Author Archives: Emili Cardiel

Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.

 

 


Gràcies al treball en xarxa de les activistes de les organitzacions, s’aniran penjant vídeos explicatius i àudios en diverses llengües en referència al #coronavirus.

Podeu accedir a tota la informació en aquesta pàgina que han creat les companyes de Creació Positiva Coronavirus SARS-CoV-2

Tenim moltes veïnes que senten i no entenen els continguts dels missatges.Escampeu aquest material a qui creieu que el faci falta!

Descarrega’t els audios en diferents idiomes i ajuda a fer difusió.


Article d’opinó de la Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, publicat a La Indepenent. 

Catalunya està descobrint el feminisme, són moltes les veus que situen la igualtat com l’eix principal de la democràcia i de la justícia. L’evolució en pocs anys ha estat molt important i han estat claus els nous referents femenins i feministes per a la construcció d’aquesta nova societat que vol ser més igualitària.

La lluita feminista més optimista té molts fronts i és molt conscient que la desigualtat de gènere té multitud de formes amb resultats canviants. La desigualtat es molta segons les circumstàncies, els àmbits, les relacions de poder, les característiques personals, els trets ètnics, l’edat, el nivell d’estudis o la situació econòmica, d’entre altres.

El concepte i les implicacions de les interseccionalitats són la base d’una correcta incorporació de la perspectiva de gènere. Les polítiques d’àmbit públic i privat han d’avançar i saber diferenciar la tipologia de discriminacions per raó de gènere perquè no totes les dones són iguals, ni totes han tingut les mateixes oportunitats.

Dos exemples poden il·lustrar masclismes directes o indirectes, circumstàncies i realitats ben diferents, però que perpetuen les desigualtats i estigmatitzen les dones.

Una d’aquestes realitats està vinculada a la dona de raça negra. Sovint vinculem la pobresa amb el continent africà. I quasi sempre amb la dona negra i s’accentua la discriminació atribuint-li exclusivament el rol de mare. Desapareix la dona com subjecte de dret i es converteix en un reclam per a la solidaritat.

No es percep la dona com a titular de dret que busca la igualtat i la justícia malgrat la seva limitació de recursos i la manca de lleis que l’empara. Es podria donar a conèixer i per tant, reconèixer la seva lluita en pro de la igualtat, deixar d’amagar les lleis discriminatòries que l’arraconen, i denunciar els governs que perpetuen les discriminacions. Hauríem de ser una societat prou madura per reclamar una imatge valoritzadora i rebutjar la perpetua desigualtat.

El segon exemple intersectorial és l’assetjament laboral masclista, dones apoderades on l’escletxa salarial o el càrrec no és la qüestió. Com he dit, la discriminació per raó de gènere té moltes cares, a vegades és tan subtil que pots dubtar de si qui l’està exercint n’és prou conscient del seu comportament masclista.

L’assetjament laboral masclista, encara avui, està per denunciar. Situacions com no respondre als informes enviats o a les propostes fetes, no convocar a reunions on els temes a tractar són de l’àrea de responsabilitat, poques o cap resposta més enllà d’un somriure, no deixar marge a la participació en la presa de decisions, reunions amb veus autoritàries i formes posturals agressives. O les contraordres a l’equip, retirar veladament la responsabilitat del pressupost que es gestiona o repetir una idea que fa dos minuts ha donat una dona i que ara “ell”, repeteix fent-se-la seva.

Aquest comportament masclista pot ser constant o dilatat en el temps i tot sovint és protagonitzat per líders que amb el micròfon a la mà o amb un tuït ràpid es declaren defensors dels drets humans de les dones.

La diferència entre les dues situacions són moltes, però coincideixen en que són actuacions masclistes i que cap dels dos supòsits són denunciables, perquè estan amagades i  tot és molt subtil.


Els distintius de FORGENDER SEAL són un símbol, una unitat de mesura i una garantia de qualitat.

