Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Aquesta setmana al 45è programa de la 5a temporada de “Lideratges” a Onda Cero Catalunya, l’Ariadna Belver ha entrevistat a Marta Macias, com a nova presidenta de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit, en la secció de “Microscopi en femení”.

Escolat l’entrevista sencera:

Compartim algunes de les principals idees de la conversa.

Entenguem que quan defensem els drets humans de les dones estem defensant també una societat molt més justa contra el racisme, contra l’esbofòbia, contra l’homofòbia, contra el classisme, per tant és treballar amb estructures societàries molt més igualitàries perquè quan treballem amb la cooperació no és només un tema de sexisme sinó que clarament és un tema també de classisme, de desigualtats estructurals, de racisme i, per tant, de desfer tot el que també el colonialisme va fer amb els països amb vies de desenvolupament.

El patriarcat no és només sexisme el patriarcat també es nodreix del racisme, del classisme, de totes les estructures que creen discriminacions en general. Quan treballem des del moviment feminista, des de la mirada feminista, estem treballant per societats igualitàries en tots els àmbits, no podríem fer-ho d’una altra manera.

El principal objectiu de la gender mainstreaming (o incorporació de la perspectiva de gènere) és que les administracions públiques integrin aquesta mirada en qualsevol programa, política o pressupost. Això vol dir que qualsevol acció de l’administració que afecti la ciutadania hauria de tenir en compte la perspectiva de gènere, especialment des d’una mirada feminista.

És important destacar que aquesta pràctica no és només una qüestió de voluntat, sinó que està recolzada per obligacions internacionals, com la Convenció per a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra les dones (CEDAW), que és un tractat de Nacions Unides. Això fa que els estats signants tinguin l’obligació de garantir que aquesta perspectiva sigui transversal en totes les decisions públiques.

Jo crec que el repte en aquests moments de les polítiques feministes és com avaluem les empreses o com avaluem les administracions públiques de tot allò que ja portem anys treballant-hi. És a dir, ja no hi ha excuses, que cal incorporar aquesta perspectiva de gènere.

Doncs ara anem a veure si aquesta mirada feminista està sent prou eficient i cal avaluar la política per també poder ensenyar a la ciutadania que cal treballar amb aquestes estructures i anar incorporant aquesta mirada de gènere.

Som molt conscients que no estem en societats totalment igualitàries ni aquí ni a cap lloc del món, malgrat que nosaltres vivim en un estat democràtic i que avancem, comparat amb altres països, doncs estem molt millor. Sí que és veritat que el sistema capitalista de la manera més forta que el podem entendre conjuntament amb el sistema patriarcal, contínuament van creant bosses de desigualtats o de discriminacions amb societats totalment democràtiques o societats totalment, podríem dir, occidentals.

Jo crec que no tot s’ha de fer des de la vessant pública, perquè no es tracta tampoc d’això, és a dir, les iniciatives a l’innovar, al pensar i com entre tots construïm societats és el que toca també.

Per tant, associacions com Forgender són molt importants que existeixin perquè també qüestionen el que fan els poders públics i també s’avaluen des de fora i per tant des de fora podem dir si ho estan fent bé o ho estan fent malament, que és molt diferent que s’autoavaluïn només perquè la mirada pot ser molt diferent. I seria com un tipus d’auditoria, però mirant des del punt de vista…

Se sol pensar que la igualtat és com si fos una més i no s’entén que ha de ser treballada des d’un enfocament transversal. No és fer un projecte adreçat a dones, sinó que qualsevol decisió política, qualsevol programa ha de tindre la mirada que s’adreça tant a homes com a dones i que les dones tenen necessitats diferents o que simplement les seves inconstàncies siguin diferents a la dels homes i que, l’impacte d’aquell programa pugui ser discriminatori per a les dones.

El principal repte és entendre que quan treballem cultura, urbanisme o educació o serveis socials, cal incorporar aquesta mirada de gènere i no és només una tasca de la regidoria d’igualtat,  sinó que va molt més enllà d’un sol departament o d’una sola regidoria, la mirada ha de ser holística, perquè el sistema patriarcal és holístic.

