Author Archives: Emili Cardiel

L’Associació Forgender Seal organitza el II Fòrum de Municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit municipal. “Governs locals compromesos amb la Igualtat de Gènere”. Es celebrarà el pròxim 28 de setembre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet. (Preprograma) (NP)

La trobada està dirigida tant als càrrecs electes com els equips tècnics dels diferents ajuntaments i ens supramunicipals que han obtingut el Distintiu o actualment es troben en procés de certificació.

Intervindran en la Inauguració: Núria Parlon, alcaldessa Santa Coloma de Gramenet;  Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona, Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitat. Consell Insular de Mallorca, Eugènia Bretones, Vicepresidenta segona i Responsable de la Comissió de Gènere al Consell Nacional de Dones de Catalunya i Marta Macias, presidenta Forgender Seal.

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Núria Parlon, impartirà la Conferència d’obertura “Els ODS de l’Agenda 2030 a la Governança local”.

Segons l’organització de la trobada: “Aquest II Fòrum vol promoure la Governança local compromesa amb la Igualtat de gènere, a més d’establir aliances fortes amb els governs acreditats”. L’Associació Forgender Seal ha creat una nova certificació dirigida als Consell Comarcals, sent el de l’Alta Ribagorça  el primer   que ha estat reconegut amb aquest  Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, que posa en valor el disseny de  bones pràctiques i solucions identificades davant possibles dificultats  en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit comarcal.

En el II Fòrum de Municipis certificats hi intervindran expertes feministes com Elisenda Calvet, professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Remei Sáez Martínez, directora de la Plataforma Unitària contra les Violències de gènere, Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Especialista en Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial. Directora de l’IDEAI-UPC. Premi Ada Byron 2022 CPEIG, i Maribel Cárdenas. directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències en l’àmbit municipal, s’han organitzattres comissions de treball amb càrrecs electes i equips tècnics. Es tractaran temes com Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Violències masclistes. Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. 

Les bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere també tindrà un espai dins el II Fòrum. La Sra. Anna Mercadé directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona explicarà  el model d’Escola d’Igualtat per l’empresa impulsat per l’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona i la Sra. Meritxell Bautista, empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV, intervindrà per parlar sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la comunicació audiovisual..

El Fòrum es tancarà amb la Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals” amb representants polítics del món local com  Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, entra d’altres i Carme Gomila Domínguez. Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor. La taula estarà moderada per Imma Moraleda, directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.  En el transcurs de la trobada s’habilitarà un espai de televisió  on es gravaran bones practiques de gènere als municipis.

Més informació: premsa@forgenderseal.org. Mòbil 649002803 www.forgenderseal.org

Preprograma


Jornada. “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”,

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Juno House posen en comú quina és la situació actual de la bretxa salarial i quines són les principals causes d’aquesta desigualtat, amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per les Nacions Unides del diumenge, 18 de setembre.

Sota el títol “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”, ambdues entitats van debatre sobre el sostre de vidre que encara existeix per a les dones al món laboral, de la mà de les expertes Mar Gaya, fundadora i directora d’Igualando, vicepresidenta de l’associació 50 a 50 lideratge compartit i consellera de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE); Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY, presidenta de l’associació Forgender Seal i consellera de l’ODEE, i Eva Vila-Massanas, directora i co-fundadora de WeEQUAL, co-fundadora de WERock Capital i co-fundadora i consellera de Juno House

Avui dia, encara existeix una diferència notable entre homes i dones dins l’entorn laboral: a nivell mundial, les dones perceben un 23% menys respecte als homes. Concretament, en el cas d’Espanya, el 25% de les dones tenen uns ingressos salarials menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI) envers el 12% dels homes. També el 73% de les persones que estan treballant a temps parcial són dones i aquesta xifra augmenta fins el 95% en el cas que la jornada parcial sigui a causa de la cura dels nens/es o persones adultes. En aquest sentit, Marta Macias ha reflexionat assegurant que “el temps de què disposem és el mateix tant per a homes com per a dones, però els estereotips i la societat marquen que són les dones les que han de renunciar al seu temps de cura personal i de jornada laboral per a dedicar-lo a l’educació i a la criança dels fills i filles. Per tant, el que s’ha d’aconseguir no és canviar la mentalitat de les dones sinó les estructures que tenim establertes”. 

