Reportatge de Sandra Vicente, periodista a El Diari de l’Educació.
El CFPA del Masnou és la primera escola d’adults en rebre el Distintiu Violeta, un reconeixement que atorga l’associació For Gender a centres i administracions que compten amb un pla amb una bona perspectiva de gènere.
Una classe d’informàtica no és només una classe d’informàtica. No necessàriament. Aprendre a fer servir un ordinador, controlar els programes i dominar les xarxes socials són competències útils més enllà del pragmatisme. Igual que ho pot ser aprendre a llegir o a parlar català. Aquests aprenentatges són una porta oberta a l’empoderament, a l’alliberació de les dones. Sobretot d’aquelles de les que menys se’n parla: les migrades i les d’edat avançada.
“He passat de netejar la pols a un ordinador a fer-lo servir”. Aquesta frase la va pronunciar una de les alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou, un dels pocs centres educatius i el primer CFPA de Catalunya en rebre el Distintiu Violeta. Es tracta d’un reconeixement atorgant per l’associació For Gender, que analitza les polítiques de gènere i d’igualtat d’escoles i administracions.
Són pocs els distintius que s’han donat perquè For Gender és exigent. A través d’un qüestionari, s’avaluen diverses àrees d’acció. Les més fluixes solen ser el combat contra els estereotips i rols de gènere. “No són coses simbòliques, sinó que tenen afectacions a la vida real. Si no, per què, arribades a una edat, a les nenes els deixen d’agradar les mates?”, es pregunta Marta Macias, vicepresidenta de For Gender, qui apunta que els centres també suspenen en protocols de resolució de conflictes o prevenció de la violència de gènere.
Però aquests són aspectes que el CFPA del Masnou té ben lligats. A banda dels protocols, en aquest centre la coeducació té un paper molt rellevant al pla d’acció tutorial. “Ens centrem en la formació al professorat. És important que nosaltres reflexionem i revisem les nostres creences”, apunta Marta Neira, docent i responsable del programa de coeducació. Cada mes, els i les professores tenen un espai de debat on, a més de parlar entre ells, aprofiten per adaptar les propostes coeducatives a la realitat del centre.
I és que en aquest espai aposten per un “feminisme interseccional”. A més de promoure el llenguatge no sexista i commemorar les jornades internacionals, fan propostes molt transversals, treballades de manera integral a totes les classes, adaptades al tipus d’alumne i les seves necessitats. “Si veiem que, entre els més joves, és normal que les parelles es revisin els mòbils, treballem la visió estereotipada de l’amor romàntic”, posa d’exemple Neira.
L’alumnat del CFPA del Masnou és molt feminitzat (gairebé el 70% de les alumnes són dones), sobretot en els cursos d’informàtica o anglès, on el percentatge puja fins al 80%. Una altra dada destacada és que la meitat són persones nouvingudes, la majoria del Magreb. Per això, tenen molt d’èxit els cursos d’alfabetització i de català i castellà, on el perfil és més jove, d’entre 17 i 20 anys.
Tenint en compte aquests perfils, el professorat del centre ha treballat diversos projectes amb els quals poder posar l’accent en la integració de l’alumnat migrat, sense perdre la perspectiva de gènere. “Pots tenir un pla de coeducació meravellós, però si no s’adapta al teu alumnat, no serveix absolutament per a res”, assegura Neira.
Alguns exemples de projectes d’èxit són l’Afa o el Parla’m de tu. El primer, vinculat al pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, estava pensat pels alumnes dels cursos d’alfabetització. Mentre es treballaven els continguts curriculars, una dinamitzadora impulsava debats que se centraven en les discriminacions que havien patit aquestes dones, tant pel seu gènere com pel seu origen.
“Moltes explicaven que elles es quedaven a casa ajudant les seves mares, mentre els seus germans anaven a l’escola”, apunta Neira, qui insisteix en que les claus de gènere són importants per entendre factors globals com les taxes d’analfabetisme.
L’altre projecte, el Parla’m de tu es basa a donar la paraula a les dones acabades d’arribar, per tal que expliquin trets de la seva cultura i països d’origen. Elles parlen en la seva llengua i el que expliquen és traduït per alumnes, també migrats, però estudiants dels cursos de català i castellà. Així, mentre uns practiquen la llengua, les altres “s’empoderen i dominen l’escena, quelcom que com a dones se’ls ha negat”, apunta Anna Balagué, directora de l’escola.
“Són analfabetes, però tenen veu”, afegeix Neira. Sovint són dones a les quals no s’escolta i aquesta activitat els dona un altaveu que se sent fora de l’escola. El CFPA del Masnou és un centre molt petit, amb 160 alumnes i 4 docents. “La nostra massa crítica és limitada”, apunta Neira. Per això, els actes que celebren els obren a qualsevol persona que hi vulgui anar. Normalment, són un èxit i concentren més de 40 assistents. “La riquesa dels debats creix exponencialment”, asseguren.
Les dones parlen dels seus processos migratoris, són crítiques amb els seus governs i exposen, sense pels a la llengua, la seva realitat i les discriminacions que pateixen. “Els locals queden bocabadats”, apunta Balagué, qui destaca l’efecte sensibilitzador que tenen aquestes activitats.
“Mai no és tard per canviar les coses”
Sovint, quan es parla de coeducació es tendeix a pensar en primària i secundària. Fins i tot en educació infantil. Etapes de l’educació obligatòria, claus pel desenvolupament de la personalitat i les habilitats socials dels infants. Però, igual que darrerament s’aposta per l’educació al llarg de la vida, des del CFPA del Masnou també aposten per la coeducació al llarg de la vida. “Mai no és tard per canviar coses”, assegura Marta Macias, de For Gender.
Les dones de més edat i les migrades pertanyen a generacions i països en els quals el feminisme pot no haver tingut tanta incidència. “Estem acostumades a veure dones molt cansades, fartes d’assumir tasques domèstiques i ordres per part dels homes”, explica Neira, qui assegura que la formació i el fet de tenir espais de confiança ajuda molt a l’empoderament i la conscienciació de les alumnes.
“És important visibilitzar certes situacions, com el racisme o la violència de gènere”, afegeixen des del centre. Per això donen molta importància a la creació i actualització dels protocols davant casos d’agressió o discriminació, encara que, sovint, suposin que els docents i membres del claustre s’hagin de qüestionar i revisar les seves pròpies idees preconcebudes.
“Estem vivint un boom de polítiques feministes, però no hi estem incorporant la importància de l’autoavaluació. Si volem seguir avançant, és necessari”, assegura Macias, que destaca la feina del CFPA del Masnou i de totes aquelles escoles i administracions que són conscients de la responsabilitat que tenen a les seves mans en el camí per assolir la igualtat real.
Font de la notícia. El Diari de l’Educació
