Les dades obertes permeten posar llum sobre els fenòmens socials i aproximar-nos a la realitat, contemplant la intersecció dels diferents eixos de desigualtat i mostrar com el gènere els travessa a tots ells. Per això, és bàsic que les institucions públiques obrin les seves dades en un exercici de transparència i rendició de comptes, de manera que la divulgació de les dades i el contingut generat siguin accessibles per a la societat.
Incorporar la Perspectiva de gènere en l’anàlisi de dades és imprescindible per conèixer les condicions de vida de les dones i per analitzar com s’expressa la desigualtat derivada de sistema sexe-gènere. En molts països, ser dona implica tenir més possibilitats de ser víctima de violència, de ser prostituïda i abusada, objecte de tracta sexual, entre d’altres escenaris. Comptar amb visualitzacions de dades comprensibles ens porta a tenir en compte aquestes situacions de vulneració dels drets de les dones.
Compartim un projecte innovador en la gestió de dades obertes, el Data Lab és un Observatori de gènere i dades obertes, Aquest Projecte s’inscriu dins de la CIBA, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, i és el resultat de la col·laboració entre l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Iniciativa Barcelona Open Data, una associació creada per promocionar les dades obertes. Té per objectiu incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de dades obertes com a condició imprescindible per il·luminar les múltiples desigualtats a què s’enfronten les dones al voltant de el món
A través de l’exploració de fonts de dades públiques, s’han creat visualitzacions i gràfics interactius per posar a l’abast de la ciutadania la informació recopilada d’una manera senzilla, visual i accessible.
La configuració espacial de les nostres ciutats no és neutra.
Les nostres ciutats i les seves arquitectures són al mateix temps producte i medi d’un procés en el qual es cristal·litzen, incrusten i aglutinen discursos i representacions, que precisament per mitjà i a través d’elles es repeteixen i es perpetuen, convertint-se en patrons espai/temporals que consoliden i suporten els rols de gènere, tant en l’àmbit públic com en el privat.
“Cal acabar amb la mirada androcèntrica de les ciutats. Cal construir de manera diferent; hem de poder incloure el coneixement, les necessitats i les diferències de les dones, la cura i la seguretat enter altres. Només respectant i fent possible el ple gaudi dels drets humans de les dones podrem avançar en la construcció de ciutats veritablement democràtiques i justes” Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, forma part, en qualitat d’experta en Polítiques Públiques en Igualtat de Gènere, de la Comissió de Territori i Sostenibiitat, òrgan administratiu col·legiat de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de política territorial i urbanisme, té el caràcter d’òrgan consultiu superior en aquestes matèries i, pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics, d’òrgan resolutori superior.
Com viuen la ciutat les dones? El punt de partida per elaborar un enfocament de gènere en l’urbanisme municipal.
L’Urbanisme amb perspectiva de gènere centra la seva acció a mitigar/erradicar el biaix de gènere contemplant la ciutadania en tota la seva amplitud: immigrants, ancians, nens, persones amb diversitat funcional, diferents orientacions sexuals, diferents religions, o amb diferent estatus socioeconòmic.
El fet que l’habitant sigui dona és una condició destacable que engloba a alguns dels altres, submergint-se en el context de la pluralitat. La perspectiva de gènere centra la seva acció en dones immigrants, dones majors, dones solteres, dones joves. La condició de ser dona sol venir matisada per alguna altra circumstància, que inclou també a l’home en tota la seva diversitat.
Per què integrar la perspectiva de gènere en la planificació territorial i
desenvolupament urbà dels municipis?
Perquè proporciona mecanismes i indicadors que faciliten el disseny, seguiment i avaluació dels projectes derivats d’aquest. Integrar una visió sobre l’entorn urbà de les ciutats que sigui capaç de transformar-lo, de manera que la clara conseqüència de la seva aplicació sigui la disminució de la desigualtat entre homes i dones.
Com podem ajudar els governs locals a implementar polítiques urbanes amb perspectiva de gènere?
A través de la implementació de Plans de Desenvolupament Urbanístic i Planificació Territorial que integrin la perspectiva i enfocament de gènere en els quals s’inclou:
-Assessorament en el desenvolupament del PXOM o qualsevol altre reglament urbanístic.