D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers 7 anys. Mar Gaya, afirmava que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en Publicitat, RH, Qualitat o Màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.

Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Eva Vila-Massanas, membre del Consell i cofundadora de Juno House, comentava que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins el 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara segueix existint diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.

Així, malgrat les mesures i obligacions que es van aplicant perquè la bretxa salarial deixi d’existir, la realitat és que encara avui hi ha diferències notables entre homes i dones. Les empreses han de seguir treballant per implementar els plans d’igualtat i incloure polítiques de perspectiva de gènere per tal de fomentar un entorn de treball amb igualtat d’oportunitats tant per a dones com per a homes. De fet, per aquest motiu les Nacions Unides senyalen el dia 18 de setembre com el Dia Internacional de la lgualtat Salarial, un reconeixement als esforços constants que s’estan portant a terme per aconseguir la igualtat salarial.

Sobre Juno House

Juno House neix el 2022 a Barcelona per convertir-se en el primer club privat concebut per i per a les dones actuals. Ubicat a l’històric edifici La Farinera d’Aribau, compte amb més de 1400m distribuïts en dos espais que volen donar resposta a les necessitats de les dones, oferint serveis professionals, de benestar i family friendly.

Sobre l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Font. Noticia publicada a la web de Cambra de Comerç de Barcelona 


 

PREPROGRAMA

28 de setembre de 2022

8.30h-17.00h

Lloc: La Ciba. Passeig de Llorenç Serra, 64,  Santa Coloma de Gramenet.

-8:30h Acreditacions i cafè networking

-9:00h Taula inaugural

Ponents: 

  • Meritxell Benedí. Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
  • Rosa Cursach. Directora d’Igualtat i Diversitat del Consell Insular de Mallorca.
  • Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona.
  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
  • Sandra Castro. Tercera Tinenta d’Alcaldia. Regidora d’educació, cooperació, drets i feminismes de l’Ajuntament de Lleida.
  • Marta Macias. Presidenta Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.

-10:00h Conferència d’obertura: “Els ODS de l’Agenda 2030 a la governança local”

Presenta:

  • Laura Llinàs. Coordinadora executiva de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ponent:

  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

-11:00h L’enfocament de gènere per avançar en les polítiques públiques

Ponents:

  • Elisenda Calvet. Professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). “La recuperació de la memòria històrica de les dones en els municipis. Experiències a nivell internacional”
  • Remei Saez. Directora de la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes. “Prevenció de les violències masclistes”
  • Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Polítiques públiques de cures”
  • Karina Gibert. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). “Dona, Intel·ligència Artificial i Societat Digital”.

-12:00h Treball en comissions

  • Comissió 1 – Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Coordinadora: Xènia Muray. Tècnica d’igualtat, ciutadania i migracions de l’Ajuntament de Mollerussa.
  • Comissió 2 – Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Coordinadora: Sra. Núria Jiménez. Cap de Gestió de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i Programa LGBTI de l’Ajuntament de Cornellà.
  • Comissió 3 – Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. Polítiques públiques i nous usos del temps: com es pot garantir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar des dels ens locals? Coordinadora: Sra. Aina Molina. Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó.

-13:30h Brunch networking

14:30h Conclusions           

Intervencions de les portaveus de les portaveus de les comissions.

-15:30h Bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere

 Ponents:

  • Anna Mercadé. Directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
  • Meritxell Bautista. Empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV (pendent de confirmació).

-16:00h Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals”

Presenta: Sra. Imma Moraleda. Directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Ponents: :

  • Helena Martínez. Diputada d’Igualtat i cooperació internacional de la Diputació de Lleida i regidora a l’Ajuntament de Torrefarrera.
  • Joana Ortega, secretària General ACM
  • Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana.

-17:00h Clausura

Ponents:

  • Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.
  • José Manuel Pérez, vocal de l’Associació Forgender Seal

-17:15h Visita guiada a la CIBA

Preprograma.

 

 

 


L’Ajuntament de la Ràpita fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.

La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. 

Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs. 

Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feina feta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dos anys. En aquest sentit l’alcalde Josep Caparrós ha destacat que “l’obtenció del certificat acredita la feina feta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem el compromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha de permetre mantenir aquest distintiu”. 