El sistema patriarcal és súper transversal. Si volem realment acabar amb el patriarcat, que és la limitació dels drets en general, doncs hem de tenir una eina de gènere que també sigui holística i que també reverteixi tots els efectes del sistema patriarcal. El principal repte és aquest, entendre que la igualtat no és una caixa tancada, sinó que ha de ser una mirada holística i transversal.

Podríem dir que el sistema patriarcal limita el desenvolupament del 50% de la població mundial,  quan està limitant els drets i oportunitats de les dones, s’estructura un sistema que lluny d’erradicar les desigualtats i les discriminacions per raó de sexe, les perpetua.

El capitalisme no hauria pogut sobreviure si la meitat de la població no treballés gratuïtament. Al capitalisme li ha anat molt bé que totes les dones treballessin gratuïtament i ocupessin aquest espai. Com haurien pogut els homes desenvolupar les seves carreres professionals si no haguessin tingut algú que fes una feina invisible, opaca, no remunerada, que és la criança i el treball domèstic?

Les dones també volem la nostra independència econòmica, també volem desenvolupar una carrera professional, però continuem veient que la criança algú l’ha de fer i malauradament, majoritàriament la fem les dones.

De fet, he escoltat alguna vegada algun home que diu que l’atur ha augmentat per culpa de les dones, perquè el ser més dones que treballen hi ha més a tur. És la mirada que només els homes tenien dret a treballar, i llavors quan les dones atreveixen a entrar al món laboral,  destrossen les estadístiques.

Un dels principals objectius de l’Associació 50a50 és que les dones no només arribin als llocs de decisió, sinó que les dones transformin les organitzacions i incideixen per a incorporar la perspectiva de gènere i anar avançant cap a la igualtat. El missatge és que les dones quan hi siguem, quan estiguem en els espais de poder i de decisió, hem de poder transformar la societat que estem vivint i realment treballar per aquesta igualtat. No només una igualtat des del punt de vista feminista, d’acabar amb el sexisme, sinó una llibertat, des del moviment feminista interseccional, que és també tenir en compte a les dones des de les seves pròpies o diferents identitats i amb la seva diversitat.

La força de les dones passa també per reconèixer-nos i per treballar conjuntament, apoderar-nos col·lectivament, més enllà de l’autolideratge individual que evidentment el necessitem per apoderar-nos col·lectivament, i a partir d’aquest apoderament col·lectiu el que demanem és poder ser-hi, poder estar, formar part de les decisions i del procés d’implementació d’aquestes decisions per poder alhora anar avaluant el seu impacte i resultats.

Si nosaltres estem empoderades col·lectivament, quan arribem als llocs de decisió voldrem canviar les coses i voldrem transformar les organitzacions. No ens serveix de gaire que arribem a dalt de tot i que no canviem res. El que diem és anem més enllà, per justícia social, perquè cal ser-hi, només faltaria que no hi puguem ser-hi, però que quan arribem des de l’Associació 50 a 50 que es noti que les dones hem arribat i que canviem les coses.

Sobre el Consell Nacional de les Dones de Catalunya. El propòsit del Consell és que sigui un organisme independent del Govern de la Generalitat, perquè és un espai també de lobby. Hi ha més de 400 associacions de dones, i el que pretén és ser un espai per incidir en la política pública, incidir en les noves lleis, en les normatives, demanen canvis estructurals i per tant, és una contradicció, estar sota el paraigües de l’Institut Català de les Dones que és govern i ser un òrgan d’incidència política.

Ara mateix la presidència del Consell Nacional l’ocupa la presidenta de l’Institut Català de les Dones. Dit això, també et dic que aquest equip de l’ICD de la Conselleria d’igualtat i feminisme del Govern, també té aquesta visió, d’anar treballant cap a quest model de Consell, més autònom, independent i amb pressupost propi per a funcionar i desenvolupar una acció de lobby més efectiva.

Quin missatge t’agradaria deixar a qui vulgui contribuir per la igualtat i a la innovació social?

Algú que tingui aquell dubte de dir exactament què hem de fer per progressar, per aconseguir aquesta igualtat real i que no sigui només una reivindicació i ja està.