Un sistema de gestió de gènere és una sèrie de components que atribueixen processos, accions i tasques sobre un conjunt d’elements (polítiques, procediments, estratègies, plans, persones, recursos, productes, etc.) amb la finalitat de contribuir a l’èxit sostingut d’una organització a favor de la igualtat de gènere, és a dir, disposar de capacitat per respondre a les necessitats, prioritats i les expectatives de les poblacions amb les quals es treballa a llarg termini, d’una manera equilibrada i sostenible.

Els components són:

  1. Component polític estratègic: es garanteix l’impuls, la realització i el registre de polítiques, plans i programes generals a favor del principi d’igualtat d’oportunitats i no discriminació, i específics a favor dels drets de les dones, d’acord amb la normativa nacional i internacional.
  2. Component d’estructura orgànica: s’impulsa una cultura i pràctica organitzativa capacitada i formada a favor de la igualtat de gènere en tots els nivells i àmbits d’intervenció i decisió.
  3. Component d’avaluació i impacte: es promou una cultura de l’avaluació amb perspectiva de gènere i l’aplicació del principi de coherència entre les diferents estratègies, plans i actuacions institucionals.
  4. Component de planificació: es desplega la transversalitat de gènere en la planificació per garantir l’eficàcia i eficiència en el desenvolupament de les funcions, responsabilitats, processos, activitats i mecanismes de control i seguiment.
  5. Component econòmic i humà: es garanteix la incorporació de la perspectiva de gènere en els pressupostos i en la gestió dels recursos econòmics i humans.

Els municipis igualitàris tenen Governs Locals que situen la igualtat entre homes i dones com un dret humà fonamental i com a base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

El compromís d’aquests Govern Locals es basa en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques públiques municipals. El seu lideratge en la consecució de l’objectiu Nº5 (Igualtat) i el Nº10 (Reducció de la desigualtat en i entre països) de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible són també claus per a la Governança municipal de les seves ciutats.

Els Ajuntaments de Catalunya tenen a disposició una guia per facilitar coneixements i capacitats als equips tècnics i polítics dels governs locals.

Descarrega’t la guia i suma’t a les ciutats igualitàries


8 de març la veu dels ajuntaments

En el marc de la campanya del Día Internacional de les Dones li hem preguntat què pensen als ajuntaments que están en procés d’areditació per obtenir el Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de Gènere i als que ja l’han obtingut.

Ja disponibles al nostre canal de #YouTube tots els #podcasts dels #GovernsLocals que expliquen la seva experiència amb el Primer Segell de Certificació d’Igualtat de Gènere europeu #SGCITY5050 #Agenda2030 #ODS #Igualtat youtube.com/channel/UC3qXs


Aquest distintiu reconeix el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat entre homes i dones.

Aquest matí, s’ha celebrat l’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, a l’Espai Municipal Can Saleta. L’acte ha comptat amb la participació de Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, i Cindy Rando, regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils.

Al llarg dels darrers anys l’Ajuntament de Calella ha intensificat el seu treball per a impulsar les polítiques municipals que permetin avançar socialment a favor de la igualtat de gènere. En aquest sentit, la regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils, Cindy Rando, ha explicat que “des de l’Associació Forgender Seal s’ha fet un pla de compromís on es recullen les prioritats que s’han de treballar per entre tots aconseguir aquesta igualtat, i és per això que avui ens fan entrega d’aquest distintiu”.

Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha felicitat a l’Ajuntament per la feina feta alhora d’obtenir aquest certificat: “Les institucions tenim molt a fer, nosaltres com a Generalitat de Catalunya i des de l’Institut Català de les Dones tenim el mandat de fer efectiva la llei 2015 d’Igualtat de Dones i Homes, però també els ajuntaments, que son la institució més propera a la ciutadania i la que implementa mesures que fomenten la igualtat”.

El reconeixement obtingut és la certificació del compliment de la Norma SG CITY 50-50, la primera d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. La norma ha estat dissenyada d’acord a les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, ha celebrat que “Calella se suma a aquest esforç per sortir de la zona de confort i que vol comprometre’s públicament a treballar i ampliar els seus esforços a favor de la igualtat de gènere. És evident que Calella ja estava treballant pels drets de les dones i ara incorporant la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions”.

