Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Sant Boi rep un distintiu internacional com a municipi capdavanter en la lluita per la igualtat

La certificació valora el compromís polític i estratègic dels ajuntaments amb la igualtat efectiva entre dones i homes

El municipi de Sant Boi ha estat acreditat amb el Distintiu per a la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50. És un segell internacional que concedeix l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal als ajuntaments que destaquen per la integració de la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i actuacions. Sant Boi obté la certificació amb el nivell de municipi ‘capdavanter’.

Aquest reconeixement extern valora i reforça el compromís històric de Sant Boi amb la igualtat de gènere, concretat en la posada en marxa de serveis i recursos com el servei d’atenció psicològica T’Escoltem Dona (1992), el circuit local d’atenció a víctimes de violència masclista (1999), el I Pla d’Igualtat de Ciutat (2006), o la campanyes ‘Això no és amor’ (2014).

L’entitat avaluadora ha atorgat a Sant Boi 1228 punts sobre un màxim de 1250. Aquesta alta puntuació (més del 98%) ha suposat l’atorgament del distintiu amb el nivell de ‘capdavanter’, que és el nivell màxim dels tres previstos : inicial, avançat i capdavanter.

El Distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50 és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix específicament als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.

El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’ Agenda 2030 de Nacions Unides.

L’alcaldessa, Lluïsa Moret, recollirà el distintiu en un acte públic que se celebrarà pròximament.


25 Novembre: "Ciutats lliures de violència masclista".
Des de Forgender Seal ens sumem a la Celebració del 25 N com una data imprescindible de reivindicació i activisme actiu a les ciutats de Catalunya: “Ciutats lliures de violències “.
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.
Cada any, amb motiu d’aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest de l’Institut Català de les Dones (ICD) per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.
Enguany es posa de relleu les violències sexuals i es llança una alerta: “una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.
Desde Forgender Seal ens hi sumem i compartint amb vosaltres el Manifest de l’ICD

L'Ajuntament deTorrelles comença el procés de Certificació del Distintiu SGCITY50-50

Avui ha tingut lloc la reunió per tancar l’acord d’iniciar el procés de Certificació del Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de génere amb l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

A la reunió han assistir, la Sra. Marta Macías, presienta de Forgender Seal i el Sr. Emili Cardiel, membre de la Junta amb la Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat, la Sra. Vanesa Santiago i la tècnica del departament la Sra. Laia Bové.

La Norma SGCITY50-50 desplega un mecanisme a través del qual el municipi elabora la seva pròpia autodiagnosi a partir d’un formulari proporcionat per la mateixa Norma,  i, a partir del seu resultat el municipi planifica i estableix els seus avanços parametritzats en el Pla de Compromís que també proporciona la SG CITY 50-50. Els compromisos, que el municipi assumeix, venen determinats, per una banda, pels criteris establerts per la Norma, i per l’altra, pels  plans i polítiques d’igualtat del mateix municipi.

Més informació en aquest enllaç

 


Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50

Cada vegada més ajuntaments de Catalunya compromesos amb la Igualtat i alineats amb els objectius de l’Agenda 2030 inicien el procés d’acreditació per a obtenir el Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de Gènere.

Els ajuntaments de Tarragona, Lleida, Calaf i Sant Antoni de Vilamajor se sumen a la comunitat del SGCITY5050 . El Distintiu per la Igualtat de Gènere representa un reconeixement públic a la gestió municipal de les polítiques de gènere i, alhora, estableix el compromís de millora del municipi a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

“Ciutats més igualitàries, ciutats més segures i cohesionades”

La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora contínua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per a satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

El distintiu disposa de tres nivells: INICIAL, AVANÇAT i LIDER que es corresponen amb el nivell de compromís assumit pel municipi.

L’Associació Forgender Seal certifica el procés i atorga el Distintiu i una entitat avaluadora s’encarregarà d’elaborar els informes del procés de certificació. En el moment de la sol·licitud, el municipi ha de triar, entre les entitats homologades, l’entitat que l’avaluarà.

Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50
                                             Entitats Avaluadores

Una vegada obtingut el Distintiu, s’inicia el període d’execució, que s’ha establert en dos anys. Finalitzat el termini, s’obre el procés de renovació del Distintiu en el qual s’avaluen i es validen els compromisos. Una vegada superada l’avaluació, s’elaborarà un nou Pla de Compromisos amb el qual s’obtindrà la renovació del distintiu.

Contacta amb nosaltres: SGCITY5050


El 88,41% de les dones que ingressen a la presó ha sofert violència

68% violència de tipus sexual
41% violència sistemàtica
59% violència en l’àmbit familiar
25% abusos sent menors
74% violència física
80,4% violència en l’àmbit domèstic
Existeix relació directa entre el maltractament, les seqüeles psicològiques i la història delictiva. El trastorn d’estrès posttraumàtic que sofreixen les dones maltractades comporta depressions, drogopendencias, autolesions, agressivitat, sobremedicación.

Una de cada quatre dones preses és estrangera
El 84% de les dones que viatgen amb droga al nostre país el fan per a sostenir econòmicament a les seves famílies, ja que són els caps de família.
El 80% de les dones preses són mares.
Descàrrega l’INFORME


Día de las Naciones Unidas 24 Octubre 2019

Missatge del Secretari General de l’ONU 2019

El Dia de les Nacions Unides posa en relleu la pervivència dels ideals de la Carta, que va entrar en vigor tal dia com avui fa 74 anys.
Davant un panorama mundial turbulent, la Carta continua sent el nostre referent moral compartit.

En els temps que vivim, de canvis vertiginosos, les Nacions Unides continuen centrant la seva atenció en els problemes que realment afecten les persones.
Treballem per una globalització justa i per que l’acció climàtica s’escometi de manera audaç.

Advoquem pels drets humans i per la igualtat de gènere, i rebutgem categòricament l’odi de qualsevol tipus.

Ens esforcem per mantenir la pau i portem assistència vital a milions de persones atrapades en conflictes armats.

Les pròpies Nacions Unides van guanyant en agilitat i rendició de comptes a mesura que millorem el suport als països.

L’any vinent se celebra el 75è aniversari de l’Organització. Aquesta fita és un moment decisiu perquè forgem junts el nostre futur.

Els convido a sumar-se a la conversa i al fet que “nosaltres els pobles” promoguem el nostre benestar units.

Moltes gràcies


Les dones caminen soles a l’espai
Primera passejada espacial exclusivament femenina

Redacció Diari Ara.

Mai una passejada espacial havia despertat tant d’interès. Però la que van fer ahir Christina Koch i Jessica Meir a 485 quilòmetres de la Terra és de les que fan història. Les dues astronautes de la NASA van fer la primera passejada espacial exclusivament femenina. Van sortir de l’Estació Espacial Internacional per reparar un control de les bateries. Quinze dones han participat en les 221 passejades orbitals fetes fins ara, però sempre ho havien fet acompanyades d’un home. Fins ahir. La primera dona que va fer una passejada a l’espai va ser Svetlana Savítskaia, que el 1984 va sortir de l’estació espacial Saliut 7 acompanyada de l’astronauta Vladímir Dzhanibekov per fer tasques de muntatge i soldadura durant tres hores i mitja.

La missió exclusivament femenina s’havia de fer el 29 de març passat i Koch havia de sortir a l’espai amb l’astronauta Anne McClain, però la NASA no va trobar vestits espacials de la talla adequada per a les dues dones -totes dues necessitaven una talla M- i McClain, a qui el vestit li quedava massa gran i no era segur, va acabar tornant a terra. L’ha substituït Jessica Meir, de 42 anys i professora de l’Escola de Medicina de Harvard.

La NASA ha explicat que la primera passejada espacial només de dones no ha sigut un objectiu planejat sinó que respon a l’augment de dones astronautes. En la promoció de Koch i Meir, del 2013, la meitat dels candidats a astronauta eren dones. Les passejades espacials no són fàcils i sovint els astronautes les descriuen com el repte físic més dur.

Les dues astronautes van sortir de l’Estació Espacial Internacional a les 07.38 hores (11.39 GMT) i estava previst que la missió durés entre cinc i sis hores, un temps durant el qual havien de substituir un dels controls defectuosos de càrrega i descàrrega de les bateries que recullen l’energia dels panells solars a l’estació internacional.

Una gesta “inspiradora”

Aquest era el primer passeig per l’espai de Meir i el quart de Christina Koch, de 40 anys, que s’estarà onze mesos a l’espai perquè els científics puguin estudiar els efectes en la dona d’un vol espacial de llarga durada de cara a les properes missions a la Lluna i Mart. Meir tornarà a la Terra a la primavera. La missió de Koch, que va arribar a l’Estació Espacial Internacional el 14 de març passat, està programada perquè duri 328 dies i superi així el rècord femení que tenia Peggy Whitson, amb 288 dies.

La NASA espera que aquesta sigui una gesta “inspiradora” i un pas més en l’avenç dels drets de les dones. “És maco veure que lluny que hem arribat”, va dir ahir Jessica Meir. Christina Koch, per la seva part, va destacar “la naturalesa històrica” de la seva fita i va celebrar que les dones puguin ser partícips i puguin contribuir al programa espacial, cosa que no sempre ha sigut així. “Tots hi fem un paper i això pot conduir a tenir més probabilitat d’èxit”, va assegurar.

Quants tampons calen per anar a l’espai?

Els Estats Units volen posar el 2024 la primera dona, i el proper home, a la Lluna, en el marc del programa Artemisa, batejat així en honor a la deessa grega de la caça bessona d’Apol·lo, el déu masculí que fa mig segle donava nom a la missió que va posar el primer home a la Lluna. Abans, però, cal estudiar els efectes dels vols espacials en el cos d’una dona, i és per aquesta raó que Christina Koch s’estarà onze mesos a l’espai. Es coneix molt poc com reacciona el cos femení a l’espai perquè, dels més de 560 astronautes que hi han viatjat, només 65 han sigut dones. I ja és famosa l’anècdota dels tampons. Quan Sally Ride es preparava per ser la primera dona nord-americana a l’espai, el 1983, els enginyers de la NASA li van preguntar quants tampons necessitaria per a una setmana. “100 és el nombre correcte?”, li van preguntar els enginyers homes, que també li van preparar un kit de maquillatge. I no és només que la NASA no tingués prou uniformes de la talla M quan el primer passeig espacial femení es va haver d’ajornar, sinó que, a més, estan dissenyats per adaptar-se a la temperatura corporal dels homes.


El I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes organitzat per l’Institut Català de les Dones tindrà lloc els propers 22 i 23 d’octubre a l‘antiga fàbrica Fabra i Coats, amb l’objectiu de reunir en un mateix espai a les persones professionals dels circuits de violència masclista, al personal de les Administracions Públiques encarregades d’intervenir en el disseny i l’execució de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, a les entitats de dones del territori i al conjunt del teixit associatiu feminista català. Igualment serà una oportunitat d’interaccionar amb activistes i investigadores en matèria de gènere i violències masclistes, amb la finalitat de generar la confluència d’una diversitat d’agents que afavoreixi la suma de coneixements sobre les diverses teories i praxis feministes per a l’erradicació de les violències masclistes, construint així un espai idoni per a la construcció d’aliances i el treball en xarxa.

Aquesta trobada vol també visibilitzar les estratègies de les dones per fer front a situacions de violència masclista, i compartir així experiències d’autoorganització i de resistència d’arreu del món.

A partir de les ponències i els tallers, es vol facilitar un espai de debat i reflexió que incorpori els múltiples eixos d’opressió inherents a la societat patriarcal i que juguen un paper especialment important en les situacions de violència viscudes per les dones.

El Congrés s’estructura en 3 blocs temàtics, que es distribueixen al llarg dels dies 22 (matí i tarda) i 23 (matí) d’octubre de 2019. Cada bloc temàtic aplega 3 tipus de participacions:

  • les ponències internacionals, amb teòriques de l’àmbit acadèmic i de l’activisme d’arreu del món.
  • les conferències de ponents estatals i catalanes.
  • els tallers, que es realitzaran de forma simultània, pensats per aprofundir en aspectes concrets de cada bloc i  per facilitar un espai per a la participació.

En els entreactes hi haurà la possibilitat de conèixer les propostes de dones artesanes, activistes i músiques.

Més informació aquí: 


Espanya, estancada al rànquing d’igualtat europeu
Els avenços han estat insuficients per escalar des la novena posició que ocupa des del 2005.

Redacció Diari Ara.

La igualtat entre dones i homes a Espanya és una assignatura pendent a Espanya. La millora dels últims 15 anys ha estat insuficient per escalar posicions al rànquing d’estats de la Unió Europea, en el qual ocupa la novena posició des de fa 14 anys, segons l’informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere –Eige per les sigles en anglès– publicat aquest dimarts. El treball compara la situació als estats membres en àrees com la salut, la feina, el poder, els diners, el coneixement i el repartiment del temps i n’elabora un índex.

Espanya té una puntuació de 70,1 en l’índex –100 representaria la plena igualtat– i des del 2005 ha avançat quasi vuit punts, un ritme més accelerat que altres països però que no ha aconseguit situar-la en un lloc millor al rànquing. L’ accés de les dones als àmbits de poder segueix sent el tema en què obté la puntuació més baixa (un 62) tot i ser també el que més ha millorat (+16 punts) des que es fa l’informe.

La nota més alta se l’endú la salut, amb un índex del 90,1, a prop de la plena igualtat i no gaire lluny del 94,7 de Suècia, que es consolida encara més com el país de la Unió Europea amb més igualtat de gènere. Amb un índex del 83,6, és a més de 16 punts de distància de la mitjana europea, que ha arribat als 67,4 punts aquest any. El país escandinau ha acaparat la primera posició del rànquing des del 2005, millorant des de llavors la seva puntuació en gairebé cinc punts.

Continua llegint la noticia


La prevenció de les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn.

Anàlisi comparativa de campanyes de prevenció.

“Les campanyes i accions per prevenir les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn i la promoció d’espais de festa segurs han  passat, en poc temps, de ser una iniciativa pionera a una política pública imprescindible. Les primeres experiències van sorgir principalment de grups feministes, del teixit social i comunitari i entitats de barri, posant al centre del debat aquelles violències masclistes socialment més tolerades i davant les quals la resposta institucional era absent. Entrellaçades amb l’organització associativa i comunitària de les festes majors, les primeres campanyes van suposar passar del discurs a l’acció per incidir en les formes de relacionar-se en espais d’oci i de festa.

Al mateix temps, aquestes primeres experiències han posat les agressions masclistes en els espais públics al centre del debat feminista, interpel·lant també les polítiques de gènere i igualtat d’abast municipal. L’efecte ha estat una reproducció massiva de campanyes centrades en les festes majors, amb major o menor incidència, en un bon nombre de municipis catalans i de la resta de l’Estat. Una política que ha esdevingut imprescindible en el món local.

En aquest context, analitzem 18 campanyes de prevenció d’agressions masclistes i violències sexuals en contexts d’oci nocturn per reflexionar sobre alguns elements a tenir en compte abans de dissenyar la intervenció: A qui volem implicar en l’estratègia de prevenció? Com definim el problema? Quines són les accions més pertinents? A qui i com volem dirigir-nos en els missatges de la campanya?

Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquest article i que pretenen aportar reflexions d’interès a les entitats, col·lectius i administracions que es plantegen com abordar la prevenció d’agressions sexistes en contexts de festa.

L’article sorgeix en el marc del projecte Q de Festa! – Nits de Qualitat de la Subdirecció General de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que té per objectiu desenvolupar estratègies per convertir l’oci nocturn en un espai més segur, atractiu i saludable per a tothom”.

Descarrega l’estudi

Font de l’article: drogas&género