Jo sempre dic que no cal ser que no cal que t’hi dediquis professionalment, però que sí que és important no ser indiferent.

No ser indiferent en general a les injustícies socials.

No ser indiferent a la pobresa.

No ser indiferent a les desigualtats, a les discriminacions i que per tant treballar per la igualtat portar aquestes ulleres liles, que són ulleres liles no només a favor de la igualtat i del feminisme, sinó que des d’una mirada súper interseccional, una mirada amplia que també és treballar contra el racisme o contra qualsevol pràctica discriminatòria.

La idea és no ser indiferent i des del nostre lloc individual podem construir una societat molt més justa.

Animo a les dones i també als homes que s’assumien a projectes associatius que treballin a favor de la igualtat i si no és possible, perquè amb el seu moment vital no és possible fer això, perquè són hores, però també són hores que ens enriqueixen molt, és a dir, també són hores que n’aprenem contínuament d’estar juntes, de compartir experiències, coneixements, de veure mirades i sobretot crear també pensament.

Segueix el programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya amb Ariadna Belver.

Us animem a seguir i adherir-vos a l’Associació 50a50 .

 


🌐La transversalitat de gènere en les polítiques públiques no ocorre espontàniament. Requereix eines, un enfocament interseccional i formació específica. Per això, des de DIGECP, impulsem un itinerari formatiu per a acompanyar a municipis i entitats locals en la seva transformació institucional.

🎯Un dels principals objectius del nostre projecte és capacitar a 40 municipis i 2 entitats locals d’àmbit superior, assegurant que l’enfocament de gènere travessi totes les àrees municipals.

👩🙍🏾‍♀️Com ho fem? A través del Distintiu SG CITY 50-50, partim d’un diagnòstic participatiu i dissenyem:

-Plans de formació adaptats a cada context local.

-Tallers dirigits a personal tècnic i polític.

-Continguts clau: usos del temps, conciliació corresponsable, lideratge inclusiu, etc.

🏛️Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania

💡Vols saber més?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org


ODS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un full de ruta global, però la seva implementació efectiva comença en el local. El Distintiu SG CITY 50-50 permet als municipis integrar la perspectiva de gènere en la seva gestió, alineant-se amb:

• ODS 5 – Igualtat de gènere: Promovent polítiques que eliminin les bretxes de gènere i apoderin a dones i nenes.
• ODS 8 – Treball decent i creixement econòmic: Fomentant entorns laborals inclusius i equitatius dins de les administracions locals.
 ODS 10 – Reducció de les desigualtats: Implementant accions que assegurin l’equitat i la inclusió social en tots els nivells.

A través d’eines com l’autodiagnòstic i el Pla de Compromís, els municipis poden avaluar i millorar contínuament les seves polítiques d’igualtat.

Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania.

💡Vols saber com pots implementar els ODS en el teu ajuntament, connectats al pla d’Igualtat local?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org


La bretxa salarial de gènere és una realitat que encara persisteix en moltes societats, i és una de les principals causes de la desigualtat entre homes i dones. Tot i els avenços en els drets i la consciència social, les dones sovint guanyen menys que els homes per realitzar el mateix treball o per tenir responsabilitats similars.

Aquesta bretxa no és només una qüestió de diferències en els salaris, sinó que també reflecteix una estructura social i econòmica que perpetua la desigualtat. Factors com la segregació laboral, la manca de polítiques de conciliació, la discriminació i els estereotips de gènere contribueixen a mantenir aquesta barrera.

A Espanya, la diferència entre el que guanyen homes i dones no sols persisteix, sinó que ha augmentat: en 2023 la bretxa es va situar en el 19,6%, enfront del 19% de l’any anterior.

Els homes guanyen de mitjana gairebé uns 5.000 € més a l’any que les dones (Font: Enquesta de Població activa 2023 de l’INE).

Aquesta desigualtat no és casual ni conjuntural. S’alimenta de múltiples factors interrelacionats:

-Major concentració de dones en ocupacions a temps parcial

-Penalització per maternitat

-Asunción majoritària de les tasques de cures no remunerades

-Menor representació de dones en llocs directius (sostre de cristall)

És important entendre que la bretxa salarial de gènere no és només un problema individual, sinó un obstacle que afecta tota la societat, limitant les oportunitats de les dones i perpetuant la desigualtat.

