Forgender Seal posa a la vostra diposició una nova eina digital d’informació i comunicació per promoure la Igualtat de Gènere.
El Butlletí Digital et mostrarà com s’avança en les polítiques municipals a favor de la igualtat, quins són els instruments i eines que ho permeten i quins són els lideratges que ho impulsen.
Descarrega’t el Butlletí Digital
Descarrega’t Butlletí Digital Illes Balears
Ajuntament d’Esporles (Illes Balears) Inicia el procés de certificació per l’obtenció del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50
Esporles amb cinc mil habitants, és un poble viu, amb un comerç local i uns serveis productius i variats i on es pot gaudir d’una vida cultural, associativa i esportiva rica i diversa.
És una població que té com a eix central les persones, els seus interessos i les seves necessitats. L’atenció social als seus ciutadans és prioritària i per dur-la a terme disposa de serveis de qualitat i sense massificacions.
Esporles té per primer cop una dona Batlessa, la Sra. Maria Ramon Salas, us convidem a llegir la seva presentació en aquest enllaç
A iniciativa de l’Associació 50a50, el Fòrum Hipàtia inicia una campanya per demanar mesures amb perspectiva de gènere que ajudin a pal·liar la greu crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Aquestes propostes estan recollides en la següent declaració feminista, que es fa pública avui.
El document “Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19” denuncia la manca de compromís polític que hi ha hagut fins ara en aplicar la Llei d’Igualtat 17/2015 de 21 de juliol i convida a aprofitar l’oportunitat actual per portar a terme un canvi de paradigma que ens ajudi a pal·liar la crisi, a través del colideratge i la corresponsabilitat, i posant la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.
Així, les 20 associacions unides en la plataforma del Fòrum Hipàtia proposen un seguit de mesures amb perspectiva de gènere per pal·liar la crisi i demanen la creació d’un comitè feminista de seguiment de l’impacte de la Covid-19 sobre les dones, per evitar que tornin a ser les més damnificades. La declaració completa es pot consultar aquí.
El Fòrum Hipàtia demana l’adhesió a la declaració feminista d’altres associacions i entitats, així com persones físiques, per tal de què la demanda tingui més força: demanem a les administracions fets i no paraules.
Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.
El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.
En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.
Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la igualtat d’oportunitats.
La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.123 Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.
Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI.
Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.
Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.
Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.
DECÀLEG FEMINISTA
1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19
La pandèmia de COVID-19 és la crisi de salut global que defineix el nostre temps. Des que la seva aparició a finals de l’any passat, el virus ha arribat a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. Els casos augmenten diàriament a Àfrica i Amèrica de Sud, Europa s’ha convertit en l’epicentre de la malaltia, i es reporten més casos que a la Xina en el pic de la seva epidèmia.
Els països es troben en una cursa contra la propagació de la malaltia, fent proves i donant tractament als pacients, rastrejant els que van tenir contacte, limitant els viatges, posant en quarantena als ciutadans i ciutadanes i cancel.lant grans reunions com els esdeveniments esportius, els concerts i les escoles.
La pandèmia s’està movent com una onada, un que encara pot trencar sobre els sistemes i les persones menys capaços de fer-li front.
Però COVID-19 és molt més que una crisi de salut. Al posar a prova a cada un dels països que toca, la malaltia per COVID-19 té el potencial de crear crisis socials, econòmiques i polítiques devastadores que deixaran profundes cicatrius.
Estem en territori desconegut. Moltes de les nostres comunitats estan irreconeixibles, des de fa fins i tot una setmana. Desenes de les ciutats més grans de el món es troben desertes, perquè les persones es queden a dins, ja sigui per elecció o per ordre de govern. A tot el món, les botigues, teatres, restaurants i bars estan tancant.
Cada dia, les persones perden els seus treballs i ingressos, sense forma de saber quan tornarà a la normalitat. Les petites nacions insulars, que depenen de l’turisme, tenen hotels buits i platges desertes.
L’Organització Internacional del Treball estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de treball.
Cada país necessita actuar immediatament per preparar, respondre i recuperar-se. El sistema de l’ONU donarà suport als països en cada etapa, amb un enfocament en els més vulnerables.
Basant-nos en l’ experiència adquirida amb altres brots com els de Ébola, VIH, SARS, tuberculosi i malària, així com en la llarga història de treball amb el sector públic i privat, el PNUD ajudarà els països a respondre amb urgència i eficàcia a COVID- 19 com a part de la seva missió d’eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i crear resiliència davant la crisi.
Font: Programa per a Nacions Unides per al Desenvolupament.
Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal.
Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.
El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.
Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:
1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;
2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;
3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.
ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.
També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.
Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.
Gràcies al treball en xarxa de les activistes de les organitzacions, s’aniran penjant vídeos explicatius i àudios en diverses llengües en referència al #coronavirus.
Podeu accedir a tota la informació en aquesta pàgina que han creat les companyes de Creació Positiva Coronavirus SARS-CoV-2
Tenim moltes veïnes que senten i no entenen els continguts dels missatges.Escampeu aquest material a qui creieu que el faci falta!
Descarrega’t els audios en diferents idiomes i ajuda a fer difusió.
Article d’opinó de la Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, publicat a La Indepenent.
Catalunya està descobrint el feminisme, són moltes les veus que situen la igualtat com l’eix principal de la democràcia i de la justícia. L’evolució en pocs anys ha estat molt important i han estat claus els nous referents femenins i feministes per a la construcció d’aquesta nova societat que vol ser més igualitària.
La lluita feminista més optimista té molts fronts i és molt conscient que la desigualtat de gènere té multitud de formes amb resultats canviants. La desigualtat es molta segons les circumstàncies, els àmbits, les relacions de poder, les característiques personals, els trets ètnics, l’edat, el nivell d’estudis o la situació econòmica, d’entre altres.
El concepte i les implicacions de les interseccionalitats són la base d’una correcta incorporació de la perspectiva de gènere. Les polítiques d’àmbit públic i privat han d’avançar i saber diferenciar la tipologia de discriminacions per raó de gènere perquè no totes les dones són iguals, ni totes han tingut les mateixes oportunitats.
Dos exemples poden il·lustrar masclismes directes o indirectes, circumstàncies i realitats ben diferents, però que perpetuen les desigualtats i estigmatitzen les dones.
Una d’aquestes realitats està vinculada a la dona de raça negra. Sovint vinculem la pobresa amb el continent africà. I quasi sempre amb la dona negra i s’accentua la discriminació atribuint-li exclusivament el rol de mare. Desapareix la dona com subjecte de dret i es converteix en un reclam per a la solidaritat.
No es percep la dona com a titular de dret que busca la igualtat i la justícia malgrat la seva limitació de recursos i la manca de lleis que l’empara. Es podria donar a conèixer i per tant, reconèixer la seva lluita en pro de la igualtat, deixar d’amagar les lleis discriminatòries que l’arraconen, i denunciar els governs que perpetuen les discriminacions. Hauríem de ser una societat prou madura per reclamar una imatge valoritzadora i rebutjar la perpetua desigualtat.
El segon exemple intersectorial és l’assetjament laboral masclista, dones apoderades on l’escletxa salarial o el càrrec no és la qüestió. Com he dit, la discriminació per raó de gènere té moltes cares, a vegades és tan subtil que pots dubtar de si qui l’està exercint n’és prou conscient del seu comportament masclista.
L’assetjament laboral masclista, encara avui, està per denunciar. Situacions com no respondre als informes enviats o a les propostes fetes, no convocar a reunions on els temes a tractar són de l’àrea de responsabilitat, poques o cap resposta més enllà d’un somriure, no deixar marge a la participació en la presa de decisions, reunions amb veus autoritàries i formes posturals agressives. O les contraordres a l’equip, retirar veladament la responsabilitat del pressupost que es gestiona o repetir una idea que fa dos minuts ha donat una dona i que ara “ell”, repeteix fent-se-la seva.
Aquest comportament masclista pot ser constant o dilatat en el temps i tot sovint és protagonitzat per líders que amb el micròfon a la mà o amb un tuït ràpid es declaren defensors dels drets humans de les dones.
La diferència entre les dues situacions són moltes, però coincideixen en que són actuacions masclistes i que cap dels dos supòsits són denunciables, perquè estan amagades i tot és molt subtil.
Els distintius de FORGENDER SEAL són un símbol, una unitat de mesura i una garantia de qualitat.
Un sistema de gestió de gènere és una sèrie de components que atribueixen processos, accions i tasques sobre un conjunt d’elements (polítiques, procediments, estratègies, plans, persones, recursos, productes, etc.) amb la finalitat de contribuir a l’èxit sostingut d’una organització a favor de la igualtat de gènere, és a dir, disposar de capacitat per respondre a les necessitats, prioritats i les expectatives de les poblacions amb les quals es treballa a llarg termini, d’una manera equilibrada i sostenible.
Els components són: