Author Archives: Emili Cardiel

Nacions Unides (ONU) considera que la igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Segons l’ONU, 1 de cada 5 dones i nenes entre 15 i 49 anys d’edat van afirmar haver experimentat violència física o sexual, o ambdues, en mans de la seva parella en els 12 mesos anteriors a ser preguntades sobre aquest assumpte. Tot i el panorama actual, 49 països no tenen cap tipus de llei que protegeixi les dones i nenes de la violència o de pràctiques nocives com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina. És crucial que s’estableixin nous marcs legals sobre la igualtat de la dona en el lloc de treball i l’eradicació de les pràctiques nocives per tal d’acabar amb la discriminació basada en el gènere.

Tanmateix, si es facilita a dones i nenes la igualtat d’accés a l’educació, l’atenció mèdica, una feina decent i una representació en els processos de decisions polítiques i econòmiques, s’estaran impulsant les economies sostenibles i la humanitat, en el seu conjunt, es beneficiarà dels seus efectes positius.

Les fites que proposa Nacions Unides per assolir l’ODS 5 són:

  • Fita 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món.
  • Fita 5.2. Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació.
  • Fita 5.3. Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
  • Fita 5.4. Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país.
  • Fita 5.5. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
  • Fita 5.6. Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
  • 5.a Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis financers, l’herència i els recursos naturals, de conformitat amb les lleis nacionals.
  • 5.b Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones.
  • 5.c Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells.

Assoliment de l’ODS 5 a Catalunya

El Pla nacional per a l’Agenda 2030 té com a objectiu la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya.

El Pla s’ha elaborat amb la participació dels 13 departaments de la Generalitat. Inclou 696 compromisos únics que es converteixen en 920 perquè alguns d’ells estan inclosos a diversos ODS o a més d’una fita del mateix ODS, reflectint la transversalitat de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i del pla.

En concret, el Pla recull 67 objectius específics per assolir a Catalunya les fites proposades pel que fa a l’ODS 5.

El CADS considera que els principals reptes que es plantegen a Catalunya en relació amb l’ODS 5 són els següents:

– Erradicar la violència masclista en totes les seves formes.

– Fomentar la coeducació a tots els nivells educatius.

– Reduir la bretxa salarial entre homes i dones abordant totes les seves múltiples causes.

– Trencar la segregació horitzontal i vertical de les dones.

– Fomentar la coresponsabilitat entre homes i dones dels treballs domèstics i de cura.

– Erradicar les estructures culturals sexistes a través de la implicació de tots els agents socials i els mitjans de comunicació.

– Erradicar el tràfic i qualsevol tipus d’explotació de les dones així com garantir una protecció i assistència integral a les víctimes.

– Promoure el reconeixement social i la valoració econòmica del treball de cura i domèstic no remunerat.

– Garantir l’accés assequible als serveis de llars d’infants i escoles bressols i d’atenció a les persones dependents, especialment per part dels col·lectius més vulnerables.

– Fomentar la presència de les dones en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública i així trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’.

– Promoure l’educació sobre la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una atenció especial a les adolescents.

Fans europeus per assolir l’ODS 5

La UE està compromesa amb aquest objectiu i, per això, diversos fons i programes de finançament donen suport a activitats que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones:

Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC)

Va tenir per objectiu el desenvolupament d’un espai on la igualtat i els drets de les persones es protegeixin, es promoguin i s’apliquin de manera efectiva. Entre altres àmbits d’actuació, va promoure la igualtat entre homes i dones, va fomentar la integració del gènere i va prevenir la violència contra nens/es i dones.

Alguns exemples de convocatòries de subvencions o de licitacions finançades gràcies al REC van ser:

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel REC que van tenir per objectiu l’ODS 5:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) substitueix el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC).

Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV)

L’objectiu del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) és promoure i desenvolupar societats obertes, basades en drets, democràtiques, igualitàries i inclusives, sobre la base de l’estat de dret. En concret, en la seva línia Daphne finança projectes per:

  • prevenir i combatre a tots els nivells totes les formes de violència de gènere contra les dones i les nenes, així com la violència domèstica;
  • prevenir i combatre totes les formes de violència contra la infància i la joventut, així com la violència contra altres col·lectius en risc, com ara les persones LGBTQI i les persones amb discapacitat;
  • donar suport i protegir totes les víctimes directes i indirectes d’aquest tipus de violència, com ara la violència domèstica dins de la família o la violència en relacions íntimes, inclosos els menors orfes com a conseqüència de delictes de violència domèstica, i donar suport i garantir el mateix nivell de protecció a tota la Unió per a víctimes de violència de gènere.

Algun exemple de convocatòria de subvencions o de licitacions finançades gràcies al CERV és:

Convocatòria per prevenir i combatre la violència masclista i la violència contra la infància

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel CERV:

6 entitats catalanes seleccionades per a realitzar projectes per prevenir i combatre la violència masclista i contra la infància del CERV (Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors)

Instrument Europeu per la Democràcia i els Drets Humans (EIDHR)

Aquest instrument financer de la UE està enfocat a donar suport a la promoció de la democràcia i els drets humans a països fora de la Unió Europea. Entre els seus objectius hi ha l’incrementar el respecte i l’observança dels drets humans, de les llibertats fonamentals proclamades a la Declaració Universal de Drets Humans i altres instruments internacionals i regionals, com també reforçar la seva protecció, foment i seguiment, principalment mitjançant el suport a les organitzacions corresponents de la societat civil, als defensors dels drets humans i a les víctimes de la repressió i els abusos.

Un exemple de l’actuació d’aquest fons el podem veure a la convocatòria de suport a les organitzacions que promouen la protecció dels defensors dels drets humans a Hondures.

Fons Social Europeu (FSE)

El Fons Social Europeu és el principal instrument de la UE per a:

  • Promoure uns nivells elevats d’ocupació i de qualitat de l’ocupació.
  • Facilitar l’accés al mercat laboral, el foment de la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors, la seva adaptació al canvi industrial i als canvis dels sistemes de producció.
  • Propiciar un nivell elevat d’educació i formació per a tothom i facilitar la transició de l’educació al treball entre els joves.
  • Lluitar contra la pobresa
  • Fomentar la inclusió social i la igualtat de gènere, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, contribuint d’aquesta manera a donar resposta a les prioritats de la Unió en matèria de millora de la cohesió econòmica, social i territorial.

El Programa Operatiu del Fons Socials Europeu a Catalunya 2014-2020 preveu, entre les seves línies estratègiques, la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball

A tall d’exemple una de les convocatòries que contribueixen a assolir l’ODS 5 seria:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Fons Social Europeu Plus (FSE+) dona suport, complementa i afegeix valor a les polítiques dels Estats membres per garantir la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés al mercat laboral, unes condicions de treball justes i de qualitat, la protecció i la inclusió social.

El FSE + realitzarà inversions en tres àmbits, enntre elles, la inclusió social, salut de les persones en situació de vulnerabilitat i lluita contra la pobresa, en particular la pobresa infantil, i les persones sense llar.

Ocupació i innovació social (EaSI)

El programa EaSI té per objectiu la promoció d’un elevat nivell d’ocupació de qualitat i sostenible, la garantia d’una protecció social adequada i digna, la lluita contra l’exclusió social i la pobresa, i la millora de les condicions de treball.

Entre els seus àmbits d’actuació hi ha el disseny i la implementació de reformes innovadores en el camp de les polítiques socials i laborals.

Una de les prioritats pel 2020 en el marc del programa de treball de l’EaSI és afavorir la igualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere, així com la inclusió social.

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa d’Ocupació i Innovació Social (EaSI) s’integra en el Fons Social Europeu Plus (FSE+).

Horizon 2020

Horizon 2020 és el programa de finançament a la recerca i a la innovació més gran d’Europa. L’objectiu d’Horizon 2020 és garantir l’avanç en la ciència, eliminar les barreres a la innovació i facilitar, tant al sector privat com al públic, el treball conjunt per a la innovació.

Horizon 2020 finança diverses actuacions relacionades amb l’OD2S 5, tal com podem veure a la convocatòria per fomentar la “ciència amb i per la societat” (SWAFs), on es vol augmentar el suport a les polítiques d’igualtat de gènere en matèria de recerca i innovació.

D’entre els projectes d’èxit a Catalunya en l’àmbit de la igualtat de gènere destaquem LIBRA: unificant les accions dels centres de recerca europeus per aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit acadèmic.

Horizon Europe

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Horizon Europe substitueix l’Horizon 2020. Les convocatòries que donen suport a l’assoliment de l’ODS 5 son:

Instrument de Preadhesió II (IPA II)

L’instrument de Preadhesió (IPA II) és el mitjà pel qual la UE dóna suport a les reformes en els països candidats a l’adhesió a la UE a través d’ajudes financeres i de caràcter tècnic. L’objectiu d’IPA II és ajudar els beneficiaris a fer les reformes polítiques i econòmiques necessàries i preparar-los per als drets i obligacions que hauran d’assumir quan entrin a formar part de la UE. Els actuals països beneficiaris són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia del Nord, Kosovo, Montenegro, Sèrbia i Turquia.

D’entre les seves àrees de finançament hi podem trobar projectes relacionats amb l’establiment de l’estat de dret o el desenvolupament social.

Alguns exemples de l’actuació d’aquest fons són la convocatòria per a promoure l’ocupació futura digna centrada en la igualtat de gènere a Turquia i la licitació per a proporcionar assistència tècnica per promoure un futur laboral decent amb un focus especial a la igualtat de gènere a Turquia.

Competitivitat de les Empreses i Pimes (COSME)

COSME és el programa de finançament europeu adreçat a millorar el creixement i l’ocupació a la UE tot facilitant:

  • L’accés de les pimes al finançament amb l’atorgament de préstecs a baix cost;
  • L’accés als mercats de la UE i de la resta del món mitjançant la creació de la Xarxa Europea d’Empreses (ENN);
  • Les condicions generals per a la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, incloent el sector turístic;
  • L’emprenedoria i la cultura empresarial.

L’Agència Executiva per a la Petita i Mitjana Empresa (EASME) va ser l’encarregada de gestionar el programa.

Gràcies al finançament del programa COSME es financen convocatòries d’ajuts com la següent:

Mercat Únic

Per al Marc Finnacer Pluriennal (2021-2027) el programa Mercat Únic substitueix al programa COSME i té com a objectiu millorar el funcionament del mercat únic, la competitivitat i sostenibilitat de les empreses, en particular les microempreses i les petites i mitjanes empreses (pimes), la protecció dels consumidors, el finançament d’accions en l’àmbit dels vegetals, els animals, els aliments i els pinsos, així com també el desenvolupament, l’elaboració i la difusió d’estadístiques europees. Agrupa en un sol paquet un ampli ventall d’activitats que en el període 2014-2020 s’han finançat de manera separada per altres fons europeus (COSME, Programa Consumidors, Programa d’Estadística…) amb la intenció de reduir les superposicions i millorar la cooperació i l’eficiència del costos.

Next Generation EU: Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) 

Els ajuts dels fons Next Generation EU, s’emmarquen dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol i en concret financen oportunitats com:


El Congrés avala per ampli consens la llei del ‘només sí és sí’

La llei, que posa el consentiment sexual en el centre de les relacions personals, s’aprova amb els vots en contra del PP i Vox i l’abstenció de la CUP.

Coneguda com la llei del només sí és sí, per haver estat inspirada en els lemes de les mobilitzacions feministes arran de la sentència de La Manada el 2018, el Congrés ha aprovat amb un ampli consens la llei de garantia integral de llibertat sexual, que per primer cop col·loca el consentiment sexual en el centre de les relacions personals. La norma també elimina la distinció entre abús i agressió i castiga la floreta “intimidatòria” i la difusió de vídeos sexuals.

L’exposició de motius destaca, al punt I, que les violències sexuals “constitueixen potser una de les violacions de drets humans més habituals i ocultes de quantes es cometen en la societat espanyola, que afecta de manera específica i desproporcionada a les dones i a les nenes, però també als nens”.

Es consideren violències sexuals, diu l’exposició de motius, “els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat”, incloses les conductes tipificades en el Codi Penal, precisant a continuació que la llei orgànica projectada “pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l’àmbit digital”, així com que “es consideren violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual”, i igualment “l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual”.


Nous governs locals acreditats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere.

Ajuntaments com Tiana, Santa Eugènia de Berga, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Piera, Cerdanyola del Vallès, Vilassar de Dalt, Centelles i L’Hospitalet han obtingut el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.

Són Governs Locals que situen la igualtat entre homes i dones com un dret humà fonamental i com a base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

El compromís d’aquests Govern Locals es basa en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques públiques municipals. El seu lideratge en la consecució de l’objectiu Nº5 (Igualtat) i el Nº10 (Reducció de la desigualtat en i entre països) de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible són també claus per a la Governança municipal de les seves ciutats.

Vols saber quins altres ajuntaments s’han certificat amb el Distintiu SG CITY 50-50? Certifica el teu Ajuntament!  Accelerem la Igualtat de Gènere a les ciutats! 


La Cimera Iberoamericana sobre Agendes Locals de Gènere està concebuda com un fòrum a partir del qual promoure la construcció de nous models de ciutat, des d’una visió de justícia i equitat de gènere com a premissa per al desenvolupament local.

Se celebren amb una periodicitat bianual en una ciutat/municipi iberoamericà/a triat en funció de les postulacions presentades a tals efectes.

La seu triada, després de la realització de l’esdeveniment, rep la distinció de “Ciutat UIM”, en reconeixement a la col·laboració que el territori i les seves autoritats aporten a la construcció de millors llocs per al desenvolupament equitatiu i igualitari de la societat i per tant a l’enfortiment local.

Les Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals de Gènere tenen una durada de quatre dies i se celebren en les dates de l’any més idònies per a la bona consecució de l’esdeveniment, previ acord de les parts.

Aquest any la celebració de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és convocada per la Unió Iberoamericana de Municipalistes, es celebra conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Espanya).

Aquest important esdeveniment per l’avanç de les dones és coorganitzat per l’entitat de les Nacions Unides dedicada a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones – ONU Dones, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la Comissió Interamericana de Dones (CIM-OEA).

En aquest esdeveniment iberoamericà les administracions públiques, associacions, universitats, agències de cooperació i persones en particular comparteixen les seves experiències, estudis i recerques, el seu coneixement i la seva creativitat per a fomentar la incorporació de l’enfocament de gènere en les agendes públiques locals mitjançant la conscienciació social i el compromís polític amb la igualtat substantiva.

A la llum de Pequín+20, l’Agenda 2030 d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, Hàbitat III i la XIII Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina, i recollint els aprenentatges i compromisos de les Cimeres UIM en la matèria, la Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és una invitació a pensar en el desenvolupament de les ciutats i la democràcia local des de la perspectiva de gènere.

A la data s’han desenvolupat cinc edicions de Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals UIM a les ciutats de Córdoba (Argentina), Aguascalientes (Mèxic), Santiago de Xile, Conca (l’Equador) i Estat de Colima (Mèxic).

En 2022, la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere es realitzarà el mes d’octubre en el municipi de Santa Coloma de Gramenet (Espanya), organitzada a través del seu Ajuntament. L’esdeveniment situarà la ciutat com a referent internacional en les polítiques d’igualtat de gènere i, alhora, acollirà un esdeveniment que reunirà representants de ciutats, països i institucions de tot el món, i que se celebrarà, per primera vegada, en el continent europeu.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50,  ha fet de la igualtat de gènere un objectiu que travessa transversalment els plans estratègics de ciutat; la incorporació de la perspectiva de gènere en el pressupost municipal és un exemple d’això. Per tant, l’Ajuntament acull com a seu de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere per a la posada en marxa d’iniciatives i polítiques que tenen com a màxima la lluita contra la desigualtat entre homes i dones.

Sumarem les veus de les dones que treballen des de les organitzacions i les bases, les lideresas, les funcionàries, les tècniques, les acadèmiques i les científiques, així com també els homes democràtics que aporten a la tasca d’avançar a un nou pacte social. Els assoliments, conclusions i fruits d’aquest esdeveniment seran presentats com sentir del món municipalista i com a renovació del compromís de la Unió Iberoamericana de Municipalistes i de la seva Xarxa Iberoamericana de Municipis per la Igualtat de Gènere en el treball desenvolupat pels diferents organismes internacionals que liciten per l’avanç de les dones.