En el Projecte DIGECP, cofinançat per la Unió Europea treballem al costat de governs locals per a transformar aquesta realitat, a través d’impulsa polítiques locals amb Igualtat de gènere. (Més Informació)

Per avançar cap a una societat més justa i igualitària, cal seguir treballant per eliminar aquesta bretxa i promoure un entorn laboral que valori i reconegui el mèrit i l’esforç de tothom, independentment del gènere.


  • En la nostra societat, la desigualtat de gènere no sols es reflecteix en diferències salarials o en l’accés a l’educació, sinó també en com es distribueix el temps entre homes i dones. L’anomenada pobresa de temps es refereix a l’escassetat d’hores disponibles per a realitzar activitats personals, de cura o d’oci, i afecta de manera desproporcionada a les dones.Què és la pobresa de temps?
    És la situació en la qual una persona no disposa de suficient temps per a cobrir les seves necessitats bàsiques, descansar o dedicar-se a activitats que li aportin benestar. Per a moltes dones, aquesta pobresa de temps es tradueix en llargues jornades de treball, tant remunerat com no remunerat, com la cura de fills, familiars majors o tasques domèstiques, que moltes vegades no són reconegudes ni valorades socialment.Per què és una forma de desigualtat de gènere?
    Perquè les dones solen assumir una major càrrega de tasques no remunerades, la qual cosa limita el seu temps per a l’educació, l’oci, el descans o el desenvolupament personal. Això perpetua cicles de desigualtat, afectant la seva salut, la seva participació en la vida pública i la seva autonomia econòmica.

    Idees per a combatre la pobresa de temps i reduir la desigualtat de gènere:

    Polítiques públiques de suport.

    En el Projecte DIGECP, treballem al costat de municipis per a transformar aquesta realitat. Com? Impulsant polítiques públiques que reconeguin i redistribueixin els temps de vida, des d’un enfocament de gènere interseccional i amb compromís institucional real.

    Promoure la redistribució del treball domèstic i de cura.
    Fomentar que homes i dones comparteixin de manera equitativa les feines de casa i la cura familiar, mitjançant campanyes de sensibilització i programes educatius.

    Flexibilitat laboral.
    Impulsar horaris flexibles i modalitats de treball remot, permetent a les persones gestionar millor el seu temps i reduir la càrrega de tasques no remunerades.

    Reconeixement social i econòmic del treball no remunerat.
    Valorar i mesurar el treball domèstic i de cura en les estadístiques nacionals, per a visibilitzar la seva importància i promoure polítiques que ho secundin.

    Educació i sensibilització.
    Incloure en els programes escolars i campanyes públiques la importància de la igualtat en la distribució del temps i les feines de casa.

    Com a conclusió, la pobresa de temps és una forma silenciosa però poderosa de desigualtat de gènere que limita les oportunitats i el benestar de moltes dones. Abordar-la requereix un compromís conjunt de governs, comunitats i famílies per a crear una societat més justa, equitativa i amb major qualitat de vida per a tots.

    T’agradaria conèixer més sobre el Projecte DIGECP per la Igualtat de Gènere de Ciutats i Pobles, dirigit a governs locals i cofinançat per la Comissió Europea?

  • 📩Sol·licita informació a premsa@forgenderseal.org

El temps és una qüestió política i es pot conceptualitzar com un dret de tota la ciutadania (dret al temps). La manera d’ordenar el temps determina el tipus de model social establert, que ha d’adaptar-se als canvis estructurals de cada època.
L’Associació Forgender Seal promou el projecte DIGECP que té com a finalitat ajudar els municipis a integrar de manera transversal la perspectiva de gènere tant a nivell organitzatiu com en totes les seves polítiques públiques i actuacions de manera que es puguin fer efectius els drets de les dones i es beneficiï a tota la població del municipi.