 La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”

La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”. 

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes. 

 Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal. 

 Nota de premsa Ajuntament de La Ràpita. 


Dijous 14 de juliol ens vam reunir a la Diputació de Barcelona, amb Lluïsa Moret i Sabidó, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social per tractar els nous projectes de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la #igualtatdegènere

També van participar en la reunió Anna Mercadé Ferrando, directora d’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Laura Llinas Sobreques, coordinadora d’ODEE. Cambra de Barcelona


L’Associació Forgender Seal va participar a la reunió de l’Aliança Catalunya Agenda 2030, que va tenir lloc el 1 de juliol a l’Edifici del Districte Administratiu de la Zona Franca de Barcelona.

En aquesta trobada es van tractar diferents qüestions relacionades amb les tasques encomanades a l’Aliança, com per exemple la priorització dels reptes plantejats per assolir els ODS de l’Agenda 2030, com són, per exemple, la igualtat i la reducció de les desigualtats.

A la reunió també es va presentar la proposta per a l’Agenda Rural de Catalunya i es va proposar la participació de l’Aliança a la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible.

Forgender Seal participa de la reunió plenària de l’Aliança Catalunya Agenda 2030

Abans de concloure la sessió, van firmar l’adhesió a l’Aliança les noves organitzacions que en formen part.

Va tancar la trobada la Sra. Anna Barnadas i López, Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, qui va reflexionar sobre les qüestions tractades a la sessió relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Des de l’Associació Forgender Seal apostem per la participació a l’Aliança Catalunya Agenda 2030 com a espai de trobada per treballar per assolir els ODS, que implicaran la millora de la qualitat de vida de les persones. En el nostre cas, treballem per a l’assumpció de la igualtat i la reducció de les desigualtats que avui dia encara pateixen les dones.

Més informació sobre l’Aliança Catalunya Agenda 2030


Vilassar rep el distintiu For Gender pel seu compromís amb la lluita per la igualtat de gènere

NP: L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el distintiu For Gender SG City 50-50, el primer en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.

L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.

El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.

“L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la  integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen” afirma

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides

Font: Nota de Premsa de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.


Escola d’igualtat d’ODEE

L’Escola d’Igualtat és un nou projecte de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.

L’Escola d’Igualtat neix des de la necessitat de les empreses i organitzacions en el mercat, per formar agents d’igualtat i especialistes amb una base feminista i econòmica des d’una vessant teòrica, científica i pràctica. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal és una de les coordinadores del primer curs sobre Plans d’Igualtat a l’empresa.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Cal desplegar els plans d’igualtat de tal manera que no sigui un tràmit obligatori per accedir als contractes amb l’Administració Publica, sinó que sigui un instrument de transformació per l’empresa del futur i de la cultura empresarial; entenent a l’empresa com a motor de canvi per les persones i per la societat. Per això cal una voluntat política des de les direccions, una xarxa de voluntats i aliances dins de cada empresa entre els Comitès, els RRHH i les dones.

Amb una visió on:

  • Les empreses són motors de la societat.
  • Cal un canvi de paradigma per avançar en la igualtat.
  • El nostre concepte de les organitzacions està basat en les persones i en els valors d’equitat, igualtat, transparència i transversalitat.
  • Aconseguir la igualtat de gènere és una transformació de la societat.

La missió de l’Escola d’Igualtat és:

  • Fer un canvi real i profund en drets humans, en igualtat i equitat a les organitzacions i en les empreses.
  • Erradicar les desigualtats i discriminacions conseqüència d’una societat patriarcal, androcèntrica basada en la divisió sexual del treball.
  • Posar una visió en clau de gènere per erradicar els prejudicis i els estereotips.
  • Visionar la igualtat en clau de gènere transversalment i com empresa a nivell estructural en el seu business core, tant internament com externament.

L’objectiu de l’Escola d’Igualtat és crear formació pionera i referent en l’aplicació de la filosofia feminista en el món empresarial, de les relacions laborals, sindicals i organitzacionals.