Les principals fites i espais d’aquesta trobada seran:

Conferències Plenàries: Dissertació de prestigioses personalitats, tant de l’esfera política com acadèmica i investigadora de l’àmbit internacional en les temàtiques més rellevants objecte de la Cimera Iberoamericana.

Experiències Sectorials: Presentació d’experiències i bones pràctiques desenvolupades per diferents municipis o institucions iberoamericanes que les ha fet mereixedores de constituir-se en un referent en cadascun dels temes proposats en el Programa de la Cimera Iberoamericana.

Plaça del Coneixement – Panells i Comunicacions: Aquest espai té per objecte l’intercanvi de coneixement, organitzat per àrees temàtiques d’interès, que permetrà al públic assistent presentar no solament els productes o resultats d’experiències de gestió pública, estudis, anàlisis o tesis; sinó també i, sobretot, el procés (seqüència de passos, actuacions innovadores, saber fer, dificultats, etc.) per a arribar als resultats presentats.

Camí per la Pau i la No Violència  a Santa Coloma de Gramenet: Apropiació de l’espai públic per part de les dones des de la diversitat, reivindicant el dret a viure una vida lliure de violència, des del respecte i la convivència en pau.

Workshop i tallers especialitzats: Aquests espais buscaran enfortir l’aprenentatge i fomentar el treball en XARXA. Es tracta de tallers d’especialitzats, coordinats per institucions de reconeguda trajectòria en la temàtica a abordar. Durant la seva realització es promou la participació activa del públic que no es limita a ser espectador/a o oïdor, sinó que s’involucra en les activitats a fi d’intercanviar coneixements i experiències.

Lliurament de Premis a les Bones Pràctiques Locals amb Enfocament de Gènere: Aquests Premis reconeixen, valoren, enforteixen i socialitzen les bones pràctiques locals amb enfocament de gènere perquè acompanyin nous processos com a “ciutats mentores”. La premiación de la VI Edició es realitzarà en el marc de la cerimònia de clausura de l’esdeveniment.

Diàleg Polític de Dones Líders en l’Espai Local Iberoamericà: En aquest espai, alcaldesses, regidores, diputades i dones polítiques comparteixen reflexions, aprenentatges i desafiaments entorn de les oportunitats i dificultats que tenen les dones dirigents de la política local per a promoure l’agenda de la igualtat substantiva i la democràcia paritària. Es tracta d’un conversatorio obert liderat per ONU Dones i la UIM que girarà entorn del tema de l’Agenda Política de les Dones, les seves experiències, reptes i desafiaments que enfronten en l’àmbit local.


Noca Certificació Comarcal

 

Iniciem un nou procés de certificació per acompanyar als Consell Comarcals i altres administracions locals en la integració de la Igualtat de Gènere. L’Alta Ribagorça és el primer Consell Comarcal que ha iniciat el procés de certificació.

Per què és important que els Consells Comarcals facin el procés de certificació a favor de la Igualtat de Gènere amb la eina del Distintiu SG CITy 50-50?

Els consells comarcals tenen com a principal funció estar al servei del reequilibri territorial i assegurar la prestació de serveis als municipis que per les seves característiques no poden disposar-ne. Han de vetllar pels interessos de la comarca i prestar serveis comarcals o supramunicipals. També poden coordinar serveis municipals entre ells i organitzar-ne de nous que no estiguin coberts pels governs locals.

Segons l’article 26.1 del  Decret Legislatiu 4/2003, els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d’acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, són de competència local.

Nova Certificació Comarcal

Com és la nova Certificació dels Consells Comarcals?

El Distintiu SG CITY 50-50 per la igualtat de gènere és una certificació d’àmbit internacional i un procés de millora continua que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el compromís polític i estratègic del consell comarcal a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes en la seva gestió i governança, a més de participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat.

La certificació SG CITY 50-50 ajuda a la transparència i la rendició de comptes davant la ciutadania. A més, posa a disposició dels consells comarcals eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

Incloure la perspectiva de gènere en les polítiques locals és el repte i per això hem treballat per crear un procés de certificació molt inductiu, fàcil i que respongui a les necessitats del consell comarcal.


