxa salarial és encara major en els llocs de direcció, ja que les dones guanyen un 23% menys que els homes. En la cúspide, solament el 10% dels directors generals de les grans empreses europees són dones. Quan les dones arriben a l’edat de jubilació, tot això ha contribuït a una bretxa en les pensions, encara major; entorn del 30%.
El salari mitjà anual femení va ser 5.977 euros inferior al masculí (22.988€ per 28.965€)
La diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat prop de 5,4 punts percentuals entre 2014 i 2019, passant del 26% al 20,6%.
Entre les persones que treballen amb contracte temporal el descens de la bretxa ha estat més intens que en les indefinides. En el primer cas, passa de 7,6% a 5,7%, i en el segon, de 24,3% a 22,7%.
Què fem des de l’Associació Forgender Seal?
La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere. En el cas de la Bretxa salarial de gènere tenim eines com les auditories retributives per detectar les desigualtats per raó de gènere i suggerir accions per combatre la bretxa.
L’auditoria retributiva té com finalitat obtenir la informació necessària per comprovar el sistema retributiu de l’empresa/ organització, de manera transversal i completa.
L’auditoria retributiva implica les següents obligacions:
-D’una banda, una avaluació o valoració de llocs de treball sense biaix de gènere, aplicant a aquests efectes sistemes de valoració de llocs de treball de tipus analític.
-D’altra banda, una anàlisi d’altres factors que incideixen en les diferències retributives, com ara les deficiències o desigualtats en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat a l’empresa o les dificultats de promoció professional o econòmica derivades de factors com les actuacions empresarials discrecionals en matèria de mobilitat o les exigències de disponibilitat no justificades.
Tenim la diagnosi a través de les dades i les eines, només ens cal la volutat de Trencar la Bretxa de Gènere! Fem-ho!
Gavà obté la Certificació per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal.
Aquesta norma és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Es tracta d’una certificació d’igualtat de l’àmbit municipal que ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit per reduir les desigualtats
Badia ha subratllat que «Gavà és una ciutat molt implicada en les polítiques feministes. Prova d’aquest treball és el distintiu que acredita l’Ajuntament de Gavà amb el màxim nivell de reconeixement per la igualtat de gènere. Per mi, és un orgull poder dir que Gavà és una ciutat feminista i certificada perquè el compromís implícit sempre ajuda a prendre consciència real i a continuar millorant».
Per la seva banda, Macias ha enfatitzat que «l’empoderament laboral i econòmic de les dones és un dels primers eixos que hem de treballar des del feminisme. La independència econòmica ens dona la llibertat de triar la vida que volem viure i aquesta certificació vol ser una eina més que faciliti la incorporació de la perspectiva de gènere, de manera holística, a totes les competències municipals. Aquest és el repte que avui tenen les administracions públiques i locals».
També ha participat en l’acte de lliurament de la Certificació la Regidora de LGTBI i Feminise, Alba Riba«El treball de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent a l’ajuntament en els diferents departaments. Agafem aquesta oportunitat per enfortir les polítiques municipals amb perspectiva de gènere que de forma transversal hem estat treballant al govern».
En els pròxims dos anys, l’Ajuntament implementarà les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com de ciutat.
El darrer