Especialment, el projecte DIGECP promou la igualtat de gènere en els usos del temps a través d’una metodologia innovadora consistent en la implementació de la Norma de Certificació SGC CITY 50-50 a favor de la igualtat de gènere, dissenyada d’acord amb les competències locals, la normativa estatal i els mandats i tractats internacionals. Mitjançant un procés d’avaluació i certificació el municipi obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

El procés de certificació suposa un procés d’aprenentatge per als municipis que es veu reforçat a través d’una sèrie de sessions complementàries de capacitació dirigides al personal polític i de serveis dels municipis sobre transversalització de la perspectiva de gènere interseccional en totes les seves actuacions i polítiques públiques, i especialment sobre la reducció de la bretxa en els usos del temps entre homes i dones.

Així mateix, el projecte DIGECP fomenta l’aprenentatge mutu, l’intercanvi de bones pràctiques i la cooperació en igualtat de gènere i usos del temps mitjançant l’enfortiment de la xarxa de municipalitats compromeses en igualtat de gènere. Una col·laboració amb INDA Iniciativas S.L cofinançat per la Unió Europea.

Aquest article aporta una definició precisa dels conceptes “Corresponsabilitat” i “Usos del Temps” per a una major comprensió sobre la importància del seu desenvolupament en les polítiques públiques municipals.

La corresponsabilitat en els usos del temps és un concepte clau per a aconseguir la igualtat de gènere i millorar la qualitat de vida de totes les persones. Es refereix a la distribució equitativa de les tasques domèstiques, responsabilitats familiars i laborals entre homes i dones, promovent un equilibri que permeti a tots dos gaudir del seu temps lliure i desenvolupament personal.

Importància de la Corresponsabilitat

La corresponsabilitat és essencial per a trencar amb els rols tradicionals de gènere que assignen a les dones la major part de les tasques de cura i domèstiques. Aquesta desigualtat en la distribució del temps afecta negativament a les dones, limitant les seves oportunitats laborals i el seu desenvolupament personal.

Usos del Temps

El dret al temps ha de ser un dret de tota la ciutadania. Un dret que sigui garantia perquè tota la ciutadania pugui viure aquests usos del temps amb major llibertat i autonomia sobre aquests, que contribueixi a reduir l’actual pobresa del temps i que ajudi a racionalitzar els horaris

Els usos del temps fan referència a la distribució de les activitats de la vida quotidiana que una persona realitza en el seu dia a dia i de manera habitual i que inclouen quatre categories bàsiques per a la sostenibilitat de la vida: el treball remunerat, les cures, el descans i l’oci.

L’última enquesta del CIS del 2024 demostra que les dones dediquen més temps a les tasques domèstiques i a cura de familiars, mentre que els homes solen dedicar més temps al treball remunerat i a l’oci, per això és imprescindible promoure una major corresponsabilitat dels usos del temps entre dones i homes.

Beneficis de la Corresponsabilitat

1. -Igualtat de Gènere: les administracions públiques que promou la igualtat d’oportunitats entre homes i dones faciliten que tots dos puguin desenvolupar-se professionalment i gaudir del seu temps lliure.

2. -Millora de la Qualitat de Vida: Fomentar una cultura més corresponsable en el repartiment equitatiu de les tasques redueix l’estrès i la càrrega mental, millorant la salut i benestar de tots els membres de la família

3. -Desenvolupament Infantil: Les nenes i els nens que creixen en llars corresponsables aprenen valors d’igualtat i respecte, la qual cosa contribueix al seu desenvolupament integral.

Estratègies per a Fomentar la Corresponsabilitat

1. -Educació i Sensibilització: És fonamental promoure societats en les quals l’educació sigui inclusiva i equitativa, i aprofundeixi en la importància de la corresponsabilitat i els beneficis que comporta.

2. -Polítiques Públiques: Implementar polítiques que promoguin la conciliació de la vida laboral i familiar, com a permisos de paternitat i maternitat, horaris flexibles i serveis de cura infantil.

3. -Canvi Cultural: Fomentar un canvi en la cultura i els valors socials que doni suport a la igualtat de gènere i la corresponsabilitat en tots els àmbits de la vida.

Conclusió
La corresponsabilitat en els usos del temps és un pas crucial cap a una societat més justa i igualitària. En promoure un repartiment equitatiu de les tasques i responsabilitats, es millora la qualitat de vida de totes les persones i s’avança cap a la igualtat de gènere. És necessari continuar treballant en l’educació, la implementació de polítiques públiques i el canvi cultural per a aconseguir una veritable corresponsabilitat.