Per tot això des de l’Escola d’Igualtat portarem a terme diferents programes, cursos i píndoles de coneixement sobre:

  • Plans d’igualtat.
  • Una visió amplia sobre l’economia des d’una visió holística, social i en clau de gènere.
  • Raons perquè les organitzacions i les empreses necessiten la igualtat i promocionar el talent femení.
  • Més talent femení equival a millors empreses, més rentables, més eficients, millor administrades i millor econòmicament.
  • Drets humans.
  • Fonaments i breu història del feminisme.
  • Legislació internacional, europea, catalana, etc.

Nacions Unides (ONU) considera que la igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Segons l’ONU, 1 de cada 5 dones i nenes entre 15 i 49 anys d’edat van afirmar haver experimentat violència física o sexual, o ambdues, en mans de la seva parella en els 12 mesos anteriors a ser preguntades sobre aquest assumpte. Tot i el panorama actual, 49 països no tenen cap tipus de llei que protegeixi les dones i nenes de la violència o de pràctiques nocives com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina. És crucial que s’estableixin nous marcs legals sobre la igualtat de la dona en el lloc de treball i l’eradicació de les pràctiques nocives per tal d’acabar amb la discriminació basada en el gènere.

Tanmateix, si es facilita a dones i nenes la igualtat d’accés a l’educació, l’atenció mèdica, una feina decent i una representació en els processos de decisions polítiques i econòmiques, s’estaran impulsant les economies sostenibles i la humanitat, en el seu conjunt, es beneficiarà dels seus efectes positius.

Les fites que proposa Nacions Unides per assolir l’ODS 5 són:

  • Fita 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món.
  • Fita 5.2. Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació.
  • Fita 5.3. Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
  • Fita 5.4. Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país.
  • Fita 5.5. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
  • Fita 5.6. Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
  • 5.a Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis financers, l’herència i els recursos naturals, de conformitat amb les lleis nacionals.
  • 5.b Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones.
  • 5.c Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells.

Assoliment de l’ODS 5 a Catalunya

El Pla nacional per a l’Agenda 2030 té com a objectiu la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya.

El Pla s’ha elaborat amb la participació dels 13 departaments de la Generalitat. Inclou 696 compromisos únics que es converteixen en 920 perquè alguns d’ells estan inclosos a diversos ODS o a més d’una fita del mateix ODS, reflectint la transversalitat de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i del pla.

En concret, el Pla recull 67 objectius específics per assolir a Catalunya les fites proposades pel que fa a l’ODS 5.

El CADS considera que els principals reptes que es plantegen a Catalunya en relació amb l’ODS 5 són els següents:

– Erradicar la violència masclista en totes les seves formes.

– Fomentar la coeducació a tots els nivells educatius.

– Reduir la bretxa salarial entre homes i dones abordant totes les seves múltiples causes.

– Trencar la segregació horitzontal i vertical de les dones.

– Fomentar la coresponsabilitat entre homes i dones dels treballs domèstics i de cura.

– Erradicar les estructures culturals sexistes a través de la implicació de tots els agents socials i els mitjans de comunicació.

– Erradicar el tràfic i qualsevol tipus d’explotació de les dones així com garantir una protecció i assistència integral a les víctimes.

– Promoure el reconeixement social i la valoració econòmica del treball de cura i domèstic no remunerat.

– Garantir l’accés assequible als serveis de llars d’infants i escoles bressols i d’atenció a les persones dependents, especialment per part dels col·lectius més vulnerables.

– Fomentar la presència de les dones en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública i així trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’.

– Promoure l’educació sobre la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una atenció especial a les adolescents.

Fans europeus per assolir l’ODS 5

La UE està compromesa amb aquest objectiu i, per això, diversos fons i programes de finançament donen suport a activitats que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones:

Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC)

Va tenir per objectiu el desenvolupament d’un espai on la igualtat i els drets de les persones es protegeixin, es promoguin i s’apliquin de manera efectiva. Entre altres àmbits d’actuació, va promoure la igualtat entre homes i dones, va fomentar la integració del gènere i va prevenir la violència contra nens/es i dones.

Alguns exemples de convocatòries de subvencions o de licitacions finançades gràcies al REC van ser:

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel REC que van tenir per objectiu l’ODS 5:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) substitueix el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC).

Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV)

L’objectiu del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) és promoure i desenvolupar societats obertes, basades en drets, democràtiques, igualitàries i inclusives, sobre la base de l’estat de dret. En concret, en la seva línia Daphne finança projectes per:

  • prevenir i combatre a tots els nivells totes les formes de violència de gènere contra les dones i les nenes, així com la violència domèstica;
  • prevenir i combatre totes les formes de violència contra la infància i la joventut, així com la violència contra altres col·lectius en risc, com ara les persones LGBTQI i les persones amb discapacitat;
  • donar suport i protegir totes les víctimes directes i indirectes d’aquest tipus de violència, com ara la violència domèstica dins de la família o la violència en relacions íntimes, inclosos els menors orfes com a conseqüència de delictes de violència domèstica, i donar suport i garantir el mateix nivell de protecció a tota la Unió per a víctimes de violència de gènere.

Algun exemple de convocatòria de subvencions o de licitacions finançades gràcies al CERV és:

Convocatòria per prevenir i combatre la violència masclista i la violència contra la infància

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel CERV:

6 entitats catalanes seleccionades per a realitzar projectes per prevenir i combatre la violència masclista i contra la infància del CERV (Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors)

Instrument Europeu per la Democràcia i els Drets Humans (EIDHR)

Aquest instrument financer de la UE està enfocat a donar suport a la promoció de la democràcia i els drets humans a països fora de la Unió Europea. Entre els seus objectius hi ha l’incrementar el respecte i l’observança dels drets humans, de les llibertats fonamentals proclamades a la Declaració Universal de Drets Humans i altres instruments internacionals i regionals, com també reforçar la seva protecció, foment i seguiment, principalment mitjançant el suport a les organitzacions corresponents de la societat civil, als defensors dels drets humans i a les víctimes de la repressió i els abusos.

Un exemple de l’actuació d’aquest fons el podem veure a la convocatòria de suport a les organitzacions que promouen la protecció dels defensors dels drets humans a Hondures.

Fons Social Europeu (FSE)

El Fons Social Europeu és el principal instrument de la UE per a:

  • Promoure uns nivells elevats d’ocupació i de qualitat de l’ocupació.
  • Facilitar l’accés al mercat laboral, el foment de la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors, la seva adaptació al canvi industrial i als canvis dels sistemes de producció.
  • Propiciar un nivell elevat d’educació i formació per a tothom i facilitar la transició de l’educació al treball entre els joves.
  • Lluitar contra la pobresa
  • Fomentar la inclusió social i la igualtat de gènere, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, contribuint d’aquesta manera a donar resposta a les prioritats de la Unió en matèria de millora de la cohesió econòmica, social i territorial.

El Programa Operatiu del Fons Socials Europeu a Catalunya 2014-2020 preveu, entre les seves línies estratègiques, la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball

A tall d’exemple una de les convocatòries que contribueixen a assolir l’ODS 5 seria:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Fons Social Europeu Plus (FSE+) dona suport, complementa i afegeix valor a les polítiques dels Estats membres per garantir la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés al mercat laboral, unes condicions de treball justes i de qualitat, la protecció i la inclusió social.

El FSE + realitzarà inversions en tres àmbits, enntre elles, la inclusió social, salut de les persones en situació de vulnerabilitat i lluita contra la pobresa, en particular la pobresa infantil, i les persones sense llar.

Ocupació i innovació social (EaSI)

El programa EaSI té per objectiu la promoció d’un elevat nivell d’ocupació de qualitat i sostenible, la garantia d’una protecció social adequada i digna, la lluita contra l’exclusió social i la pobresa, i la millora de les condicions de treball.

Entre els seus àmbits d’actuació hi ha el disseny i la implementació de reformes innovadores en el camp de les polítiques socials i laborals.

Una de les prioritats pel 2020 en el marc del programa de treball de l’EaSI és afavorir la igualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere, així com la inclusió social.

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa d’Ocupació i Innovació Social (EaSI) s’integra en el Fons Social Europeu Plus (FSE+).

Horizon 2020

Horizon 2020 és el programa de finançament a la recerca i a la innovació més gran d’Europa. L’objectiu d’Horizon 2020 és garantir l’avanç en la ciència, eliminar les barreres a la innovació i facilitar, tant al sector privat com al públic, el treball conjunt per a la innovació.

Horizon 2020 finança diverses actuacions relacionades amb l’OD2S 5, tal com podem veure a la convocatòria per fomentar la “ciència amb i per la societat” (SWAFs), on es vol augmentar el suport a les polítiques d’igualtat de gènere en matèria de recerca i innovació.

D’entre els projectes d’èxit a Catalunya en l’àmbit de la igualtat de gènere destaquem LIBRA: unificant les accions dels centres de recerca europeus per aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit acadèmic.

Horizon Europe

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Horizon Europe substitueix l’Horizon 2020. Les convocatòries que donen suport a l’assoliment de l’ODS 5 son:

Instrument de Preadhesió II (IPA II)

L’instrument de Preadhesió (IPA II) és el mitjà pel qual la UE dóna suport a les reformes en els països candidats a l’adhesió a la UE a través d’ajudes financeres i de caràcter tècnic. L’objectiu d’IPA II és ajudar els beneficiaris a fer les reformes polítiques i econòmiques necessàries i preparar-los per als drets i obligacions que hauran d’assumir quan entrin a formar part de la UE. Els actuals països beneficiaris són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia del Nord, Kosovo, Montenegro, Sèrbia i Turquia.

D’entre les seves àrees de finançament hi podem trobar projectes relacionats amb l’establiment de l’estat de dret o el desenvolupament social.

Alguns exemples de l’actuació d’aquest fons són la convocatòria per a promoure l’ocupació futura digna centrada en la igualtat de gènere a Turquia i la licitació per a proporcionar assistència tècnica per promoure un futur laboral decent amb un focus especial a la igualtat de gènere a Turquia.

Competitivitat de les Empreses i Pimes (COSME)

COSME és el programa de finançament europeu adreçat a millorar el creixement i l’ocupació a la UE tot facilitant:

  • L’accés de les pimes al finançament amb l’atorgament de préstecs a baix cost;
  • L’accés als mercats de la UE i de la resta del món mitjançant la creació de la Xarxa Europea d’Empreses (ENN);
  • Les condicions generals per a la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, incloent el sector turístic;
  • L’emprenedoria i la cultura empresarial.

L’Agència Executiva per a la Petita i Mitjana Empresa (EASME) va ser l’encarregada de gestionar el programa.

Gràcies al finançament del programa COSME es financen convocatòries d’ajuts com la següent:

Mercat Únic

Per al Marc Finnacer Pluriennal (2021-2027) el programa Mercat Únic substitueix al programa COSME i té com a objectiu millorar el funcionament del mercat únic, la competitivitat i sostenibilitat de les empreses, en particular les microempreses i les petites i mitjanes empreses (pimes), la protecció dels consumidors, el finançament d’accions en l’àmbit dels vegetals, els animals, els aliments i els pinsos, així com també el desenvolupament, l’elaboració i la difusió d’estadístiques europees. Agrupa en un sol paquet un ampli ventall d’activitats que en el període 2014-2020 s’han finançat de manera separada per altres fons europeus (COSME, Programa Consumidors, Programa d’Estadística…) amb la intenció de reduir les superposicions i millorar la cooperació i l’eficiència del costos.

Next Generation EU: Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) 

Els ajuts dels fons Next Generation EU, s’emmarquen dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol i en concret financen oportunitats com:


El Congrés avala per ampli consens la llei del ‘només sí és sí’

La llei, que posa el consentiment sexual en el centre de les relacions personals, s’aprova amb els vots en contra del PP i Vox i l’abstenció de la CUP.

Coneguda com la llei del només sí és sí, per haver estat inspirada en els lemes de les mobilitzacions feministes arran de la sentència de La Manada el 2018, el Congrés ha aprovat amb un ampli consens la llei de garantia integral de llibertat sexual, que per primer cop col·loca el consentiment sexual en el centre de les relacions personals. La norma també elimina la distinció entre abús i agressió i castiga la floreta “intimidatòria” i la difusió de vídeos sexuals.

L’exposició de motius destaca, al punt I, que les violències sexuals “constitueixen potser una de les violacions de drets humans més habituals i ocultes de quantes es cometen en la societat espanyola, que afecta de manera específica i desproporcionada a les dones i a les nenes, però també als nens”.

Es consideren violències sexuals, diu l’exposició de motius, “els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat”, incloses les conductes tipificades en el Codi Penal, precisant a continuació que la llei orgànica projectada “pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l’àmbit digital”, així com que “es consideren violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual”, i igualment “l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual”.