Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El passat 17 de juliol es va presentar el Pla Viure Millor de l’Oficina de la Reforma Horària, com una mostra clara del Govern per posicionar les polítiques públiques d’usos del temps en l’agenda global.

En l’acte de presentació va participar la presidenta de Forgender Seal,  Marta Macias, com a experta en Polítiques Públiques d’Igualtat de Gènere.

Compartim el vídeo de la seva intervenció en el marc d’aquesta presentació que va estar conduïda per la periodista Ruth Gumbau i van participar també: el director de l’Oficina de la Reforma Horària, Alexis Serra. L’etnògraf digital i empresari del sector de les noves tecnologies, Josep Maria Ganyet, l’empresària i fundadora de Bewel, Estel Mallorquí i la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Elvira Menéndez, han estat els ponents de la presentació d’aquest pla dividit en tres eixos: la productivitat, la coresponsabilitat i els hàbits saludables.

Altres articles d’interès:

-Ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021

-El Consell Assessor per a la Reforma Horària encoratja a aprofitar l’experiència actual per impulsar el teletreball un cop recobrada la normalitat

 

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.


Distintiu Violeta en l'àmbit Educatiu

L’Associació Forgender Seal i la Plataforma Unitària contra les violències de gènere llancen l’Índex de qualitat Social, de Gènere i Diversitat IQSGD, de l’àmbit educatiu.

Es tracta de la primera eina de certificació de país que reconeix i motiva els esforços de la direcció i de l’equip docent amb la igualtat de tracte i oportunitats, tant en la gestió del mateix centre com amb la capacitat de fer créixer l’apoderament individual i col·lectiu de l’alumnat.

L’índex avalua, d’una banda, la governabilitat i gestió interna de centre i de l’altra, les metodologies i programes aplicats en el desenvolupament educatiu de centre. Posa a disposició de la direcció, de l’equip docent i de l’alumnat indicadors de millora en la gestió i en el desenvolupament de programes educatius millorant i afavorint la incorporació de la perspectiva de drets humans, gènere i diversitat. El resultat de l’avaluació pot donar lloc a l’obtenció del Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu.


Gina Pol

Impulsem una nova acció de comunicació i visibilitat de les bones pràctiques en matèria d’Igualtat de Gènere dels Governs Locals que han obtingut el Distintiu d’Igualtat de Gènere SG CITY50-50 o que estan en procés de certificació.

En aquesta ocasió compartim una Bona Pràctica liderada per la Regidoria d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sant Just Desvern,  municipi que té la Certificació d’Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. Ens ho explica la regidora, Sra. Gina Pol. 


'El feminisme és per a tothom' Bell Hooks.

Era negra, pobra i dona al Kentucky dels 50. Bell hooks semblava condemnada. Però va lluitar per ella i per tots els oprimits. Perquè, com diu el seu llibre, ‘El feminisme és per a tothom’.

El seu veritable nom és Gloria Jean Watkins, però entrarà en els llibres d’història com bell hooks, així, en minúscules, que és com pretén passar ella per la vida perquè el que destaqui no sigui la seva figura, sinó les seves idees. I quan entre en aquests llibres durant tant de temps vetats a les dones haurà aconseguit un triomf majúscul, perquè la seva lluita feminista no serà teoria: serà resultats.

Gloria Jean Watkins va néixer en un petit poble de Kentucky, Hopkinsville, en 1952. Mitja dotzena de germans (cinc noies i un noi), un pare amb un ajustat sou de vigilant, una mare mestressa de casa i una experiència poc agradable en un institut integrat plagadito de blancs (després del pas per una escola segregada) li van fer prendre consciència que el lloc que li havia estat assignat en el món no li anava a posar les coses fàcils: negra, pobra i a més dona. Si en casos com el seu l’ordre dels factors altera o no el producte és una cosa sobre la qual Gloria Jean, doctorada en Llengua Anglesa amb una tesi sobre Toni Morrison, continua reflexionant i, armada (i ancorada) amb el bagatge de bell hooks, escrivint.

Perquè bell hooks és un àlies i una arma. Resulta de la combinació de les lletres dels noms i cognoms de la seva mare i la seva àvia, i la posiciona en el món i li dóna una perspectiva d’anàlisi fonamental en la seva obra: la vivència.

CRIT CONTRA L’OPRESSIÓ
Gairebé dues dècades havien passat des de la primera vegada que hooks va publicar un llibre teoritzant sobre la triple segregació -de raça, de classe i de gènere- que havia sofert en les seves carns (‘Ain’t I a woman? Black woman and Feminism’, de 1981) quan va aparèixer als Estats Units l’obra que, 17 anys més tard (17 anys més tard!), s’acaba de publicar en castellà: ‘El feminisme és per a tothom’, 19 capítols que aborden qüestions com a dona i ocupació, raça i gènere, el matrimoni i les relacions de parella, l’educació feminista, la imposició dels cànons de bellesa o la masculinitat feminista. Un llibre amb dos objectius fonamentals: eliminar prejudicis entorn del feminisme i treure’l de l’acadèmia per a fer-lo arribar a les dones del carrer, ja que fins llavors semblava una lluita exclusiva de les dones blanques burgeses, que rebutjaven incloure el component racial i el de classe en la seva reivindicació, perquè creien que la descafeïnava.

no sols a elles. El títol del llibre feia (fa) una crida clara: el feminisme és un crit contra l’opressió, i els homes han de conèixer i secundar aquest moviment no sols perquè els farà prendre consciència de la seva responsabilitat en el sexisme, sinó també perquè ells mateixos són víctimes del sistema. Hooks no es cansa de repetir que la lluita ha de ser conjunta perquè l’enemic de la dona no és l’home, sinó el patriarcat, del jou del qual ell tampoc escapa.

REFORMISTES O RADICALS?
La mirada de hooks es posa també sobre el propi moviment: sobre la forma en què algunes dones perpetuen el masclisme, sobre la necessitat de detectar -i comprendre i denunciar- quines altres discriminacions se superposen a la de ser dona, sobre la diferència entre les feministes reformistes, les que només aspiren a aconseguir les cotes de poder dels homes, i les radicals, les que tenen clar que «mai aconseguiran la igualtat dins del patriarcat supremacista blanc existent», escriu l’activista. Les que no propugnen un feminisme antihombres, sinó antiinjusticias. Curiosament, les que solen emportar-se, avui i aquí, l’apel·latiu ‘feminazis’. Les que més por donen al sistema. Us sona, no?

Perquè el llibre de hooks no sols parla del que passava als Estats Units fa 50 anys: per desgràcia, fa 20 anys estava parlant d’avui. No d’allí, llavors, amb elles. D’aquí, ara, amb tots.

Font: El Periódico de Catalunya

Et pot interssar també:  Llibre: “Ain’t I a Woman?” 

 


L’Associcació Forgender Seal amb la missió de facilitar el compromís d’institucions públiques i privades cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant processos de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la igualtat de gènere. s’ha adherit com a entitat al Consell Nacional de Dones.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) és l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones que integra les representacions de les entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu.

El CNDC és membre d’alguns òrgans de participació del Govern de la Generalitat i està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Actualment, el CNDC està format per 427 entitats.

Entre altres funcions, el CNDC promou la participació i l’associacionisme de les dones, incentiva el treball en xarxa, i fa propostes a l’Institut Català de les Dones sobre qüestions que afecten les dones i l’equitat de gènere.

El CNDC està estructurat en el Ple, que és l’òrgan de màxima representació; la Comissió de coordinació, que executa i coordina les accions i projectes que duu a terme el CNDC; i els grups de treball, que actualment tracten sobre dones grans, salut, participació internacional, dones amb discapacitats i violència masclista. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són els òrgans territorials de participació i consulta del CNDC.


Nou Butlletí Digital Forgender Seal

Forgender Seal posa a la  vostra diposició una nova eina digital d’informació i comunicació per promoure la Igualtat de Gènere.

El Butlletí Digital et mostrarà com s’avança en les polítiques municipals a favor de la igualtat, quins són els instruments i eines que ho permeten i quins són els lideratges que ho impulsen.

Descarrega’t el Butlletí Digital 

Descarrega’t Butlletí Digital Illes Balears 

 


Ajuntament d’Esporles-Illes Balears- Incia el procés de certificació per l’obtenció del Distintiu SG CITY 50-50

Ajuntament d’Esporles (Illes Balears) Inicia el procés de certificació per l’obtenció del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50

Esporles amb cinc mil habitants, és un poble viu, amb un comerç local i uns serveis productius i variats i on es pot gaudir d’una vida cultural, associativa i esportiva rica i diversa.

És una població que té com a eix central les persones, els seus interessos i les seves necessitats. L’atenció social als seus ciutadans és prioritària i per dur-la a terme disposa de serveis de qualitat i sense massificacions.

Esporles té per primer cop una dona Batlessa, la Sra. Maria Ramon Salas, us convidem a llegir la seva presentació en aquest enllaç


Declaració Feminista davant la crisi provocada per la COVID19

Mesures amb perspectiva de gènere

Des de l’Associació Forgender Seal ens sumem al Manifest.

A iniciativa de l’Associació 50a50, el Fòrum Hipàtia inicia una campanya per demanar mesures amb perspectiva de gènere que ajudin a pal·liar la greu crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Aquestes propostes estan recollides en la següent declaració feminista, que es fa pública avui.

El document Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19 denuncia la manca de compromís polític que hi ha hagut fins ara en aplicar la Llei d’Igualtat 17/2015 de 21 de juliol i convida a aprofitar l’oportunitat actual per portar a terme un canvi de paradigma que ens ajudi a pal·liar la crisi, a través del colideratge i la corresponsabilitat, i posant la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.

Així, les 20 associacions unides en la plataforma del Fòrum Hipàtia proposen un seguit de mesures amb perspectiva de gènere per pal·liar la crisi i demanen la creació d’un comitè feminista de seguiment de l’impacte de la Covid-19 sobre les dones, per evitar que tornin a ser les més damnificades. La declaració completa es pot consultar aquí.

El Fòrum Hipàtia demana l’adhesió a la declaració feminista d’altres associacions i entitats, així com persones físiques, per tal de què la demanda tingui més força: demanem a les administracions fets i no paraules.

Suscriu la Declaració Feminista


DECÀLEG FEMINISTA, per als governs locals CONTRA EL COVID-19

Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19