Igualtat Archives » Pàgina 5 de 10

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere!

L’Associació Forgender Seal celebra el 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb el lema “Trenquem la Bretxa de Gènere”

En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere. Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.

Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.

Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere les dones?

Segons l’Estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.

El Parlament Europeu està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership Institute “Es podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.

El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.

Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?

L’Educació en Igualtat i Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.

Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/

Trenquem la Bretxa de Gènere!

Des de l’Associació Forgender Seal celebrem aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reivindicant la necessitat de trencar la Bretxa de Gènere.

La consecució de la Igualtat de gènere permet avançar cap a societats més justes i inclusives i cap a una millora del benestar social tant de les dones com dels homes. A més, contribueix al desenvolupament econòmic i al creixement sostenible.

Bretxa salarial de gènere, un obstacle per l’apoderemant de les dones.

El mercat laboral no és aliè a les desigualtats entre sexes, produint-se situacions en molts casos desfavorables envers les dones. D’entre les desigualtats existents en el mercat de treball en sobresurt la salarial. Però aquesta no apareix com un fet aïllat, sinó que es tracta d’un fet social complex, resultat de causes molt diverses i interrelacionades.

Per entendre què és la bretxa salarial de gènere es mesura com la diferència entre el guany brut anual mitjà dels homes i de les dones expressat com a percentatge del guany brut anual dels homes. El càlcul que s’ha realitzat és de la bretxa salarial no-ajustada, és a dir, sense aïllar els factors que condicionen la diferent distribució d’homes i dones en l’estructura del mercat de treball.

Per tant, aquesta bretxa salarial està afectada per desigualtats directes (diferent remuneració a homes i dones per feina de mateix valor) i indirectes (relacionades amb els rols de gènere i elements socials estructurals que generen desigualtat entre gèneres, que tenen conseqüències, entre d’altres, en les divergències en el temps dedicat al treball remunerat i en la diferent concentració d’homes i dones en els diversos tipus d’ocupacions o en els diferents sectors econòmics).

Per què cal combatre la bretxa salarial?

Per respecte als drets. Enfront d’altres arguments, el respecte als drets de les dones treballadores és sens dubte el més potent.
Per productivitat. Un mercat competitiu precisa de persones motivades, amb totes les persones exercint-se al seu nivell òptim, amb un salari proporcionat a la seva aportació de valor.
Per a combatre la pobresa i la desigualtat. Els menors ingressos de les dones tenen impacte en elles mateixes, amb unes menors pensions de jubilació, i en els seus fills i filles, sobretot en el cas de les mares soles. Dones pobres, més pobres, i homes rics, més rics.
Per harmonia social. Una societat que atorga el mateix salari per un salari d’igual valor és una societat que també distribueix equitativament les labors de cura entre homes i dones, que disposa de serveis públics potents i desenvolupats, on les persones, dones i homes, poden desenvolupar la seva vida personal i laboral de manera plen

Què diuen les dades?

El darrer informe de l’UGT Catalunya indica que el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i a Catalunya. Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. L’informe confirma que si apugem els salaris de les dones, escorçaríem la bretxa.

Si mirem les dades de la Unió Europea el 30% de les dones de la UE treballa a temps parcial, enfront del 8% dels homes. Això pot dificultar l’ascens de les dones en les seves carreres.

També hi ha més dones en els sectors pitjor pagats, com el de les ‘cures’ i l’educació. Mentre que en els sectors millor pagats, com els de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, la proporció d’empleats masculins és molt alta; superior al 80%.

La bretxa salarial és encara major en els llocs de direcció, ja que les dones guanyen un 23% menys que els homes. En la cúspide, solament el 10% dels directors generals de les grans empreses europees són dones. Quan les dones arriben a l’edat de jubilació, tot això ha contribuït a una bretxa en les pensions, encara major; entorn del 30%.

A Catalunya podem observar en l’Informe Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya Any 2019, que s’estan fent esforços per disminuir-la, tot i que encara són insuficients.

El salari mitjà anual femení va ser 5.977 euros inferior al masculí (22.988€ per 28.965€)

La diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat prop de 5,4 punts percentuals entre 2014 i 2019, passant del 26% al 20,6%.

Entre les persones que treballen amb contracte temporal el descens de la bretxa ha estat més intens que en les indefinides. En el primer cas, passa de 7,6% a 5,7%, i en el segon, de 24,3% a 22,7%.

Què fem des de l’Associació Forgender Seal?

La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere. En el cas de la Bretxa salarial de gènere tenim eines com les auditories retributives per detectar les desigualtats per raó de gènere i suggerir accions per combatre la bretxa.

L’auditoria retributiva té com finalitat obtenir la informació necessària per comprovar el sistema retributiu de l’empresa/ organització, de manera transversal i completa.

L’auditoria retributiva implica les següents obligacions:

-D’una banda, una avaluació o valoració de llocs de treball sense biaix de gènere, aplicant a aquests efectes sistemes de valoració de llocs de treball de tipus analític.

-D’altra banda, una anàlisi d’altres factors que incideixen en les diferències retributives, com ara les deficiències o desigualtats en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat a l’empresa o les dificultats de promoció professional o econòmica derivades de factors com les actuacions empresarials discrecionals en matèria de mobilitat o les exigències de disponibilitat no justificades.

Tenim la diagnosi a través de les dades i les eines, només ens cal la volutat de Trencar la Bretxa de Gènere! Fem-ho!

“La certificació valora la feina que hem estat fent per la Igualtat de Gènere a Gavà”

Gavà obté la Certificació per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal.

Aquesta norma és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Es tracta d’una certificació d’igualtat de l’àmbit municipal que ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit per reduir les desigualtats

L’alcaldessa Gemma Badia ha rebut el distintiu de mans de Marta Macias presidenta de l’Associació Certificadora en Igualtat de Gènere Forgender Seal.

Badia ha subratllat que «Gavà és una ciutat molt implicada en les polítiques feministes. Prova d’aquest treball és el distintiu que acredita l’Ajuntament de Gavà amb el màxim nivell de reconeixement per la igualtat de gènere. Per mi, és un orgull poder dir que Gavà és una ciutat feminista i certificada perquè el compromís implícit sempre ajuda a prendre consciència real i a continuar millorant».

Per la seva banda, Macias ha enfatitzat que «l’empoderament laboral i econòmic de les dones és un dels primers eixos que hem de treballar des del feminisme. La independència econòmica ens dona la llibertat de triar la vida que volem viure i aquesta certificació vol ser una eina més que faciliti la incorporació de la perspectiva de gènere, de manera holística, a totes les competències municipals. Aquest és el repte que avui tenen les administracions públiques i locals».

També ha participat en l’acte de lliurament de la Certificació la Regidora de LGTBI i Feminise, Alba Riba «El treball de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent a l’ajuntament en els diferents departaments. Agafem aquesta oportunitat per enfortir les polítiques municipals amb perspectiva de gènere que de forma transversal hem estat treballant al govern».

En els pròxims dos anys, l’Ajuntament implementarà les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com de ciutat.

Santa Eugènia de Berga municipi compromès amb la igualtat de gènere.

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere, mitjançant la Norma SG CITY 50-50. Aquesta certificació d’àmbit internacional reconeix la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Laura Urtós Zazo, 3a. Tinent d’alcalde. Regidora de comunicació, educació i participació ciutadana de l’ Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica en aquest vídeo la importància de la certificació per al funcionament de l’ajuntament i de les polítiques locals dirigides a la ciutadania.

Les avaluacions que implica el procés de certificació s’han dut a terme a través de les entitats avaluadores homologades per l’Associació Forgender Seal. Es tracta d’una iniciativa pionera en el nostre país, que té el suport de l’Institut Català de les Dones, i que impulsa, promou i posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

L’obtenció del Distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

Des de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga som conscients de la dificultat i del repte que suposa aquest trencament dels paràmetres androcèntrics tan arrelats a la nostra societat, però l’assumim amb plena consciència atès que considerem que com a administració pública més propera a la ciutadania és la nostra obligació treballar per erradicar qualsevol forma de discriminació i/o violència per raó de gènere.

Pel què fa als reptes concrets que s’han marcat a la certificació de municipi per la igualtat podem trobar-hi a tall d’exemple: implementar el pla d’igualtat; elaborar i redactar un protocol contra l’assetjament; l’adhesió al protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya contra l’assetjament sexual en l’oci; treballar amb els diferents agents socials, entitats…; elaboració d’un manual de llenguatge no sexista; així com, continuar treballant en l’àmbit de la sensibilització en l’apoderament de la dona i la lluita contra la violència masclista tant a nivell intern de l’Ajuntament com a nivell ciutadà.

Cal fer especial esment al fet rellevant que constitueix pel nostre municipi, l’aprovació per unanimitat del ple municipal del passat 27 de gener, del primer Pla d’igualtat entre dones i homes de Santa Eugènia de Berga. Aquest pla és un pas més en el compromís institucional de treballar per la igualtat real entre dones i homes. Té com a objectiu remoure els obstacles que impliquin la pervivència de qualsevol mena de discriminació, amb la finalitat d’oferir condicions d’igualtat efectiva entre treballadores i treballadors de l’ajuntament, en tots els seus àmbits.

Del procés d’elaboració d’aquest pla hem de destacar i agrair la participació i implicació de tota la plantilla de treballadores de l’ajuntament, ja que han intervingut de forma directa en la seva elaboració no només a través de la seva representant sinó també a través de l’enquesta que se’ls va dur a terme.

Podeu consultar tota la informació relativa a l’obtenció del distintiu i al I Pla d’igualtat de dones i homes en aquest enllaç.

Tiana obté el Distintiu SGCITY50 per la Igualtat de Gènere

Tiana és un dels municipis de Catalunya i Balears que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

La certificació d’Igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. El Distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones.

El passat 14 de desembre es va realitzar l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de Plens de l’ajuntament de Tian amb la participació de Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania. alcaldessa de Tiana.

Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Tiana haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Tiana entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipa

Els drets de les dones en la Declaració Universal dels Drets Humans. 10 Desembre.

“Els dos últims anys han demostrat, de manera massa dolorosa, el cost intolerable de les desigualtats creixents. Desigualtats que la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU fa 73 anys el 10 de desembre de 1948, va buscar erradicar en el seu esforç per aplanar el camí cap a un món millor.” Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, Michelle Bachelet

(Vídeo de la seva declaració) ?????

La Declaració Universal de Drets Humans té caràcter de dret internacional, constitueix unes orientacions o línies a seguir, encara que és citada freqüentment en les lleis fonamentals o constitucions de molts de països i en altres legislacions nacionals, no obstant això, no té el tractament d’acord internacional o tractat internacional.

A més de la Carta Internacional de Drets i els tractats fonamentals de drets humans, existeixen molts altres instruments universals relacionats amb els drets humans. A continuació, s’enumera una selecció dels Drets de les Dones:

-Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW)
–Protocol facultatiu de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW-OP)
-Declaració sobre la protecció de dones i nenes en situacions d’emergència i conflictes armats,
-Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona

Creiem que és important recordar l’article 2 de la Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, Nueva York, 18 de desembre de 1979:

Els Estats Parts, signants de la Declaració Universal de Drets Humans condemnen la discriminació contra la dona en totes les seves formes, acorden aplicar per tots els mitjans apropiats i sense demora una política d’eliminació de la discriminació contra la dona i, amb aquesta fi, es comprometen a:

a) Encarnar el principi d’igualtat entre homes i dones. en les seves constitucions nacionals o una altra legislació apropiada si encara no s’han incorporat a elles i per a assegurar, per mitjà de la llei i altres mitjans apropiats, la realització pràctica d’aquest principi;

b) Adopti les mesures legislatives i d’una altra índole adequades, incloses sancions quan escaigui, que prohibeixin tota discriminació contra la dona;

c) Establir la protecció jurídica dels drets de la dona en peus d’igualtat amb l’home i assegurar, a través dels tribunals nacionals competents i altres institucions públiques, la protecció efectiva de la dona contra tot acte de discriminació;

d) Abstenir-se de realitzar qualsevol acte o pràctica de discriminació contra la dona i vetllar perquè les autoritats i institucions públiques actuïn de conformitat amb aquesta obligació;

e) Adoptar totes les mesures apropiades per a eliminar la discriminació contra la dona per part de qualsevol persona, organització o empresa;

f) Adoptar totes les mesures apropiades, inclosa la legislació, per a modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques vigents que constitueixin discriminació contra la dona;

g) Derogar totes les disposicions penals nacionals que constitueixin discriminació contra la dona.

A l’Associació Forgender Seal impulsem certificacions de qualitat en Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal com l’ SG CITY 50-50, eina útil per ajudar als governs locals a crear estratègies, programes i polítiques en la defensa dels drets de les dones com a ciutadanes i subjectes de ple drets.

Servei de Primera Atenció d’Urgència (SPAU). Bones Pràctiques de Gènere Ajuntament Castelledels.

La violència i els maltractaments que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral i social són, tant per la seva dimensió com per les seves conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència del marit, company o pare és la primera causa al món de mort i invalidesa permanent entre les dones de 16 a 44 anys, per sobre del càncer, els accidents de trànsit o les guerres.

La violència de gènere és un problema d’abast mundial vinculat als desequilibris en les relacions de poder entre sexes en l’àmbit social, econòmic, religiós i polític, i que és fruit d’un sistema cultural de dominació masculina (patriarcal) que persisteix malgrat els esforços de les legislacions a favor de la igualtat i de les demandes dels moviments feministes.

Hi ha formes diferents de violència de gènere com per exemple: l’incest, els matrimonis forçats, l’assetjament, la violació, la mutilació sexual femenina, el tràfic de dones i d’esclavitud sexual, l’infanticidi femení etc. La violència més freqüent envers les dones té lloc dins de l’àmbit familiar, habitualment per part del marit o company. Entenem per violència domèstica les conductes agressives i reiterades que s’exerceixen sobre un dels membres d’un grup familiar (habitualment sobre les dones) i que causen o poden causar dany físic i/o psicològic. S’hi inclouen les produïdes amb posterioritat a la ruptura d’una relació familiar o de convivència.
La violència de gènere és un delicte, un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa un greu obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.

Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia Ajuntament Castelldefels, municipi acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50 ens presenta “El Servei de Primera Atenció d’Urgència” (SPAU), una bona pràctica com a eina per lluitar contra les violencies.

“Drets Humans i Interseccionalitat” 3a Sessió Cicle Hipàtia- Fòrum Hipàtia Associació 50a50

Drets humans i interseccionalitat, al Cicle Hipàtia.

El Fòrum Hipàtia, liderat per l’Associació 50a50 i format per 24 entitats que treballa per la igualtat efectiva i real entre dones i homes, ha celebrat la tercera sessió del Cicle Hipàtia, que s’ha centrat en drets humans i interseccionalitat.

El panell ha estat organitzat per l’Associació Forgender Seal, que forma part del Fòrum Hipàtia, i pren rellevància en un moment en què els drets de les dones han sofert un dramàtic pas enrere, a nivell internacional per exemple amb la situació a Afganistan i també a nivell nacional amb la xacra de les violències masclistes.

La presidenta de Forgender Seal i CEO de Coop4equality, Marta Macias Quesada, va introduir la sessió. “La interpretació androcèntrica de la Declaració Universal dels Drets Humans va obligar a redefinir el concepte d’igualtat perquè la Declaració, per si mateixa, no va permetre que les dones poguessin gaudir plenament dels seus drets. És un exemple de la constant vulneració i desprotecció dels drets de les dones”, resumeix

Compartim el vídeo íntegre de la sessió.

La sessió va comptar amb les expertes:

– Sara Cuentas Ramírez, periodista, consultora i investigadora social, redactora de El País i coordinadora de l’Escola Feminista Descolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que exposarà l’anàlisi feminista descolonial i antiracial.

–Lourdes Mourelo Marón, diplomada en Treball Social, agent de Desenvolupament Internacional i diplomada en postgrau de Gènere i Igualtat, qui se centrarà en l’enfocament de gènere i basat en drets humans dins de l’àmbit de la cooperació pel desenvolupament.

-Tona Gusi Amigó, periodista i psicòloga, co-coordinadora de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere, qui explicarà com el periodisme feminista, amb visió de gènere i transversalitat, és una eina imprescindible per transformar el món.

El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

“Els Distintiu SG CITY 50-50 facilita la transversalitat de les polítiques en Igualtat de Gènere”

Què pensen els equips tècnics sobre el Distintiu SG CITY 50-50?

Les professionals dels equips tècnics dels ajuntaments que han obtingut la Certificació SG CITY 50-50, i van participar en el I Fòrum de Municipis Certificats del 30 de setembre del 2021 a La Ciba, valoren molt, entre d’altres, l’efectivitat de l’eina per desenvolupar la transversalitat en els programes i polítiques públiques de totes les àrees de gestió municipal, així com l’acompanyament i suport tècnic de l’equip de l’Associació Forgender Seal en totes les fases del procés, fins a aconseguir la Certificació.

A continuació, compartir el Resum de les Comclusions de les comissions de treball amb equips tècnics i càrrecs electes on trobareu més informació sobre les diferents experiències i freflexions compartides, així com idees que us puguin ser d’utilitat.

Comissió Lideratge i apoderament econòmic de les dones.

Sra. Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Comissió Urbanisme i Mobilitat amb perspectiva de gènere

Sra. Núria Muñoz, tècnica d’Igualtat Ajuntament de Vic

Comissió Coordinació i treball en xarxa entre municipis i diferents administracions

Sra. Isabel Cabré, cap de Polítiques d’Igualtat, Salut i Consum. Ajuntament Castelldefels

“Les dones no podem estar al marge del poder econòmic” Sra. Anna Mercadé

“Cal que les infraestructures d’Estat creades per dones i per a les dones no es tanquin quan canvia el govern, sinó, sempre estem retrocedint i no avancem per erradicar les desigualtats”

“Necessitem polítiques actives de llarg recorregut, per promoure el lideratge econòmic de les dones”

Compartim el vídeo de la ponència íntegra “Lideratge i apoderament econòmic de les dones” de la Sra. Anna Mercadé, directora d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona al I Fòrum Municipis Certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 celebrat el 30 de setembre a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet, una trobada amb càrrecs electes i equips tècnis d’ajuntaments de Catalunya i Balears.

Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50