-Capacitació del personal municipal sobre com incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques urbanes municipals.
-Dinàmiques amb l’equip tècnic de l’Ajuntament que permetin aprofitar i comprendre els avantatges d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques urbanístiques municipals.
-Dinàmiques amb grups locals amb la finalitat d’obtenir informació rellevant per a la transversalització de la perspectiva i enfocament de gènere en les polítiques territorials municipals.
El 2022 es presenta com un any complex amb l’augment de les desigualtats de gènere en àmbits com el treball, l’economia, la transformació digital o la producció cultural entre d’altres. I alhora, és una oportunitat per enfortir les polítiques públiques municipals amb eines innovadores i eficients per combatre-les com els segells de certificació en Igualtat de Gènere.
Testimonis del món local, càrrecs electes i professionals tècnics són conscients del gran desafiament que suposa la pandèmia de la Covdi-19, així com les aparicions de noves variants encara més agressives per a la salut de les persones i del seu rerefons social i econòmic que amplia i crea noves bretxes de gènere.
Així i tot, cada cop més alcaldesses, alcaldes i regidores d’ajuntaments del país donen suport al Distintiu SG CITY 50-50, primer segell de certificació internacional en Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, el qual afavoreix la construcció de societats més justes i igualitàries, proposa democràcies més participatives i paritàries i genera convicció i determinació política a favor de la igualtat en les polítiques i programes dels Governs Locals.
El passat 14 de desembre es va realitzar l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de Plens de l’ajuntament de Tian amb la participació de Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania. alcaldessa de Tiana.
Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania.
La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Tiana haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El municipi de Tiana entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipa
“Els dos últims anys han demostrat, de manera massa dolorosa, el cost intolerable de les desigualtats creixents. Desigualtats que la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU fa 73 anys el 10 de desembre de 1948, va buscar erradicar en el seu esforç per aplanar el camí cap a un món millor.” Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, Michelle Bachelet
(Vídeo de la seva declaració) 👇🏿👇👇🏽
La Declaració Universal de Drets Humans té caràcter de dret internacional, constitueix unes orientacions o línies a seguir, encara que és citada freqüentment en les lleis fonamentals o constitucions de molts de països i en altres legislacions nacionals, no obstant això, no té el tractament d’acord internacional o tractat internacional.
A més de la Carta Internacional de Drets i els tractats fonamentals de drets humans, existeixen molts altres instruments universals relacionats amb els drets humans. A continuació, s’enumera una selecció dels Drets de les Dones:
Creiem que és important recordar l’article 2 de la Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, Nueva York, 18 de desembre de 1979:
Els Estats Parts, signants de la Declaració Universal de Drets Humans condemnen la discriminació contra la dona en totes les seves formes, acorden aplicar per tots els mitjans apropiats i sense demora una política d’eliminació de la discriminació contra la dona i, amb aquesta fi, es comprometen a:
a) Encarnar el principi d’igualtat entre homes i dones. en les seves constitucions nacionals o una altra legislació apropiada si encara no s’han incorporat a elles i per a assegurar, per mitjà de la llei i altres mitjans apropiats, la realització pràctica d’aquest principi;
b) Adopti les mesures legislatives i d’una altra índole adequades, incloses sancions quan escaigui, que prohibeixin tota discriminació contra la dona;
c) Establir la protecció jurídica dels drets de la dona en peus d’igualtat amb l’home i assegurar, a través dels tribunals nacionals competents i altres institucions públiques, la protecció efectiva de la dona contra tot acte de discriminació;
d) Abstenir-se de realitzar qualsevol acte o pràctica de discriminació contra la dona i vetllar perquè les autoritats i institucions públiques actuïn de conformitat amb aquesta obligació;
e) Adoptar totes les mesures apropiades per a eliminar la discriminació contra la dona per part de qualsevol persona, organització o empresa;
f) Adoptar totes les mesures apropiades, inclosa la legislació, per a modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques vigents que constitueixin discriminació contra la dona;
g) Derogar totes les disposicions penals nacionals que constitueixin discriminació contra la dona.