📢 Ets representant d’un ajuntament i t’agradaria sumar-te a la xarxa de municipis certificats amb el Distintiu per la Igualtat de Gènere en Pobles i Ciutats (DIGECP)?

📩Contacta amb el nostre equip:

Marta Macias. marta@forgenderseal.org / premsa@forgenderseal.org

Mòbil: 630 108 987


Nou projecte cofinançat per la Unió Europea per a impulsar la igualtat de gènere en les polítiques locals

L’Associació Forgender Seal ha obtingut finançament de la Unió Europea per a desenvolupar el projecte DIGECP (Distintiu per la Igualtat de Gènere en Pobles i Ciutats). Aquest distintiu, recolzat per la UE, certificarà el compromís dels municipis amb la igualtat de gènere, promovent la incorporació de la perspectiva de gènere en les seves polítiques i actuacions.

El passat 21 de febrer es va celebrar la 1a Reunió de Coordinació del projecte DIGECP, liderat per l’associació Forgender Seal (Barcelona) i l’empresa INDA Iniciatives, S. L. (la Corunya), amb el cofinanciamiento de la Unió Europea en el marc del seu compromís amb la igualtat i el desenvolupament sostenible.

El projecte DIGECP estableix un estàndard de certificació dissenyat conforme a les competències municipals, la normativa estatal i els tractats internacionals en matèria d’igualtat de gènere i drets humans. A través d’un procés d’avaluació i certificació, els municipis podran obtenir el Distintiu per la Igualtat de Gènere, la qual cosa els permetrà accedir a recursos i visibilitat com a administracions compromeses amb l’equitat de gènere.

Gràcies als fons europeus assignats al projecte, els municipis que participin en el procés de certificació rebran suport financer per a desenvolupar les accions necessàries per a l’obtenció del distintiu.

L’objectiu principal del Distintiu DIGECP és garantir la integració de la perspectiva de gènere de manera transversal i interseccional en les polítiques municipals, contribuint a l’efectivitat dels drets de les dones i al benestar de tota la ciutadania. Com assenyala Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal: “El procés de certificació DIGECP enforteix la imatge dels ajuntaments com a administracions compromeses amb la igualtat i els drets de les dones”.

 

A més, el projecte busca crear una Xarxa de Municipalitats per la Igualtat de Gènere i la Corresponsabilitat en els Usos del Temps, promovent l’intercanvi de bones pràctiques i l’aprenentatge col·laboratiu.

En els pròxims mesos, es llançarà una campanya de sensibilització i es duran a terme sessions informatives sobre el Distintiu. Així mateix, en 2025 i 2026 se celebraran dues edicions del Fòrum de Municipis Certificats, un espai de diàleg i intercanvi d’experiències sobre igualtat de gènere en la gestió municipal. S’abordaran temes clau com la bretxa de gènere en les cures, el reconeixement del treball de cura, i estratègies per a desmuntar estereotips que perpetuen la divisió del treball per gènere.

Per a més informació, contactar amb:

Marta Macias
📩 mmacias@forgenderseal.org / premsa@forgenderseal.org
📞 630 108 987

 

 

 

 


La Presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, va assistir a l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones al Palau de la Generalitat amb dones líders del món associatiu, expertes i polítiques del Parlament de Catalunya.

  • President de la Generalitat, Salvador Illa: “El feminisme és avui absolutament necessari degut al perill de retrocés que representa l’onada reaccionària global”
  • Consellera d’Igualtat i feminisme Eva Menor: “La igualtat no és una qüestió d’opinió ni un debat ideològic: és un dret fonamental”

📸 Compartim algunes fotos de la jornada.

 

💜La força de les dones! Juntes arribarem més lluny!

