La perspectiva de gènere ha enriquit el debat al voltant del temps de treball, posant en dubte la visió neutra d’aquest temps i mostrant el diferent impacte de gènere de l’actual organització sociotemporal. Partint d’una visió àmplia del concepte de treball, sota aquesta perspectiva es qüestiona l’accepció de temps de treball limitada al temps de treball de l’activitat remunerada.
Al contrari, es posa el Temps de treball i corresponsabilitat en relleu que, per a les dones, el temps de treball remet a un temps obligatori que no s’esgota en l’activitat laboral remunerada ni en el període de vida laboralment activa. Mesurar el temps i mostrar-ne els diferents usos i significats socials ha esdevingut un recurs d’interès per fer visibles les desigualtats de gènere a dins i a fora de l’àmbit laboral. Explorar les diferents temporalitats de les feines de les dones ha obert la possibilitat de copsar el conflicte i el malestar que planteja una organització social del temps basada en el temps de la producció i no en el de la reproducció de la vida humana.
Des d’aquesta òptica, el temps s’ha convertit en un instrument clau i eficaç per afrontar els desafiaments que aquesta organització sociotemporal presenta, especialment però no exclusivament en relació amb la igualtat de gènere. En aquest context i des d’aquesta perspectiva, cal interpretar els possibles efectes que els actuals processos de desregulació i flexibilització de la jornada laboral, així com el possible impacte que l’impuls de polítiques de temps de treball, d’orientació i d’abast distint, poden tenir en clau de gènere. Aquest volum ens vol apropar a aquests debats i posar en relleu les eines disponibles per afrontar-los. Neix de l’experiència en el disseny i desenvolupament del mòdul de formació en línia en Temps de Treball i Corresponsabilitat en Perspectiva de Gènere, impartit des de l’Àrea d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’Associació Forgender Seal i juntament amb 22 entitats i associacions més englobades en el Fòrum Hipàtia, col”laborem en l’organització del Cicle Hipàtia, impulsat per l’Associació 50a50 que posarà el focus en les assignatures pendents per assolir la igualtat efectiva i real entre dones i homes. Les sessions seran temàtiques i serviran per aprofundir en els reptes actuals per aconseguir la igualtat, a més de reclamar respostes per part de les administracions, l’empresariat i la societat en el seu conjunt.
La primera jornada girarà al voltant del treball i l’economia i tindrà per títol “Una economia humana i sostenible és una economia feminista”. Se celebrarà en format online el dimarts 15 de juny, de 18 a 19:30h, i comptarà amb un panell d’expertes de gran qualitat, que debatran i proposaran solucions sobre com fer front a l’impacte de la crisi de la Covid sobre el mercat del treball des de la perspectiva de gènere. Perquè, en paraules de qui va ser secretari general de Nacions Unides de 1997 a 2002 i premi Nobel de la Pau de 2001, Kofi Annan, “la igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per resoldre els problemes socials, econòmics o polítics”.
El programa de la sessió serà el següent:
Mar Gaya Quiñonero, vicepresidenta de l’Associació 50a50 i fundadora de la consultoria Igualando, introduirà la sessió sobre economia, treball i Covid des d’una perspectiva de gènere.
Esther Sánchez Torres, doctora en Dret del Treball i membre de la Comissió de Talent de Women in Legal World, entre d’altres consells assessors, parlarà sobre els impactes de la Covid en el mercat laboral.
Roser Xalabarder Sagalés, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, donarà veu a les dones autònomes i empresàries i els problemes que han sofert amb la crisi de la pandèmia.
Laura Sales Gutiérrez, cap del Departament de Recerca de la Fundació Surt, presentarà les conclusions de l’estudi “Impactes de gènere de la crisi econòmica generada per la Covid”.
El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
Les jornades del Cicle Hipàtia estan obertes, de forma gratuïta, a totes les persones interessades en reflexionar i avançar cap a la igualtat real entre dones i homes. Per participar a la primera sessió, cal inscriure’s-hi a través d’aquest enllaç. Les persones correctament inscrites rebran per correu l’enllaç de la reunió, que es farà a través de Zoom. Les inscripcions es tanquen el mateix dia de l’esdeveniment a les 10h.
“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.
L’índex avalua quins són els valors feministes que imparteix el centre educatiu i com els incorpora al seu ADN. “Quan parlem de valors feministes, ens referim a la igualtat, l’antiracisme, l’anti-LGTBfòbia i l’anticlassisme”, especifica Macias. Aquests valors es determinen a través d’uns indicadors basats en la transversalitat de la perspectiva de gènere, la visibilitat de les dones i el seu reconeixement en el desenvolupament de la humanitat, el principi de la inclusió –acceptar la diversitat i valorar-la– i el principi de la interseccionalitat –com les diferents identitats de les dones poden provocar desigualtats i discriminacions diverses–. “Això no és cap auditoria, és un procés d’acompanyament i de millora contínua”, adverteix la presidenta de Forgender Seal.
Article de Marta Macias, presidenta de Forgender Seal en Social.cat
Nosaltres també formem part de la consecució de l’Agenda 2030, som corresponsables del seu assoliment, perquè com part que som de la societat civil organitzada, estem compromeses amb els principis i valors dels drets humans.