A l’Associació Forgender Seal impulsem certificacions de qualitat en Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal com l’ SG CITY 50-50,eina útil per ajudar als governs locals a crear estratègies, programes i polítiques en ladefensa dels drets de les dones com a ciutadanes i subjectes de ple drets.
La importància d’estar informades i la coordinació d’esforços no sempre és fàcil en el treball transversal de les diferents àrees de gestió dels governs locals. Implementar la Perspectiva de Gènere és una tasca complexa i alhora apassionant.
La Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ens explica una bona pràctica de Polítiques d’Igualtat de Gènere al seu ajuntament. “Les antenes d’igualtat”
Per un 25 N + 364 dies l’any sense Violències Masclistes
Què en saps de la Violència Digital?
Home, no siguis còmplice!
Volem ciutats més igualitàries, ciutats més segures, lliures de violències masclistes contra les dones, ciutats cohesionades, ciutats del Segle XXI.
Vols saber com la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal pot ajudar als governs locals en la seva tasca d’erradicar les violències masclistes? Visita el nostre lloc www.forgenderseal.org, segueix-nos també a Twitter @forgernder
“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes” Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgende Seal, experta en polítiques públiques amb Perspectiva de Gènere.
Creació del primer ’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu, ( https://educacioenvioleta.org/) un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.
L’IQSGD, elaborat per l’associació Forgender Seal i per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere és aplicable a tots els centres educatius d’educació formal i d’educació no formal, que busquin reduir les desigualtats socials i de gènere, que s’interpel·lin com a impulsors de l’agenda 2030 i ambicionin construir societats a partir d’una educació transformadora on la perspectiva de gènere, els drets humans i la diversitat siguin eixos transversals de la seva actuació.
És el primer índex social del país dirigit als centres educatius.
Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”.
El Distintiu Violeta identifica el centre educatiu com un actor compromès amb la igualtat, entesa com un valor i com un dret en si mateix, i com un principi que travessa i dona contingut a la resta de drets humans de la declaració universal.
Procés de Certificació
Camí al violeta. Saber on som és el primer pas, i dels més importants per poder avançar en metodologies educatives a favor de la igualtat de tracte i oportunitats. El centre educatiu es marcarà la seva pròpia fita a partir de la puntuació assolida i l’índex es pot convertir en una guia que permetrà la millora continua del centre.
Des de Forgender Seal tenim el plaer de compartir els resultats de la primera trobada de municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, que es va celebrar a la Ciba de Santa Coloma de Gramenet, el 30 de setembre de 2021. Aquesta fita suposa una passa molt important en l’objectiu d’establir una xarxa de municipis compromesos amb la igualtat de gènere, per compartir expertesa, treballar conjuntament entorn als reptes del present i del futur i difondre bones pràctiques. En aquest butlletí monogràfic trobareu els vídeos de les principals aportacions que van fer expertes, representants polítiques i professionals del món local per avançar en l’Agenda Local feminista.
A la inauguració van participar representants de diferents institucions que donen suport al Distintiu SG CITY 50-50 com la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sra. Meritxell Benedí Altés, la Directora Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca,Sra. Rosa Cursach, l’Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Nuria Parloni la Sra. MartaMacías, presidenta de l’Associació Forgender Seal.
Meritxell Benedí
Rosa Cursach
Núria Parlon
Marta Macias
Compartim algunes de les frases més destacades de les seves in tervencions. Si feu clic al nom de cadascuna, veureu el vídeo sencer de cada intervenció.
“Per construir la revolució feminista necessitem eines que ens permetin mesurar, avaluar i canviar les organitzacions”Sra. Meritxell Benedí Altés. “
El Distintiu SG CITY 50-50 és un instrument útil en la construcció de municipis feministes”Sra. Rosa Cursach.
“És una garan tia tenir certificats com el SG CITY 50-50 que avalin amb coherència i rigor l’impacte real de les polítiques públiques municipals“. Sra. Nuria Parlon.
“Hem creat una eina innovadora que facilita la incorporació transversal de la Perspectiva de Gènere a totes les competències municipals”. Sra. Marta Macias.
Expertesa Feminista
Quatre expertes feministes de primer nivell van oferir la seva visió sobre com avançar en àmbits com l’economia i l’empresa, la coordinació entre administracions, l’urbanisme i la mobilitat amb perspectiva de gènere i la innovació feminista en les polítiques públiques municipals. La taula d’expertesa feminista va ser presentada i moderada per la Sra. Lourdes Mourelo, diplomada en Treball Social i experta en Gènere i Desenvolupament.
Anna Mercadé
Leire Pajín
Sara Ortíz
Maribel Cárdenas
“Les dones no podem estar al marge del poder econòmic”Sra. Anna Mercadé, directora d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona.
“La Igualdad es un compromiso firme en el tiempo”Sra. Leire Pajín, presidenta de Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS).
“L’espai urbà reprodueix les desigualtats de gènere i discriminacions”Sra. Sara Ortiz, sociòloga del Col·lectiu Punt 6.
“La Ciba és un hub d’innovació en polítiques públiques feministes”Sra. Maribel Cárdenas, directora de l’Àrea Igualtat LGTBIQ+ Ajuntament Santa Coloma de Gramenet.
Comissions de Treball
A través de les comissions de treball vam incorporar la visió i el coneixement dels equips tècnics que dia a dia despleguen les polítiques d’Igualtat als ajuntaments, fent possible el lideratge polític de càrrecs electes que aposten per la consolidació de ciutats feministes. Escolta les conclusions de cadascuna de les Comissions de Treball:
Laia Papiol Bartolí
Núria Muñoz
Isabel Cabré
-Lideratge i apoderament econòmic de les dones. Sra. Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
-Urbanisme i Mobilitat amb perspectiva de gènere, Sra. Núria Muñoz, tècnica d’Igualtat Ajuntament de Vic.
-Coordinació i treball en xarxa entre municipis i diferents administracio. Sra. Isabel Cabré, cap de Polítiques d’Igualtat, Salut i Consum. Ajuntament Castelldefels
Reptes feministes dels governs locals
Com s’està avançant en la configuració de l’Agenda Local Feminista? Recollim la visió de dos lideratges feministes als governs locals: el de la Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia a l’Ajuntament de Castelldefels, i el de la Sra. Ascensión Domíguez, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Lourdes Armengol
Ascensión Domínguez
“La incorporació de la transversalitat és clau per al desenvolupament de les polítiques municipals de gènere”Sra. Lourdes Armengol
“Hem d’integrar la idea del gènere com a variable a totes les àrees de gestió municipal”Sra. Ascensión Domínguez
La violència i els maltractaments que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral i social són, tant per la seva dimensió com per les seves conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència del marit, company o pare és la primera causa al món de mort i invalidesa permanent entre les dones de 16 a 44 anys, per sobre del càncer, els accidents de trànsit o les guerres.
La violència de gènere és un problema d’abast mundial vinculat als desequilibris en les relacions de poder entre sexes en l’àmbit social, econòmic, religiós i polític, i que és fruit d’un sistema cultural de dominació masculina (patriarcal) que persisteix malgrat els esforços de les legislacions a favor de la igualtat i de les demandes dels moviments feministes.
Hi ha formes diferents de violència de gènere com per exemple: l’incest, els matrimonis forçats, l’assetjament, la violació, la mutilació sexual femenina, el tràfic de dones i d’esclavitud sexual, l’infanticidi femení etc. La violència més freqüent envers les dones té lloc dins de l’àmbit familiar, habitualment per part del marit o company. Entenem per violència domèstica les conductes agressives i reiterades que s’exerceixen sobre un dels membres d’un grup familiar (habitualment sobre les dones) i que causen o poden causar dany físic i/o psicològic. S’hi inclouen les produïdes amb posterioritat a la ruptura d’una relació familiar o de convivència.
La violència de gènere és un delicte, un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa un greu obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.
Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia Ajuntament Castelldefels, municipi acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50 ens presenta “El Servei de Primera Atenció d’Urgència” (SPAU), una bona pràctica com a eina per lluitar contra les violencies.