Durant l’acte, s’ha fet una lectura conjunta de la declaració institucional del 8M a càrrec de la presidenta de l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries ACDDE (Dones pel Futur), Núria Viñas Llebot; l’alumna de 2n del Cicle Superior de Promoció d’igualtat de gènere de l’Institut Can Vilumara (l’Hospitalet de Llobregat), Jaspreet Kaur; la presidenta de Dones No Estàndards i del Consell Nacional de Dones de Catalunya, Carme Riu Pascual; l’experta en disseny de polítiques públiques des d’una perspectiva antiracista – Associació Rromanipe’s (Gitanitat’s), Enerida Isuf, i la presidenta de l’Associació 50a50, Anna Mercadé Ferrando. El document, compartit pel Govern de la Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments, reivindica un futur feminista en què l’equitat de gènere sigui una realitat.

Aquest text, aprovat pel Govern en la darrera reunió del Consell Executiu, és un exemple del consens i diàleg necessari per treballar en polítiques realment efectives i útils per a la ciutadania. El manifest reivindica la força del moviment feminista com a motor de canvi i de transformació social, alhora que celebra els avenços i reconeix les lluites guanyades pels drets de les dones, per exemple, en els drets sexuals i reproductius; en els drets laborals; en posar el treball de cures en el centre de l’agenda política i social o en trencar sostres de vidre i acabar amb terres enganxosos. La declaració també recorda que encara no tenim una igualtat real, sinó que tenim molts reptes pendents, com:

  1. -La bretxa salarial, la precarietat i la feminització de la pobresa.
  2. -La falta de corresponsabilitat real dels homes en les tasques reproductives i de les cures.
  3. -La baixa representació de les dones en els consells d’administració.
  4. -La doble discriminació de les dones racialitzades o les violències masclistes.

El document també adverteix del perill dels retrocessos dels drets assolits davant l’onada reaccionària. La dreta feixista i ultraconservadora utilitza les xarxes socials per difondre el neomasclisme i generar odi i divisió, amb un impacte molt gran entre els joves: el CEO recull que més de la meitat dels homes de 16 a 24 anys està molt o bastant d’acord amb el fet que el moviment feminista ha anat massa lluny.

També expressa el suport i solidaritat amb les dones que lluiten per sobreviure i per defensar els seus drets en països amb conflictes armats com Palestina o Ucraïna, o que encara en viuen les conseqüències, com Afganistan o Síria.

La declaració finalitza reivindicant un futur feminista que ens porti a una societat més lliure i igualitària i recorda que, avui i sempre, cal ser feministes.

🎥En aquest vídeo podràs veure les intervencions de les persones que van participar.

 

 


La resposta a aquesta pregunta la trobem en les dades i els indicadors d’estudis i informes de diferents organismes. És un bon moment per a recordar-les i tenir-les present en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Centrem aquest 8 de març posant el focus en la contribució de les dones en el treball, fent un reconeixement i valorant l’aportació de totes en el món laboral i econòmic tant a Espanya com a Catalunya.

A Espanya, les dones representen aproximadament el 46% de la força laboral, i en els darrers anys hem vist un augment significatiu de la seva presència en sectors tradicionalment masculinitzats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’activitat femenina ha crescut, i actualment, més de 9 milions de dones estan treballant en diverses àrees, des de la sanitat i l’educació fins a la tecnologia i l’enginyeria.

A Catalunya, la situació és similar. Les dones constitueixen un 48% de la població activa, i cada vegada més ocupen càrrecs de responsabilitat. De fet, les dones catalanes han aconseguit una major representació en consells d’administració i en posicions directives, tot i que encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat plena com molt bé explica l’estudi La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024” de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estudi posa en evidència que les empreses amb consells paritaris tenen més d’un 50% de dones directives.

“L’aportació de les dones en el treball augmenta el desenvolupament econòmic global”

Què diuen altres organismes internacionals?

Segons el Banc Mundial, “L’avenç de la dona en el treball és bo per a tothom: pot augmentar el PBI mundial en un 20%”.

D’acord amb les dades del McKinsey Global Institute, “Impulsar la igualtat de la dona podria afegir 12 trilions de dòlars al creixement global en 2025. “Tenint en compte el paper decisiu de la dona en el funcionament de l’economia, és qüestió de lògica pensar que el seu rol i el seu accés equitatiu a llocs de responsabilitat pot exercir un canvi també en el teixit empresarial de tot el món”.