L’agenda 2030, a més de ser una agenda global, ens interpel·la a tots i totes, i volem ocupar un lloc destacat en la consecució dels 17 objectius en el nostre país. La responsabilitat no és exclusivament de les administracions públiques o del sector empresarial sinó també de la societat civil. I és la pròpia Agenda 2030, en el seu objectiu nº 17, que ens interpel·la a la col·laboració i al treball conjunt de tost els actors que conformem la societat, i és per això que l’associació Forgender Seal es crea i es posa marxa per impulsar eines que facilitin l’enfocament de gènere i drets humans en les polítiques públiqúes. Som corresponsables però també ens posicionem com un actor d’incidència política que vol assegurar-se que els poders públics actuen i impulsen veritables polítiques democràtiques i igualitàries. Perquè negar l’existència i la diferència són mecanismes del sistema patriarcal i hem dit prou a les polítiques estàndards masculines.
En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.
Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions futures.
El Conveni del Consell d’Europa per a prevenir i combatre la violència contra la dona i la violència domèstica, també conegut com el Conveni d’Istanbul per la ciutat en la qual es va obrir a la signatura fa 10 anys, l’11 de maig de 2011 , és l’instrument jurídic internacional de major abast per a estableix obligacions vinculants per a prevenir i combatre la violència contra la dona. Trenta-quatre estats membres del Consell d’Europa l’han ratificat, dotze l’han signat, juntament amb la Unió Europea, i és utilitzat com a base per a l’acció de molts països fora d’Europa.
La Convenció d’Istanbul reconeix la violència contra la dona com una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra la dona. Basat en un enfocament centrat en les víctimes, ofereix eines pràctiques per a garantir la protecció de dones i nenes, la seva seguretat i apoderament. Els vincula amb l’objectiu més ampli d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.
Durant els últims 10 anys, ha guiat a nombrosos estats en l’avanç de les seves lleis i polítiques per a prevenir i combatre la violència contra la dona de manera efectiva. La convenció marca la diferència per a les dones i les nenes i representa una important eina de promoció. Celebrar el seu desè aniversari significa celebrar el seu poder transformador i unir-se darrere d’aquest tractat històric.
Persisteixen les bretxes de gènere en l’educació, l’ocupació, l’esperit empresarial i les oportunitats i els resultats de la vida pública. L’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere és una forma que els governs promoguin la igualtat a través del procés pressupostari.
Atès que cada ministeri i nivell de govern té un pressupost, planificar el pressupost tenint en compte la promoció de la igualtat de gènere té el potencial d’ajudar als responsables de la formulació de polítiques a abordar una sèrie de desigualtats que s’han incorporat a les polítiques públiques i l’assignació de recursos.
El nombre de països de l’OCDE que han introduït pressupostos de gènere va augmentar de 12 en 2016 a 17 en 2018 (Àustria, Bèlgica, el Canadà, Xile, Finlàndia, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Corea, Mèxic, Noruega, Portugal, Espanya i Suècia). França i Turquia tenen plans d’introduir-ho.
Les coalicions per a l’acció avancen les seves recomanacions i llancen un fort anomenat al compromís.
Els líders que participen en el Fòrum Generació Igualtat 2021 han fet una crida perquè s’assumeixin nous i enèrgics compromisos a nivell mundial amb la finalitat de catapultar els avanços en matèria d’igualtat de gènere. Les Coalicions per a l’Acció del Fòrum són aliances noves i innovadores que inclouen governs, moviments i organitzacions feministes i juvenils, el sector privat i organitzacions internacionals. Aquestes coalicions avui presentaran un avançament de les iniciatives que consideren fonamentals per a crear societats amb igualtat de gènere a mesura que el món es reconstrueix després de la COVID-19. També faran una convocatòria perquè altres organitzacions s’uneixin com a forjadores de compromisos en l’esforç per impulsar l’aplicació i concreció dels drets de les dones i les nenes. La seva crida urgent reflecteix la preocupació que la igualtat de gènere, que ha sofert reculades a causa de la pandèmia per la COVID-19, necessita redoblar la inversió i fer focus perquè les dones i les nenes del món no es quedin enrere.
El Fòrum Generació Igualtat 2021 és una iniciativa d’ONU Dones, amb els governs de França i Mèxic, i en col·laboració amb la societat civil i la joventut. El Fòrum començarà a Ciutat de Mèxic al març de 2021 i culminarà a París al juny de 2021, amb l’objectiu d’impulsar importants compromisos econòmics i polítics per a la igualtat de gènere.
Les Coalicions per a l’Acció posen l’accent en mesures concretes, considerades fonamentals per a una nova i enèrgica agenda feminista en els pròxims 5 anys. Alguns exemples són:
Mesures radicals per a acabar amb la violència contra les dones i les nenes, incloent la introducció i la implementació accelerada de lleis i polítiques que prohibeixin totes les formes de violència de gènere, protegint així 550 milions més de dones i nenes a tot el món
Un replantejament global del treball de cures i de la igualtat salarial, que inclogui esforços de polítiques per a reconèixer, reduir i redistribuir el treball de cures no remunerat, juntament amb la creació d’almenys 80 milions de llocs de treball decent addicionals en el sector de les cures
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha lliurat a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha lliurat el distintiu a l’alcaldessa, Abigail Garrido, i la regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, en un acte celebrat aquest dimecres, 24 de febrer, a la sala de plens de la Vinya d’en Petaca.
Segons l’alcaldessa, Abigail Garrido, “per a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes és molt important rebre aquest distintiu. Suposa assumir un compromís ferm en la igualtat efectiva de gènere”. Abigail Garrido ha avançat, en aquest sentit, que “estem treballant de manera activa per a fer realitat més reptes i objectius que tenim plantejats amb la finalitat que la societat del nostre municipi sigui el més igualitària possible. Estem vivint moments difícils, fruit d’una crisi sanitària que colpeja en primera persona les dones, i és bo tenir-ho present per poder fer front i treballar de manera valenta en favor d’uns drets que apostin per la igualtat d’oportunitats entre tots dos gèneres”.
La regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, ha explicat que el distintiu SG CITY 50-50 “s’atorga després d’haver efectuat una anàlisi exhaustiva de totes les polítiques que es duen a terme en els diferents àmbits municipals. Fruit del procés d’avaluació que s’ha seguit, hem aconseguit una bona puntuació, però això no vol dir que no haguem de continuar treballant per a millorar. L’Associació Forgender Seal, sens dubte, ens ajudarà en aquest procés”.
La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha assenyalat que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes “està clarament compromès a favor dels drets humans de les dones de cara al conjunt de la ciutadania. La certificació no fa cap altra cosa més que reafirmar-ho. Ho celebrem, de la mateixa manera que ens alegrem del fet que al capdavant d’un ajuntament com aquest hi hagi dones empoderades que aposten per polítiques clares en favor de la igualtat”, ha afegit.
Dos anys per complir els compromisos assumits
El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes haurà d’anar implementant les accions recollides en el Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les seves polítiques públiques, durant 2021 i 2022. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.
En la primera avaluació prèvia a l’atorgament de la norma SG CITY 50-50, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha rebut 639 punts d’un màxim de 950 assolibles. D’aquesta manera, ha aconseguit el nivell avançat, que és el segon dels tres existents: inicial (380 punts mínim), avançat (570 punts mínim) i capdavanter (760 punts mínim).
Feminitzar la gestió i incorporar la perspectiva de gènere
L’atorgament de la norma va lligada a les iniciatives i esforços adreçats a assolir els següents reptes:
Feminitzar la gestió dels poders i serveis públics locals.
Incorporar la perspectiva de gènere en els processos de gestió i de treball.
Incorporar el feminisme en l’agenda política local.
Incorporar la diversitat en el desconfinament.
Impulsar l’economia productiva amb perspectiva de gènere.
Aconseguir que l’alimentació, l’habitatge i els subministraments siguin necessitats bàsiques garantides.
L’Associació Forgender Seal és una entitat sense ànim de lucre que dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb què les Nacions Unides busquen contribuir a l’erradicació de la pobresa i aconseguir el desenvolupament sostenible d’aquí a l’any 2030. Per la seva banda, el distintiu SG CITY 50-50 compta amb l’aval de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca.
La pandèmia s’ha acarnissat amb les dones, que ocupen la majoria de professions a la primera línia
Ara Feminismes / Lara Bonilla, Thais Gutiérrez i Marta Rodríguez Carrera.
La pandèmia té rostre de dona. La infermera que atén els pacients de covid, l’auxiliar que cuida la gent gran a les residències, la dependenta que t’atén al supermercat o la mestra que ha garantit l’educació dels teus fills. Les dones són majoria en set de les nou professions que han estat a primera línia del covid. Són el 70% del personal sanitari i farmacèutic, el 86% del personal de neteja i el 84% del personal de residències. Feines tradicionalment feminitzades, invisibilitzades, mal pagades i precàries -sovint va tot junt- i que tenen un denominador comú: la cura de les persones. Però que amb aquesta crisi, de la qual ara es compleix un any, s’han revelat essencials. “Estem tirant endavant gràcies a les dones”, diu contundent Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Girona. En general, les crisis sanitàries afecten més els grups més vulnerables i aguditzen les desigualtats de gènere ja existents. Va passar amb el brot del virus de l’Ebola a l’Àfrica o l’epidèmia del Zika a l’Amèrica Llatina.
Tandil obté la certificació SG City 50-50 per la igualtat de gènere i va assumeix el compromís de desenvolupar polítiques públiques en la matèria.
Després de diverses gestions i el treball coordinat per diferents àrees del Municipi, Tandil va obtenir la certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, la qual cosa ho converteix en el primer govern local a aconseguir aquest assoliment. Aquest pas significa el compromís de desenvolupar durant els pròxims dos anys una sèrie de polítiques amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat de gènere. A més, es va confirmar la creació de la Unitat per a la transversalització de la perspectiva de gènere que dependrà de la Prefectura de Gabinet.
El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal. És un sistema de gestió de gènere a la disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