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha tancat l’acte convidant a tota la ciutadania a participar a totes les activitats que Calella ha organitzat al llarg del mes per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Així mateix ha destacat que “només podrem ser igualitaris, justos, solidaris i humans si no es tracta per gènere, es tracta per persona. Tothom ha de ser militant de la justícia social perquè no hi ha major justícia que no ser tractat per gènere, sinó ser tractat com a condició humana de preparació professional, d’aptitud i d’actitud”.

L’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, s’emmarca dins dels actes organitzats pel Dia Internacional de la Dona.

Clip Resum de l’Acte de Lliurament del Distintiu:


Els grups parlamentaris volen incloure la perspectiva de gènere a la Llei d’Esport i l’Activitat Física catalana.

La Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, va participar el passat dimarts 18 de febrer a la Comissió parlamentària del Parlament de Catalunya on es va debatre la proposició de Llei de l’Esport i l’Activitat Física catalana en qualitat d’experta en polítiques públiques d’Igualtat de Gènere.

Valorem positivament l’interès dels grups parlamentaris i de la comissió que ha abordat el debat al parlament, en voler incloure l’anàlisi de Perspectiva de Gènere en aquesta llei i de treballar per garantir la Igualtat al món de l’esport i en les organitzacions esportives, essent conscients que encara resta molt a fer per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones en l’Esport.

Compartim aquest vídeo de la participació de la Sra. Marta Macias en la seva intervenció en la Comissió parlamentària.


Parlament de les Dones

L’1 de juliol la cambra va acollir el «ple» del «Parlament de les Dones» coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Beijing. Un “ple” que va permetre revisar de manera integral els progressos aconseguits i els reptes pendents amb relació a l’aplicació de la Declaració i de la Plataforma d’Acció de Beijing.

La jornada on va participar la Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal va oferir una fotografia inèdita de l’hemicicle del Parlament, on es prenen decisions de transcendència directa per al país, amb la presència exclusiva de dones, diputades o no, representatives totes de la societat catalana.

Parlament de les Dones

Pel que fa a la metodologia de treball, totes les «parlamentàries» participants en la iniciativa s’han distribuït en sis grups de treball, que coincideixen amb els eixos del pla d’acció de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Bejing.

1. Drets humans de les dones
2. Dret a l’educació i la cultura
3. Drets laborals i econòmics
4. Dret a la participació social i política
5. Salut i drets sexuals i reproductius
6. Dret de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes

Cada grup de treball ha estat integrat per dues diputades o representants dels grups i subgrups parlamentaris, dues coordinadores del CNDC i les representants de les entitats dels diversos àmbits, seleccionades pel consell.

Parlament de les Dones

Els grups han treballat a partir d’un text proposat pel CNDC, que ha estat la base per consensuar les tres idees principals que s’han incorporat a la Declaració del «Parlament de les Dones».

Mireu el vídeo resum que hem elaborat.


Les Masies de Voltregà obté el Distintiu SGCITY5050 per la Igualtat de Gènere

 

El passat 27 de Gener Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, en acte oficial, va fer el lliurament del Certificat a l’Alcalde de Les Masies de Voltregà el Sr. Sergi Vilamala amb presència de representants d’associacions i agents socials de la ciutat.

També va participar en l’acte l’Il·lustríssima Diputada de l’Àrea d’igualtat de la Diputació de Barcelona, la Sra. Alba Barnusellaixí com també la tinenta d’alcalde Sra. Verónica Ruiz i la regidora de Benestar Social i Igualtat, Sra. Rosa Álvarez, i el tècnic de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Oriol Alonso, qui va exposar el nou Pla Intern d’Igualtat de l’Ajuntament.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals, creat per l’Associacio Forgender Seal.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Les Masies de Voltregà obté el Distintiu SGCITY5050 per la Igualtat de Gènere

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Les Masies de Voltregà entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.