Raons poderoses per a valorar positivament la contribució de les dones en el treball i els reptes pendents.

Les dones són fonamentals en el teixit empresarial. Segons l‘Observatori del Treball i Model Productiu de Catalunya, “Les empreses liderades per dones tendeixen a ser més sostenibles i innovadores. Això demostra que la diversitat de gènere no només és justa, sinó que també és beneficiosa per a l’economia”.

No obstant això, encara ens enfrontem a desafiaments importants, com la bretxa salarial de gènere, que a Catalunya és d’aproximadament un 23%. És essencial continuar treballant per eliminar aquestes desigualtats i garantir que totes les dones tinguin les mateixes oportunitats laborals i de creixement professional.

Des de Forgender Seal també volem destacar el rol important que juguen els governs locals en el desenvolupament de polítiques i programes municipals, moltes vegades, en col·laboració amb agents locals, teixit empresarial, sindicats, ong’s, ecosistema associatiu,  universitats… per a promoure el talent de les dones i la seva plena integració en el món del treball i professional.

“La Igualtat de gènere en el centre de les polítiques locals”

Estem vivint un context d’alta complexitat i transformacions on cada eina que es crea per a la reducció de les desigualtats i de les bretxes per raó de gènere en l’àmbit del treball i de l’economia són importants, s’han de protegir i dotar de recursos perquè no decaigui el lideratge polític i institucional del món local en la construcció de societats més igualitàries, justes, segures i socialment cohesionades. No podem retrocedir en la defensa de la igualtat. El món necessita el talent i el valor que aporten les dones en la construcció del present i del futur.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal és una eina innovadora que facilita el compromís d’institucions públiques del món local cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant. És un sistema de gestió de gènere que es posa a disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

Celebrem els èxits aconseguits i renovem el nostre compromís per a construir un futur on la igualtat de gènere sigui una realitat. Gràcies a totes les dones que, amb la seva dedicació i esforç, contribueixen cada dia a fer del món un lloc millor! Gràcies als ajuntaments compromesos amb la Igualtat de gènere que  treballen incansablement per a donar servei a la ciutadania

💜 Feliç Dia Internacional de la Dona! 💜


Article de Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal

La igualtat de gènere no és només un dret fonamental, sinó també una peça clau per aconseguir prosperitat i cohesió social. Santa Coloma de Gramenet és un exemple inspirador de com els ajuntaments poden liderar canvis transformadors, utilitzant eines pràctiques com la norma SG CITY 50-50 per implementar polítiques locals més efectives i equitatives.

Entre les accions destacades del municipi, sobresurt la creació de La Ciba, un espai dedicat a l’economia feminista i a la innovació social per a les dones. Aquest equipament ofereix recursos i iniciatives per fomentar la igualtat de manera efectiva i pràctica. A més, Santa Coloma ha implementat un protocol per a espais públics segurs i lliures de violències masclistes i LGTB-fòbiques, assegurant un entorn inclusiu i respectuós per a tota la ciutadania. També cal esmentar l’Observatori de Dades Obertes, una eina fonamental per analitzar desigualtats amb dades reals i dissenyar polítiques basades en evidències.

La norma SG CITY 50-50 no només avalua els esforços dels ajuntaments, sinó que també actua com una metodologia pràctica que ajuda a:

  • Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les àrees municipals.
  • Mesurar l’impacte de les polítiques locals, identificant àrees de millora.
  • Enfortir les capacitats del personal tècnic i polític per liderar iniciatives d’igualtat.

Aquestes accions han tingut un impacte tangible a Santa Coloma. Gràcies a aquesta metodologia, el municipi ha consolidat una estratègia de lideratge feminista que ha millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania. És un exemple inspirador per a altres municipis que busquen avançar cap a la igualtat real.

L’actual alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, destaca: “El nostre compromís amb la igualtat de gènere és un motor per transformar Santa Coloma en un municipi de justícia i equitat per a tothom.”

📌 Si el teu municipi vol fer un pas endavant en igualtat, la norma SG CITY 50-50 és una eina clau per construir polítiques públiques transformadores.
👉 Descobreix-ne més a www.forgenderseal.org