L'Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
  • Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
  • Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS

Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir  a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.

Incorporació de nous membres

La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir lEmili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.

L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.

Identificant reptes

El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.

La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.

Sumant adhesions

D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.

L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.


L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.

La nostra associació, Forgender Seal, s’ha adherit a la llista d’entitats i organitzacions que són membres de l’Aliança Catalunya 2030. 

A l’acte de signatura de l’acord en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Les organitzacions que formen part de l’Aliança Catalunya 2030 han d’haver signat prèviament l’Acord nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030. És a dir, actuacions que desenvoluparà, en tant que organització, per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els compromisos poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l’enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d’altres.

Forgender Seal està treballant amb els ODS: Nº 1 Fi de la Pobresa, Nº 3 Salt i Benestar, Nº 4 Educació i Qualitat, Nº 5 Igualtat, Nº 10 Reducció de les Desigualtats, Nº 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles, Nº 17 Aliances pels Objectius.

La nostra associació crea eines innovadores a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit local connectades a l’Agenda 2030 com el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, adreçat a governs  i administracions locals  i l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD) és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

 


"El distintiu per la igualtat de gènere és un reconeixement a la feina que estem fent des de L'Ajuntament"

L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere  SG CITY 50-50.

L’alcaldessa i la regidora d’Igualtat recullen aquesta certificació, amb la qual l’Ajuntament fa un gran pas en la implantació de la igualtat de gènere a l’administració Totes les àrees municipals continuaran avançant en aquest camí en totes les actuacions i els serveis L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. L’alcaldessa, Núria Marín, i la regidora d’Igualtat, Laura García, han recollit avui la certificació de la norma SG CITY 50-50 de part de la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias. A l’acte, també hi ha assistit diferents representants dels grups polítics municipals.

Durant l’acte, celebrat al Palauet de Can Buxeres, l’alcaldessa ha manifestat queper a L’Hospitalet és molt important tenir aquest distintiu que certifica la qualitat del que fem en les polítiques de prevenció del masclisme i de garantia dels drets en les dones”. “És també un mèrit; un reconeixement compartit”. Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Laura García ha destacat que al darrere d’aquest distintiu hi ha un pla de compromís cap a la transversalitat per fer una societat més igualitària”.

L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que aquest distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.


La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Algunes de les fites que incorpora aquest distintiu són:

  • Millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • Facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Donar l’oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

A més de l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament continuarà desenvolupant el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats.

Per finalitzar l’acte s’ha fet una xerrada sobre perspectiva de gènere, a càrrec d’Anna Mercadé, dona feminista i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Font de la noticia. Ajuntament de L’Hospitalet. 


L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Una eina innovadora que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals

L’Hospitalet, la segona ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants, entra a formar part de la xarxa de municipis igualitaris que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que el distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.

L’acte de lliurament de la certificació es celebrará el 6 d’abril a les 12h al Palauet de Can Buxeres amb la participació de l’alcaldessa, Núria Marín; la regidora d’Igualtat i Joventut, Laura García Manota, el regidor d’Equitat i Drets Socials, Jesús Husillos, i la presidenta de Forgender Seal, l’entitat avaluadora i certificadora, Marta Macias.  L’experta consultora en Lideratge femení i Apoderament de les dones, Anna Mercadé, directora de l’Observatori, Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, durà a terme una conferència sobre Perspectiva de Gènere al final de l’acte.

La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Tot i l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament de L’Hospitalet continuarà implementant les accions recollides al Pla de compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals, i és una oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

El municipi de l’Hospitalet entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit municipal.

D’altra banda, fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats. Aquest pla director sorgeix com a proposta de renovar l’anterior i s’estructura en cinc eixos que es desenvoluparan fins al 2025.

Actualment a l’Hospitalet, amb un cens de 279.249 persones, hi ha un total de 143.438 dones i 135.811 homes.

Notícies relacionades

L’Hospitalet obté la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal. 

 


Assoliments fràgils en Igualtat. Index Europeu d'Igualtat de Gènere 2021

L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.

En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.

“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.

Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.

Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.

A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya. 

Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç